La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que dijous va avalar les devolucions en calent de migrants que travessen la frontera espanyola a Melilla, ha caigut com una llosa a les ONG de drets humans, que miren ara amb preocupació al Tribunal Constitucional espanyol i la decisió que prendrà sobre la llei mordassa, que regula aquestes pràctiques. Així s’han pronunciat a Efe diferents organitzacions després de conèixer-se la decisió de revocar la condemna que va imposar a Espanya per l’expulsió al Marroc de N.T i N.D, dos immigrants subsaharians que van saltar la tanca de Melilla en 2014.

Una decisió que, per contra, han aplaudit sindicats policials i associacions de guàrdies civils espanyols, que han exigit al ministeri d’Interior un protocol que aclareixi com han d’actuar els agents davant l’entrada irregular de migrants. Des del govern espanyol s’ha pronunciat la ministra d’Afers estrangers, Arancha González Laya, que ha opinat que la sentència aclareix el que poden fer els guàrdies civils i, des d’aquest punt de vista, és ‘positiu’. ‘Crec que s’aclareix una mica la situació per a les forces i cossos de seguretat de l’estat, que fan una labor en condicions molt difícils’, ha dit.

L’octubre de 2017, la Sala va considerar per unanimitat que es va tractar d’una ‘expulsió de caràcter col·lectiu’, contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, ‘sense cap mesura administrativa o judicial prèvia’ i sense possibilitat de recurs. Però ara, l’última instància del TEDH creu, també per unanimitat, que ‘es van posar ells mateixos en una situació d’il·legalitat’ en accedir ‘a llocs no autoritzats’ i ‘recorrent per força’.

‘Ens sembla descoratjador. Amb tots els respectes, creiem que no han entès res de les qüestions que plantejàvem la part demandant i també la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), que som tercera part en aquest procediment’, ha manifestat als periodistes a Las Palmas de Gran Canaria la directora del Servei Jurídic de l’ONG, Paloma Favieres, que ara espera a la decisió del TC sobre la ‘llei mordassa’.

Fonts jurídiques consultades per Efe recorden que la doctrina del TEDH és ‘vinculant’ per a Espanya i d’’obligat compliment’. Per altra banda, hi ha veus que recorden que el TEDH aborda un cas molt concret i que el TC pot marcar les pautes d’aplicació i els límits de la llei.

A Amnistia Internacional, la portaveu de Refugi i Migració, Verónica Barroso, pensa que Estrasburg ha establert ‘un precedent molt negatiu’ perquè ha negat el dret d’immigrants i refugiats a accedir a ‘un procediment individualitzat d’asil i a un recurs efectiu’. A més, ha volgut recordar que són pràctiques il·legals que contravenen el Dret Internacional de drets humans i ha mostrat la seva preocupació perquè aquesta sentència pugui contribuir al fet que els estats executin aquestes expulsions sumàries i col·lectives ‘amb total impunitat’.

Des d’Oxfam Intermón continuaran exigint la protecció dels drets humans i del Dret Internacional ‘a qualsevol indret’, per als qui ‘entren legalment i per als que es veuen forçats a fer-ho sense papers’. És per això que insten el govern a respectar el principi de no devolució, diu la responsable de Migracions, Eva Garzón: ‘La solució no és realitzar devolucions en calent, sinó facilitar vies legals i segures.’

Segons la portaveu d’Acnur a l’estat espanyol, María Jesús Vega, l’Agència de l’ONU per als refugiats treballarà amb el govern espanyol per a establir un mecanisme que permeti conjugar el control de les fronteres que és competència dels estats amb el fet que les persones que arribin tinguin accés a un procediment d’asil en frontera que compleixi amb estàndards estatals i internacionals. En tot cas, Acnur defensa que els refusos a la frontera i la devolució de migrants sense una recerca prèvia i adequada i sense tenir en compte les circumstàncies individuals poden contravenir la prohibició de les expulsions col·lectives establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb