‘Què hem fet tots aquests mesos?’, es demanava l’advocada Olga Tubau a l’inici de la lectura del seu informe en el penúltim dia del judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i contra l’ex-cúpula d’Interior pel 20-S i l’1-O. Amb un to entre incrèdul i desesperat, l’advocada de Trapero i de la intendenta Laplana posava de manifest alguns dels despropòsits que els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo han comès en el seu escrit de conclusions d’aquest judici a l’Audiència espanyola en què demanen condemnes de sedició o bé de desobediència. Tubau els ha deixat retratats, quan ha indicat als membres del tribunal com havien arribat a manipular, fins i tot, la sentència del Tribunal Suprem de l’octubre de l’any passat contra els presos polítics.

Perquè en una maniobra a la desesperada per a mirar d’aconseguir una condemna per sedició, els fiscals van pretendre ahir que la sentència del Suprem també vinculés els magistrats de l’Audiència espanyola que jutja Trapero, Laplana, César Puig i Pere Soler. Però la qüestió greu, i que Tubau ha detectat, és que ho han fet, fins i tot, manipulant la literalitat de la sentència, fins al punt de modificar una de les principals conclusions a què arribava el tribunal presidit per Manuel Marchena sobre el propòsit de l’1-O, és a dir, que el procés no tenia l’objectiu directe de la independència sinó de forçar el govern espanyol a negociar. Els fiscals Rubira i Carballo ho han manipulat de tal manera que la sedició fos més greu, en termes de violència, del que va ser considerada.

El fiscal té un lapsus parlant de trets a l’aire el 20-S i Pérez de los Cobos ja li fa nosa

Així ho ha exposat Tubau: ‘Quan es fa la citació d’una sentència, s’ha de fer de manera literal. No es pot fer anar el contingut en benefici propi. L’escrit de conclusions definitives del ministeri públic, a la pàgina 2, diu que la sentència del Suprem del 14 d’octubre del 2019 dóna per provat que l’organització del referèndum il·legal té com a finalitat la proclamació de la república independent de Catalunya. No. El Tribunal Suprem no dóna per provat això. Aquí, el ministeri fiscal continua amb el disseny d’una sedició rebel. Però és que justament el Tribunal Suprem va dir que no, que el referèndum i tot el procés, si més no en la part final de la tardor del 2017, no tenien com a finalitat la secessió de Catalunya de la resta de l’estat. Allà es parlava de l’ensonyament d’aquells que van dur a terme el procés. I s’hi diu que amb el referèndum pretenien, i aquí llegeixo literalment, “pressionar el govern [espanyol] per a la negociació d’una consulta popular”. I s’hi diu que la cosa que desconeixien els ciutadans de Catalunya que podien simpatitzar amb aquest projecte és que “el dret de decidir havia mutat i s’havia convertit en un dret atípic de pressionar”. Folis 270 a 271 de la sentència del Tribunal Suprem. I aquesta és la raó per la qual no es va condemnar per rebel·lió, juntament amb el fet que el tribunal no podia declarar provat que l’entitat de la violència incardinés aquella que és necessària per al delicte de rebel·lió.’

Qui és Olga Tubau? Perfil de l’advocada de Trapero i Laplana

Per què han fet aquesta manipulació els fiscals? Segons Tubau, ‘potser és perquè aquí també s’ha dit que l’Audiència Nacional és competent per a conèixer només d’aquelles sedicions rebels’. És a dir, per a fer veure que aquest tribunal era el competent per a fer aquest judici quan no ho era. Però és un argument que Tubau no ha volgut desenvolupar, i s’ha limitat a examinar tots els elements de prova que s’havien desplegat durant el judici per desactivar tots aquells punts d’incriminació contra Trapero i contra Laplana.

Una altra manipulació

Però encara ha identificat una altra manipulació de la sentència del Suprem per part dels fiscals. I aquesta té a veure amb un punt essencial de la seva estratègia de defensa, aquella en què pretén demostrar que el major no estava alineat amb el projecte independentista i que es va posar a disposició de la justícia espanyola des del primer minut i en tot moment. En la modificació de les conclusions per a demanar una condemna per sedició (i no per rebel·lió) o, alternativament, una de desobediència, els fiscals citen una part de la sentència del judici contra el procés per a demostrar que Trapero no va fer tot el que va poder per a fer complir l’ordre de la magistrada del TSJC que el 27 de setembre del 2017 ordenava a tots els cossos policíacs d’impedir el referèndum. Rubira i Carballo pretenien de fer trontollar un dels arguments forts de Trapero, que és la reunió del dia 28 a Palau en què va dir al president que no tirés endavant l’1-O pels riscs que implicava. Però ho han fet de manera barroera, i Tubau els ha atrapat.

‘El ministeri públic ha fet una referència a aquesta reunió’, declarava l’advocada aquest matí, ‘i si mireu el foli 34 d’aquestes conclusions, hi diu que el Suprem la dóna per acreditada. Però quan vaig llegir el paràgraf que extreu de la sentència, em va cridar l’atenció, perquè el paràgraf que transcriu el ministeri públic diu: “El major i els comissaris van informar que l’alta probabilitat d’enfrontaments amb les forces policíaques encarregades de complir el mandat judicial feia aconsellable la suspensió de la votació.” Jo creia recordar, de quan vaig llegir la sentència per primera vegada, que era més contundent, i no deia només que no era aconsellable [el referèndum]. Vaig anar a la sentència i, efectivament, la memòria no em fallava perquè en l’apartat de fets provats de la sentència, a la pàgina 51, el Suprem deia que en aquella reunió els màxims responsables policíacs del cos dels Mossos d’Esquadra havien proposat expressament la suspensió de la votació de l’1-O.’

Una altra transcripció errònia? No, en aquest cas els fiscals han anat a cercar una de les referències que Marchena i companyia van fer d’aquella reunió, la que tingués una referència més tova sobre l’actitud de Trapero, per mirar d’incriminar-lo, si més no, per desobediència. Però la referència que més compta a efectes jurídics és aquella que consta en l’apartat de fets provats de la sentència, i allà no apareix com la recullen els fiscals, sinó d’una altra manera. Tubau ho explicava: ‘El paràgraf transcrit pel ministeri fiscal es troba a l’apartat del judici d’autoria i, concretament, en relació amb la conducta d’Oriol Junqueras. Per què el ministeri públic no va al nucli fàctic, que són els fets provats? És clar, perquè és menys contundent d’aconsellar la desconvocatòria que no demanar de suspendre-la expressament.’ I encara etziba: ‘Quan som en un àmbit com són les conclusions alternatives per a la desobediència, és tremend per a l’acusació pública que el 28 de setembre el major demanés expressament la desconvocatòria del referèndum perquè ja complia el mandat de la jutgessa, que era del 27 de setembre. Això va ser un acte claríssim d’obediència al mandat, i crec que fa miques no només la sedició sinó també la desobediència.’

Tubau ha deixat clar al començament de la seva intervenció que per més que discrepi de la qualificació de sedició que fa el Suprem, s’hi ha de cenyir per a demostrar que Trapero i Laplana no hi van participar. ‘Jo entenc que perdria el temps i seria un fracàs pretendre demostrar que no hi va haver alçament tumultuari’, ha dit. I tot seguit ha anat desmuntant durant més de dues hores les argúcies dels fiscals Rubira i Carballo.

Més informació: Diari d’un judici polític, per Josep Casulleras Nualart

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.