Nervis significatius, abans d’un divendres que pot marcar el futur immediat

«La política s'expressa molt amb gests. I si això és així la visita de Pedro Sánchez i el seu govern ja ha començat amb un patiment molt fort per a ells i amb la constatació, difícil d'amagar, que Catalunya ja no és una simple autonomia»

Vicent Partal
Vicent Partal
19.12.2018 - 20:51
Actualització: 19.12.2018 - 21:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En política, els gests no ho són tot però signifiquen molt. I aquestes darreres hores assistim a un autèntica batalla soterrada sobre el relat que té una gran importància, encara que puga semblar que és poca cosa.

A hores d’ara és evident que el govern espanyol no va calcular bé les conseqüències de la reunió de demà a Barcelona. La provocació del 21 de desembre s’ha girat obertament en contra de Pedro Sánchez, que es troba acorralat a banda i banda i amb molt poc marge de maniobra i molt probablement penedit d’haver-se ficat en aquest cau.

Sembla que el govern espanyol ja té coll avall que demà les protestes seran molt potents i que no hi haurà manera de salvar la imatge d’un consell de ministres que, simplement, no havien d’haver intentat organitzar. El volum i el to de la protesta és molt difícil d’endevinar avui, però hi ha pocs dubtes que Pedro Sánchez n’eixirà malparat. L’impacte que el govern d’Espanya no es puga reunir en territori català, si això acaba passant, seria enorme. Demostraria que no controlen el territori i tornaria a catapultar internacionalment la protesta catalana. Però l’impacte d’un govern espanyol reunit a Barcelona amb la policia havent de pegar als manifestants que protesten per la seua presència també és molt greu per a ells. Especialment en aquest moment, a les envistes d’un judici polític que suscita molts dubtes a Europa sobre el caràcter democràtic de l’estat espanyol. Segons tota la informació que tenim ara per ara, és molt improbable que demà hi haja normalitat. De manera que Sánchez necessita una fotografia, un gest, per a no haver de reconèixer el fracàs total.

I és per això que intentava una reunió prèvia amb el president Torra. Però potser no comptava que el president Torra no cauria tan fàcilment en el parany. I ací és quan els nervis es van disparar en tots els terrenys. El govern de Catalunya va deixar clar que només acceptava el format de cimera entre els dos governs i sempre que no fos el 21. Però aquest format és el que Sánchez no vol, perquè a Madrid la dreta extrema i l’extrema dreta l’acusen d’haver-se rendit a la bilateralitat, de tractar Catalunya com un igual. Per això tot ahir –i crec que durarà fins un minut abans de la reunió– la Moncloa ha provat del dret i del revés que la reunió incloga un apart entre els dos presidents, que és la fotografia que el dirigent espanyol necessita amb deler. Fins i tot si després ha de pagar el preu d’una cimera amb ministres i consellers on se sentirà de tot. Si aconseguís un tu a tu manipulable amb el president Torra tindria una fotografia a oposar, un vídeo a brandar quan l’acusen –que l’hi acusaran– d’haver-se lliurat a l’estratègia de l’independentisme. A la bilateralitat en les relacions Catalunya-Espanya.

Vist de fora dels respectius palaus, pot semblar anecdòtic o fins i tot poca-solta que s’establesca una batalla tan intensa sobre detalls tan particulars i concrets. Però no ens equivoquem: la política s’expressa molt amb gests. I si això és així la visita de Pedro Sánchez i el seu govern ja ha començat amb un patiment molt fort per a ells i amb la constatació, difícil d’amagar, que Catalunya ja no és una simple autonomia que celebra dòcilment l’arribada del ‘govern de la nació’. Després del gest contundent de negar-se a votar el seu pressupost, aquest segon gest reforça en Sánchez la sensació que alguna cosa molt profunda ha canviat al Principat: el peix al cove ja no interessa a ningú.

Siga com siga i acabe com acabe l’episodi de la reunió, als ciutadans, demà, ens tocarà d’acabar-los-ho de deixar ben clar. I d’ací ve que els nervis de la Moncloa aquestes hores prèvies siguen molt significatius i ens els hauríem de prendre com un símptoma. Com el símptoma que saben que divendres aquest país pot fer un pas endavant i donar-los una autèntica lliçó.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.12.2018  ·  22:38

No havien d’haver vingut. Ara només caldrà que se’n tornen. El que hauran de tindre clar és que les protestes seran majúscules. Haver-ho pensat abans. Per cert. He llegit que els piolins arriben a hotels de Salou. Pot ser per a compensar la baixada de turistes jubilats espanyols.

Jesús Jordana
Jesús Jordana
19.12.2018  ·  22:48

Si mantenim l’actitud no violenta, haurem guanyat una batalla. La guerra encara no.
Molta cura amb els infiltrats.

ricard juanola
ricard juanola
19.12.2018  ·  22:48

…i jo que pensava que aquesta sería “l’espurna” que ha comentat Partal més d’un cop…la que marcaría l’inici de la revolta final. Pero hores d’ara sembla que será una nova mani de un dia i prou. Molt important que es produeixi, no em malinterpreteu, pero com fa anys que fem manis de un dia sense que canvii realment res, em pensava que hores d’ara hauríem aprés que el que si no aturem el pais de manera continuada, no fem mal realment. Penseu que ells, es clar que no els fa gracia la que s’ha montat, pero “un dia es un dia” i passa volant, només han de menystenir els seus efectes, fer com si res, (pilotes fora) i l’endemá ja es aquí copm si no hagués passat res. Fa tant que ens fan aixo i no reaccionem,no canviem d’estrategia. No ho entenc…ens volem independitzar o només guanyar batalletes que ens donin l’efimera satisfacció de sentir que els hem “donat una lliçó”…? Fins quan ens contentarem amb quasi res, mentre hi han a la presó pares amb fill petits, complertament inocents, amics perdent la salut amb vagues de fam, encausats pagant multes i patint embargaments…? Quan en direm prou?

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
19.12.2018  ·  23:17

El dia de demà, en efecte, el tenim reservat de fa molts dies a l’agenda. I farem sentir la nostra veu, i tant. Ara bé, hi anirem també amb la impressió que almenys els 2 partits que avui encara remenen les cireres del partidisme català, ERC I PDECAT, segueixen lligats a l’autonomisme com Ulisses al pal major. Ells i tots els seus “tentacles” als mitjans i satel·lits diversos. I aquest també és, en el fons, un dels motius que a molts ens mourà divendres. Com també hi anirem enrabiats pels comentaris que de fa dies anem aguantant de tots ells, polítics i satèl·lits nostres, que desconfien impúdicament que siguem capaços de respondre pacíficament sense dir clarament, en canvi, que si algú actua violentament -i encara més encaputxat- serà de ben segur un unionista infiltrat, etc. Disculpeu, però quina trepa, Déu meu…

Albert T
Albert T
19.12.2018  ·  23:22

Depèn de si ens creiem que realment volem i som República! Si ho creiem fermament, aquests representants dels colons expoliadors ascanyols no hauríem ni de deixar-los entrar a demostrar que som de la seva propietat!
Si, pel contrari, creiem que només som una colonia seva, com sembla que els nostres polítics de tots colors s’escarrassen a demostrar des de fa més d’un any, llavors evidentment cal rendir-los pleitesia de genolls si cal, no sigui que els puguem ofendre amb alguna cosa!
Vergonya per la falta de dignitat és el que causen tots plegats!

Pere Jordi Junqué
Pere Jordi Junqué
19.12.2018  ·  23:24

Ricard ningu, ningú sap quan caurà aquesta espurna, potser demà, potser passat demà. Potser no cal parlar d’espurna. Ja que és un procès que es va incrementant de mica emica, potser és una revolució que ve de sobte. No tenim una bola de vidre…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.12.2018  ·  23:36

Sr. Juanola a mi també m’agradaria , però quanta gent coneix vosté disposada a marxar de casa el divendres sense data fixa per tornar?. Per passar dies i nits a la fresca i per desprès no sabem per fer què?. Es vetitat que tot això és molt frustrant però mirem què tenim al voltant. Si la majoria de la gent no és capaç d’arriscar un dia de sou per fer vaga, si la meitat (o més) dels que vam votar per la independencia ara prefereixen acomodar-se amb ERC i pdcat a la minça autonomia que ens quedarà, si cadascú va pel seu cantó a fer la seva guerra.
Dons de moment l’únic que sembla que podem seguir fent és persistir en tocar-los la moral i organitzar-nos per crear noves oportunitats, però sense defallir i sense rendir-nos.

jaume vall
jaume vall
20.12.2018  ·  00:01

Des del meu racó, crec que l’únic punt crític és tenir una setmana el país aturat. Les altres proves de força i mobilització, les cíviques, ja les hem guanyades. És sobrer continuar amb les tres pistes i el “más difícil todavía”. Ja està. Cal una contundència que només se m’acut des del punt de vista econòmic.
Dues preguntes :
algun advocat competent aconsella al membre de la parella que ha iniciat la separació, que encara escolti els cants de sirena de l’altra part, “per si dintre d’un temps canvia”?
els jugadors de pòquer que tenint bones cartes de sortida, no saben guanyar, tenen mala sort, o són dolents?
No tengo más preguntas, señoría.

Jaume Abelló
Jaume Abelló
20.12.2018  ·  00:10

El nerviosisme es troba bastant estés i aquests dies escoltar les tertulies i els mitjans de comunicació en general es “cansino”: de fet tens la sensació que unionistes i indepes de seny son una unitat de destí i d’opinió; el ramat està descontrolat i aixó no es bo. Comença s recordar l’1-O quan el guió que estava escrit va començar a canviar i la pel·licula va ser un altra.

Joan Mollà
Joan Mollà
20.12.2018  ·  00:48

Personalment crec que l’actual Govern català ja ha fet el poc que se’n podia esperar. Aprovar-li el sostre de dèficit al Pedro Sánchez? A canvi de què? A canvi d’una trobada amb uns quants ministres i consellers? I per què no exigir la retirada absoluta dels mateixos piolins que ens van atonyinar? I per què no exigir un gest seriós i comprovable de la fiscalia vers els presos? I per què no retirar alguns dels recursos presentats al Tribunal Constitucional? Alguna garantia que si hi ha aldarulls divendres no començaran a aplicar el codi penal amb duresa?
Crec que el President Torra hauria de convocar eleccions, I l’ANC podria anar pensant en unes primàries republicanes per anar al Parlament, oberta a totes les opcions, però amb la condició que els que s’hi presentin estiguin disposats a tot. I si no som capaços de fer-ho potser que no ens mereixem la llibertat. Per ara…

Antoni López
Antoni López
20.12.2018  ·  00:57

N’hi haurà per a tots. En Partal te tota la raó però segons com vagi la partida en Sánchez
podrà/haurà de dir a la clientela que Catalunya no aprova els pressupostos per a perjudicar a tota Espanya. Encara serem més lletjos, però suposo que no be d’un pam.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
20.12.2018  ·  05:37

Penso que cal actuar amb intel·ligència, cosa que no estem fent perquè un cop més ens perd l’estètica.

La primera cosa que cal constatar és a Espanya li és igual al prestigi internacional, que l’acusin de poc democràtica, etc. El que els importa és l’efecte d’escarment de l’independentisme, i tenir-nos subjugats el temps que calgui. Per això no estic d’acord que s’acostin temps complicats per ells, a menys que nosaltres- i només nosaltres- bastim un moviment cívic que faci el que calgui (vagues, talls de carreteres, desobediència…) sempre sense violència, per tal de fer-los veure que cal negociar. Sinó, de què has de negociar quan saps que Europa no et deixarà caure, i a base de donar pals als catalans treus rèdits polítics mentre segueixen contribuint a la caixa comuna com si res ?

La segona és que no els molesta portar policies i que piquin als manifestants. Ans al contrari, la imatge que fan el consell de ministres mentre obliguen mossos i policia a picar a la gent és, per Espanya, una demostració més que controlen el territori i que poden imposar la seva llei. I dóna rèdits.

Dit això, les previsibles protestes, per molt pacífiques que siguin, seran utilitzades per tal d’intervenir els mossos i justificar una retòrica i unes actuacions encara més bèsties amb Catalunya. Cosa que d’altra banda faran una i altra vegada, perquè un cop iniciada l’espiral, no tenen aturador.

En aquest sentit hauria estat molt més intel·ligent una estratègia consistent en ignorar-los absolutament: deixar-los sols a la llotja de mar, i que tot el govern hagués tingut l’agenda plena: si es volien reunir amb algú que ho haguessin hagut de fer amb el cap de negociat de vetes i fills del departament de turisme. Dit d’altra manera, un Tortosa institucional.

Ja se que fa molta ràbia, però ens hem de plantejar què som capaços de fer ara, i què podem perdre i guanyar. És evident que en l’estat en que es troba l’independentisme actualment, una acció coordinada i massiva d’alliberament com la que esmentava al principi, és ciència ficció. Aleshores, de què ens serveix muntar manifestacions i parlaments ? Per demostrar que encara hi som ? Com si això els importés.

Dic això, però crec que un cop hem optat per la protesta, el més important és que, almenys, sigui un èxit. Si ens ho han de prendre tot, almenys que sigui amb motiu. Per tant, bona jornada a tots, no prengueu mal i sobre tot, sobre tot, mantingueu el civisme i l’esperit de no violència.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
20.12.2018  ·  06:53

La cosa no canviarà gaire. Tant si la protesta és molt multitudinària com si només és remarcable, Espanya es pot permetre això i molt més de descrèdit. Amb atonyinada o sense. Amb violència real i atonyinada o amb violència inventada i atonyinada. Una mica més de descrèdit i prou. El rei continuarà nu i ningú, a banda de la part més interessada, ho reconeixerà en públic. Mentre no ens decidim a fer actes significatius de desobediència i engeguem una situació de descontrol (I REPRESSIÓ FORTA, PER DESCOMPTAT), no canviarà res de significatiu. Tothom sap que és així.

David Gallifa
David Gallifa
20.12.2018  ·  07:29

Estic molt d acord amb Jaume Vall. No acoseguirem res fins que no parem el pais una setmana… o mes. I aixó es força dificil…. fins i tot per als que ho desitgem… pero no impossible.

Anna Garcés
Anna Garcés
20.12.2018  ·  08:25

Sí, caldria aturar el país, però no a partir del 22/12 que ja s’atura sol!!!! Dissabte i començament de les vacances de Nadal… Ja veus a qui faríem mal.

