Fa dues setmanes la batllessa de Vilanova i la Geltrú (Garraf), Neus Lloveras, va prendre el relleu de Carles Puigdemont a la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). A diferència del seu antecessor, no es marca com a primeríssim objectiu l’adhesió de les grans ciutats a l’associació, sinó arribar al màxim nombre de persones i fer pedagogia sobre la importància de construir un nou estat.

En aquests moments hi ha 335 procediments oberts contra ajuntaments catalans als quals l’AMI els ofereix assessorament legal. Entre aquests, a 291 se’ls ha demanat informació per haver aprovat la moció de suport a la resolució del 9-N. Lloveras diu que no és el moment de desobeir i que cal donar la informació que demanen: ‘Hem de desobeir quan nosaltres vulguem, no quan vulgui l’audiència espanyola.’ Li demanem quan arribarà aquest moment, pel paper de l’AMI com a mediadora entre Junts pel Sí i la CUP, i per unes hipotètiques eleccions espanyoles.

—Sou diputada al Parlament de Catalunya, batllessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI. Hi ha qui pensa que acumuleu molts càrrecs.
—A veure, no m’agrada gens la paraula acumulació de càrrecs. Consti que només cobro un sou. Ho dic ben clar. El meu càrrec principal és el de batllessa de Vilanova i la Geltrú i ho serà sempre, perquè és la base de la meva dedicació. Ser diputada, crec que complementa molt bé i ajuda molt a la feina de batllessa, i perquè crec que al parlament és molt important que hi hagi batlles, per aportar la visió municipal al parlament. Quant a l’AMI, és una associació de batlles i per tant, un d’ells, ha de ser el president. Per tant, no és una acumulació de càrrecs que si no és un càrrec que comporta tenir altres responsabilitats.

—Per què no s’ha aconseguit fins ara que ciutats com Barcelona o Badalona no estiguin a l’AMI?
—Perquè per estar a l’AMI cal un acord per majoria absoluta del ple municipal. A Barcelona es va presentar aquesta moció d’adhesió i va guanyar, però no per majoria absoluta. L’adhesió a l’AMI és una acció democràtica i calen les majories necessàries. Tot i així, és ciutat convidada a l’AMI. El que reivindiquem des de l’AMI, és que més enllà de les majories dels plens, ciutats com Barcelona, on sí que s’ha votat al ple i hi ha una predisposició de l’equip de govern, doncs que es faci una consulta als seus ciutadans per saber si es volen adherir.

—Ja hi ha data per trobar-vos amb Ada Colau?
—La reunió està demanada des del primer dia però encara no tinc la data. Aquesta setmana pròxima insistirem.

—Creieu que aconseguireu que Barcelona s’uneixi a l’AMI?
—Bé, ho hem de treballar i veure com aniran les pròximes setmanes, perquè esperem poder parlar aviat amb la batllessa. En tot cas, el que volem i creiem que hauria de fer la batllessa, és fer la consulta que va dir que faria. A partir d’aquí, els barcelonins decidiran, que és com ha de ser.

—En una entrevista a VilaWeb, Carles Puigdemont, llavors president de l’AMI, deia que si Barcelona se sumava a l’AMI, seria definitiu pel procés. Hi esteu d’acord?
—No magnificaria Barcelona. A veure, el punt en el qual ens trobem, el que és important és que puguem arribar al màxim de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i explicar què és el que està passant. Què és el que reivindiquem les persones que apostem per la independència. Crec que falta molta informació. Estic convençuda que hi ha molta gent que pensa que és una idea il·luminada d’un sector, i és important explicar del que estem parlant. Estem parlant de garantir la societat del benestar i canviar un model de país que no ens agrada. És un dels objectius de l’AMI, fer molta pedagogia. Si Barcelona s’hi suma, esperem que sigui, en part, per aquest relat i pedagogia. Però no només voldria centrar el focus a Barcelona sinó que hem de fer molt territori.

—A vegades sembla que l’AMI únicament coordina mocions perquè el màxim nombre de municipis s’hi adhereixen. Però, quines tasques més feu?
—A veure, l’AMI, fa una feina de coordinació d’esforços entre els ajuntaments que han decidit de fer-se socis perquè tenen la voluntat de treballar cap a la independència. Llavors, també fem una feina d’acompanyament i de treball conjunt amb altres entitats com ANC i Òmnium, així com difusió internacional del procés. També assessorem jurídicament els ajuntaments, perquè cal pensar que hi ha 335 procediments oberts per causes diverses: denúncies de la delegació del govern a ajuntaments per banderers, per sobirania fiscal, per territori lliure i sobirà, i per quotes. I després hi ha 291 ajuntaments als que se’ls requereix informació per haver aprovat la moció de suport a la resolució del 9-N.

—És un tema del qual se n’ha parlat àmpliament, però, expliqui’m, des de l’AMI què es recomana fer als ajuntaments quan es rep un requeriment d’informació?
—En primer lloc, cada batlle, evidentment, és qui té l’última paraula i qui ha de decidir el que és més convenient. Nosaltres podem recomanar, assessorar, però hem de respectar i donar llibertat a cada batlle que decideix allò que ell creu que és més correcte. Per tant, tota decisió ha de ser respectada i serà sempre defensada des de l’AMI.

—Per tant, també doneu suport a la batllessa de Berga, Montse Venturós, que no va anar a declarar.
—Absolutament. Donem suport a tots els batlles i batllesses, perquè creiem que ells són els que tenen l’última paraula. Ara bé, en aquests moments creiem que és millor evitar allò que no ens porti a fer un pas endavant en el procés cap a la independència. Val la pena evitar el màxim de problemes als ajuntaments i batlles.

—La desobediència no és el camí?
—Jo no he dit això. Com que estem en una fase i en uns procediments que no ens aporten cap millora en el procés, el més recomanable és contestar el mínim indispensable que es demana en aquesta sol·licitud d’informació i ja està. Però ni recomanem desobediència ni recomanem no desobediència, el que recomanem és que es doni la informació.

—Tot i així, hi haurà un moment en què caldrà trencar algun plat. Quan serà aquest moment?
—Quan calgui trencar un plat per aconseguir avançar en el procés cap a la independència.

—Pot ser més específica?
—Perquè ens entenguem. Ara, no donant aquesta informació, no aconseguim cap objectiu. Ara bé, per exemple, si el parlament aprova fer un pas cap endavant i això se’ns impedeix, doncs bé, haurem de posar-nos tots d’acord i tots a la vegada dir: ara desobeïm.

—Això pot succeir, per exemple, si hi ha una suspensió d’autonomia?
—En una suspensió d’una autonomia seria molt clar, evidentment, però hi pot haver altres moments.

IMG_3046

—Com quins?
—Mira, fins ara, hi ha hagut molts moments durant aquest últim any. A què la consulta del 9-N ens van dir que no la podíem fer? A què la vàrem fer finalment? Oi que vàrem desobeir i vam buscar la millor fórmula per fer-ho possible? I això és el que farem sempre que sigui possible. Si arriba un moment que no podem continuar avançant perquè ja no hi ha cap fórmula jurídica legal per a fer-ho, en aquest moment haurem de trencar i anar per un camí que ens faci possible aconseguir el nostre objectiu. Si això és desobeir, doncs sí. Ara l’estratègia l’està muntant la sala 2 de l’audiència espanyola, i tria qui vol o qui pot desobeir. La desobediència ha de ser la nostra estratègia global. És a dir, hem de desobeir quan nosaltres vulguem, no quan vulgui l’audiència espanyola. És tan important el que estem fent, que hem d’escollir el moment on massivament, tots els batlles i batllesses, de forma organitzada, vagin a una.

—La unitat d’acció no es plasma, sobretot al Parlament. Què pot fer l’AMI en aquest sentit?
—L’AMI ho ha estat fent durant els darrers mesos i anys.

—Per exemple?
—A veure, tant l’AMI com l’ANC o Òmnium, en els moments que hi ha hagut temes que s’han estat debatent, sempre hem estat intervenint per tal de buscar la unitat. L’AMI és un exemple de treball per consens. Mai hem votat res, sinó que sempre debatem fins que arribem a un consens. I aquesta manera de fer és la que hem intentat portar a tot el debat del país. Hi va haver un moment molt clar, quan s’havia de formar govern, en el qual l’AMI va intervenir per intervindre i arribar a l’acord. Sempre sense polititzar-nos, perquè no som polítics, sinó una associació de batlles.

—Tanmateix la unitat no es mostra, en algunes ocasions, en la gesticulació de Junts pel Sí la CUP.
—Junts pel Sí i la CUP a nivell parlamentari estem treballant conjuntament. Et parlo com a diputada. A veure, estrany seria que no hi hagués discussions. Però s’han anat executant tots els passos que estaven prevists. No hi ha un problema greu. Si no hi hagués discussions, no serien partits diferents.

—Dieu que estem en la fase final del procés. Per què ho creieu?
—Perquè ja estem en la fase executiva, la parlamentària. Tenim un parlament amb una majoria de diputats independentistes que tenen un encàrrec clar. En aquests moments s’estan preparant les tres lleis de desconnexió i en paral·lel s’està començant a treballar el debat constituent amb el qual definirem el país que volem entre tots. Tot això prèviament a les eleccions constituents que són les que s’han de fer després dels divuit mesos. Home, això és una fase final. Tot aquest moviment ha sortit del carrer i ha anat a parar al parlament.

—Com a presidenta de l’AMI i no com a diputada de CDC. Què recomana l’AMI en cas que es repeteixin eleccions?
—L’AMI no recomana res sobre aquest tema. No és tan important anar junts o separats, sinó la unitat d’acció.

—I la unitat d’acció no és més efectiva anat formant un sol grup parlamentari?
—No té per què. Pots tenir una unitat d’acció anant junts, i pots anar junt i no tenir una unitat d’acció.

—Aprofitant l’entrevista, vull preguntar-li sobre la refundació de CDC. Algunes informacions us engloben en el grup que dóna suport a Jordi Turull per ser secretaria general. És així?
—No, jo no estic en cap projecte. Sóc batllessa, militant de CDC i crec que és important el que s’està fent a nivell de partit. Crec que és absolutament saludable i necessari el que està fent CDC i per tant, jo participaré en el fet d’aconseguir un partit on funcionin les coses diferents. Amb molta més participació de les bases i adaptat als nous temps.

—Així doncs, Neus Lloveras no forma part de cap òrbita?
—No formo part de cap òrbita ni ho vull ser. Estic en política perquè m’agrada la política municipal i perquè sóc batllessa. Les altres tasques estan en segona línia, per part meva. Estic molt a gust al partit però la meva prioritat és la batllia de Vilanova.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb