Open Arms és el miracle

Santa Àgata és la patrona de Catània, a Sicília, i també patrona de les dones. Mantenir-se verge i refusar les propostes amoroses i sexuals d’un prefecte romà que no estimava, Quincià, fou el seu crim. La condemna, entre més coses: tallar-li les mamelles. Va ser torturada i martiritzada per ser fidel a Déu i a l’amor real. Avui els sicilians la veneren i la invoquen per molts motius, tants, que s’hi encomanen cada vegada que alguna cosa no va bé. Però sobretot ho fan per a demanar-li protecció contra el càncer de mama, els maltractaments a les dones, els problemes amorosos i també per frenar a temps el foc i els esquitxos de lava que baixen de l’Etna abans no arribin a les cases; uns esquitxos que, per a molts, són precisament grans llàgrimes d’una terra que plora de tristesa i per amor. O que protesta.

Aquests dies, de moment, l’Etna no plora. Qui sap si es troba mossegant-se la llengua, bullint, i acumulant ràbia per esclatar (per als volcanòfils, podeu seguir-ho des d’aquesta webcam, pràcticament des del cràter, en directe). De fet, que sigui notícia que el jutge Nunzio Sarpietro de Catània hagi desestimat el delicte d’organització criminal a l’ONG catalana Proactiva Open Arms és gairebé insultant. No pot ser notícia perquè la hipòtesi és senzillament d’un altre planeta. En quin món de mones rescatar seixanta mil nàufrags podria arribar a ser entès com un crim obra d’una organització criminal? Doncs a Europa, sí, a la llunyaníssima Europa. Que el mateix jutge estimi que l’ONG podria haver incorregut en un delicte d’immigració il·legal, que n’hagi segrestat el vaixell i que alguns dels tripulants puguin ser condemnats a presó, sí que és notícia. Per greu i per surreal.

Aquesta fabulosa Europa és la mateixa que tolera la ignomínia turca sobre el poble kurd a canvi de frenar els refugiats abans no es llencin al mediterrani i la que finança la guarda costera líbia perquè faci coses per l’estil. La mateixa que en nom de la llei i de la convivència impedeix que es rescatin nàufrags mentre ven armes als governs i dictadors dels països d’origen dels mateixos nàufrags. I, recordem-ho una vegada més, la mateixa que, a còpia de silencis, de mirar cap a un altre costat, i d’una inacció vomitiva permet que hi hagi presos polítics al seu territori. I és, també, val la pena de dir-ho, la mateixa Europa que ha ignorat deliberadament i des de sempre un país com Sicília que, per la seva posició terriblement estratègica, s’ha acostumat massa a veure-les de tots colors, cosa que ha generat un menefreghismo (‘menfotisme’) hilarant.

Fent una revisió ràpida a Twitter i a Facebook amb l’etiqueta #FreeOpenArms és fàcil adonar-se que Sicília, territori que ‒sigui dit de passada, avui casualment és estat italià‒ amb dosis inaudites de corrupció acumulades a les venes, no espera res de ningú. No hi ha hagut cap gran manifestació en favor del vaixell d’Open Arms, no. Però és que posats a ser menystinguts, com sempre, per Itàlia i per una encara més inabastable Europa, els sicilians esperen alguna cosa més profunda i mística. Potser precisament el que esperen són erupcions i llàgrimes volcàniques de protesta, perquè, d’europcions per a resoldre res, no n’han vistes mai. Perdoneu pel joc de paraules fàcil, però malauradament, els qui conegueu la sicilianitat ho sabreu, és més que il·lustratiu. Tant és així que amb l’etiqueta de #OpenArms hi ha qui exigeix els miracles i l’amor de Santa Àgata per a salvar els refugiats nàufrags. El que passa és que el miracle, avui, és Open Arms, vingui d’on vingui i diguin què diguin uns i altres.

Però compte, dit això, i encara que sembli fet expressament, resulta que aquesta setmana, mentre el vaixell d’Open Arms era immobilitzat a Pozzallo, s’ha descobert, per primera vegada, que l’Etna es desplaça lentament cap al mar en un moviment tectònic mai detectat fins ara. Es mou cap al mar, cap aquest mar que ha esdevingut cementiri, qui sap si per plorar-hi les morts, sobre les aigües. Ves que no sigui un avís i un senyal. Potser sí que al final tindran raó i, mentre qui ho hagi de fer no mogui ni un dit, i sense que serveixi de precedent, haurem de començar a confiar en els miracles…

Nota: per als interessats, a casa nostra Àgata és també és patrona de Sencelles, bonica vila del centre de Mallorca, on per a recordar-la es fan grans foguerons i correfocs el dia de la santa, el 5 de febrer. A banda, a uns quants pobles de ponent i de les terres de l’Ebre es manté aquest mateix dia, una festivitat segons la qual les dones surten de casa tot lo dia, sense donar explicacions per a res ni a ningú, i els homes s’ocupen de totes les feines domèstiques. Antigament, aquest mateix dia, les dones es col·locaven fulles d’alfàbrega, considerada la planta de l’aroma i de l’amor, als pits i als cabells, en honor a la santa i al seu poder miraculós per a resoldre les adversitats. I de fet, el rei Martí l’Humà, qui sap si en veient que ens deixava sense descendència, es va fer portar de Sicília una relíquia de santa Àgata per a la capella del palau Reial Major de Barcelona, a la plaça reial…