Albert Miret
Albert Miret
20.12.2018  ·  08:28

És ben cert que allà estan més nerviosos que mai perquè estan acorralats entre la bèstia que ells mateixos han anat creant perquè ens odiïn profundament i ara els exigeixen sang, però també és cert pel que veig als comentaris que aquí estem d’un pessimisme que supera en molt el del camp del Barça. Dic que estan ridículament histèrics després de veure i sentir els discursos d’allà i els de l’Arrimadas d’aquí. Francament, la vulgaritat i la ràbia d’aquesta gent ara ja produeix hilaritat, perquè és totalment exagerada.
Aquí mai som conscients de la feina que fem ni dels objectius que anem aconseguint. Guanyem per cinc a zero, però patim per si ens fan un gol i diem que “encara ens guanyaran.
Demà es fotran de peus a la galleda igual que ahir i que cada dia, perquè el pànic, com la supèrbia no perdona i fa cometre molts errors que després són difícils de dissimular i encara més, d’arreglar. És per això pel que veig que s’estan fotent cada dia més dins d’un remolí que se’ls acabarà emportant.
De debò algú es pot creure que s’han fotut en aquest jardí voluntàriament? No és molt més raonable que els han manat fer la prova del nou del que pregonen falsament (i tota Europa sap que és l’enèsima mentida) de què ja tenen “normalizado el país”?
A mi em sembla que és tan evident, que demà penso riure fins a caure de la cadira veient com se’n surten, perquè el sòl començament de portar 1.000 policies aquí, ja és ridícul per ell sòl, i ben cagat per cert. Gaudim sanament de demà, que molt probablement farem un gran pas endavant en la intervenció d’altres països i altres veus contradient l’obsessió de què era un problema “interno” i augmentant la desconfiança amb aquesta gent. I no patim més, collons, que ja ho faran ells!

Pep Agulló
Pep Agulló
20.12.2018  ·  09:12

AVUI EL COMENTARI VA PER NOSALTRES

Com diu l’Albert Miret massa comentaris d’impaciència i de negativitat que insistentment proposen la Solució Total, més tècnica-logística que no pas política-estratègica. I sembla com si el que farem demà estarà molt bé, però… “no canviarà res de significatiu. Tothom sap que és així”; “cal actuar amb intel·ligència, cosa que no estem fent…”; “el President Torra hauria de convocar eleccions”; “Vergonya per la falta de dignitat és el que causen tots plegats!” …

Tot això ho diem des de la raó, o des del desconsol? Amb quina moral de derrota o de victòria estèril iran demà aquests ciutadans-es a les mobilitzacions? Em costa d’entendre-ho i m’entristeix…

Ostres! Demà farem una aturada de país, no en tinc cap dubte. I veurem l’abast polític de tot plegat. Seguim!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Joan Begue
Joan Begue
20.12.2018  ·  09:14

Benvolgudes/uts
Ara toca manifestació per la dignitat, la República, pels nostres presos, per denunciar a qui vulgui escoltar
Dias tenim per a valorar les estratègies.
Ànims i fem Estat

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.12.2018  ·  09:34

si porten els piolinos, es per cantar el FUM, FUM, FUM?
Realment pactar amb els criminals del 155, es propi de traidors

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
20.12.2018  ·  09:38

He llegit força comentaris negatius sobre la utilitat de fer una nova manifestació, encara que sigui massiva, i fins i tot hi ha qui proposa un Tortosa.

Això últim és un error majúscul, doncs si no passa res, si fem un Tortosa, la caverna mediàtica ho vendrà com a territori normalitzat que accepta al “gobierno” d’espanya.
També ho intentaran fer amb les concentracions massives unitàries, menystenir-les, però no podran amagar-les, i a Europa i al món si que arribarà la veritat.

Per tant, per no retrocedir, per avançar, CAL QUE OMPLIM ELS CARRERS EL 21 com si fos una de les millors diades. Estem obligats no hi ha alternativa.

Josep Salart
Josep Salart
20.12.2018  ·  09:45

Demà manifestant-nos normal i alegrement serem tants que, els feixistes provocadors sense cervell ni es veuran. Ni un ¡¡¡
Això és el que els preocupa als seus caps polítics. Tota aquesta xusma tatuada i rapada, uns amb pantalons camuflats, altres vells panxuts amb bigoti i ulleres fumades, la pobra cabra donada pel cul, les pantojas empolainades de colonia barata i embolcallades amb el drap, tot això en un trist racó i comptats amb els dits d’una ma. Ni un ¡¡¡

I tindrà resó internacional, i ajudarà a fer entendre que no s’atura la llibertat d’un poble, i es parlarà dels presos polítics, de l’importància d’un país com el nostre, economica i estrategicament al sud d’Europa. I tard o d’hora, potser més aviat del que pensem, des d’Europa, des d’Israel o des de on menys ens pensem, algú posarà ordre a n’aquesta finca privada que espanya, podrida de lladres, assassins i vividors reials, autèntics inútils que avui mateix, les cèl.lules del cos els haurien de començar a treballar desordenadament..

Gemma R.
Gemma R.
20.12.2018  ·  10:56

Totalment d’acord amb Pep Agulló, Albert Miret i Rosa Gispert.

Després d’aquests mesos de xoc, la ciutadania comença a despertar i no està disposada a fer marxa enrere. Conservem muscle i convicció. Crec que el 21D serà un segon embat a l’Estat comparable a l’1 octubre, i l’hem de viure i afrontar exactament igual, amb pacifisme actiu. Tots allà ferms sense crear ni tornar violència. Aquesta és la foto que més por els fa, i el que els debilita i desenmascara. Podem dir mil coses d’Espanya, que si no hi hagués hagut un 1 octubre, no ens escoltarien de la mateixa manera.

No tenim exèrcit, no tenim cap païs darrera com podia tenir-lo Eslovènia, no tenim ni el control de la caixa com vam veure amb Montoro. Per no tenir, no tenim ni una estratègia unitària. Només tenim la unitat ciutadana i la seva determinació en ser un Estat per la via pacífica. I això últim és el que està fent implossionar gota a gota, poc a poc totes les estructures de l’Estat espanyol. Només hem de persistir en aquesta estratègia, perquè és sens lloc a dubte la guanyadora, a la qual no saben com reaccionar. Ells coneixen i saben molt bé com guanyar a la violència, ETA els va permetre lligar-ho tot en aquest sentit. Però el pacifisme actiu no el saben gestionar, no en saben. I els fa cometre un error darrera l’altre, que és el que nosaltres hem de seguir provocant, fins que aconseguirem trencar l’estaca. Seguim estirant fort, veureu com caurà.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
20.12.2018  ·  11:13

Sempre barregem una estratègia llarga, de desgast, amb una curta, d’esclat, i els partidaris de la darrera queden decebuts en cada acció.
De moment seguim la de desgast o resistència, acció i aguantar, i el resultat és bò. El seu desgast és molt més gran. No té èpica, però quan el desequilibri és molt gran, potser no hi ha alternativa.
A veure si pel camí som capaços de passar d’aquest sistema de partits paràsits (els nostres) a un sistema de representació més democràtic.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.12.2018  ·  16:05

La consecución de la República de Catalunya viene dada en primer lugar de la descomposición de la marca España, y más aún del concepto España que culmina con la transición española. A partir de ahí todo es un cúmulo de despropósitos.

Es decir que los que se están descomponiendo son ellos y, en consecuencia, los nacionalismos minoritarios con mucha más enjundia identitaria se va imponiendo.

Es una cuestión de vasos comunicantes. Si uno baja, el otro sube.

A mí me hubiese gustado otro escenario, el escenario en el que España aceptase y defendiese el carácter plurinacional del Estado Español (al estilo de, por ejemplo, Suiza) pero claro eso con la Corte del Reino no es posible. Y, ahora que la economía (y Europa) hace aguas, pues menos.

Es decir que la República vendrá de manos de que el concepto binomio España-Corte del Reino se descomponga y, aunque no lo parezca, la descomposición está teniendo lugar a marchas forzadas. La prueba, el resurgimiento de la ultraderecha española, ésta vez con nombres y apellidos y con escaños, resurgimiento que desbarata a la derecha tradicional española (y también a la izquierda) porque no hay cosa que más le joda a un partido que tener que compartir poder con otro. Se descompondrá matando pero se descompondrá.

Por supuesto, si los partidos políticos independentistas clásicos hubiesen estado a la altura de la voluntad del pueblo independentista manifestada, tras muchos años de concentraciones, manifestaciones y, en definitivas cuentas, de lucha, el proceso de descomposición de la Corte del Reino hubiese sido más rápido. Pero estos partidos, estos “desgraciados” han jugado la carta que juegan siempre los partidos: “de acuerdo con todo siempre y cuando yo sea el primero entre los partidos, sino no estoy de acuerdo”. Ningún catalán independentista con dos dedos de frente hubiese pensado que se daría este escenario en el que los partidos se lían a tortas a costa de un tema tan importante y crucial como llegar hasta el punto de convocar y llevar a cabo un referéndum como el del 1-O. Y, sin embargo, lo han hecho y lo siguen haciendo.

Cuando le leo a Sergi Sabrià (y podría decir lo mismo de cualquier otro político, yo soy, en las cuestiones que considero esenciales, apartidista, es más, anti-partidos) decir:

‘L’acord estratègic segurament serà després de Nadal’

https://www.vilaweb.cat/noticies/sergi-sabria-erc-21-d-lacord-estrategic-segurament-sera-despres-de-nadal/

me dan ganas de ir a darle un soplamocos, de echarme a llorar o de partirme de la risa (opto por lo tercero porque los conozco, son incorregibles, toman al votante por el pito del sereno).

Lo dice como quien anuncia un regalito post navideño que hacen los partidos políticos a eso que consideran la chusma (hasta que lleguen las próximas elecciones) cuando en realidad era lo acordado con lo que ellos consideran la chusma votante.

¡Desgraciao! ¡Fantoche! ¡Pelagatos!

Los independentistas catalanes de a pie (la supuesta chusma votante) mañana tenemos la oportunidad de decir NO a la Corte del Reino y NO a los mercaderes del Templo del Procés que lo que les interesa no es la República, sino el Procés del Procés.

Res està perdut, tot està guanyat, per una simple raó, som més y a més estem del bon costat.

Sólo es cuestión de analizar con cabeza cuáles son las piedras en el camino.

Salut i República

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
20.12.2018  ·  16:09

Hi ha coses efímeres i coses duradores. El que passi demà passarà de manera efímera. 2.500.000 /3.000.000 de vots a favor de la República és una cosa duradora. Concentrem-nos i oferim un sistema polític atractiu, expliquem-ho als barris, sumem. Perquè això ho sabem fer i podem resultar creibles si apartem els corruptes. Expressem-nos, fem allò que sabem fer i no entrem en el seu joc…allà sempre perdrem perquè és un joc malvat.
Democràcia són vots, aquest és el principal objectiu. La imatge de coherència i dignitat que anem donant serà el nostre aval.
La oligarquia espanyola no té reforma possible. Només els podem ajudar però mentrestant anem fent allò que volem fer i emprem tots els mitjans pacífics a l’abast. Autonomia i totes les institucions disponibles incloses. Anàbasi, Xenofont: Hem de caminar cap a casa…com sigui.

Roser Caminals
Roser Caminals
20.12.2018  ·  16:49

L’error és xifrar-ho tot només en estratégies de curt o llarg impacte. És el joc de les dues que ens fa avançar. Moments com el de demà donen una empenta, i l’estratègia de llarg recorregut que vingui després partirà d’un fita més alta que la d’avui. És llarg i difícil, però Espanya està cada cop més a prop de les cordes.

jordi Rovira
jordi Rovira
20.12.2018  ·  17:24

Sí, molts nervis dissolts al mig d’un discurs aïrat. Què és sinó tota aquesta parafernalia del 155 i altres? Simplement, l’estratègia de l’estat espanyol, totalment pres i minat per l’anticonstitucionalisme constitucionalista per inflamar i mantenir militants als seus. Ara comença a fer-se evident que amb el psoe no hi ha governança, i que amb els anticonstitucionalistes constitucionals, tampoc. Dic això mateix per situar el centre de tota la qüestió en el lloc que li pertoca: per governar espanya contra Catalunya, cal que Catalunya sigui fora; d’igual forma que governar espanya amb Catalunya dins, cal que la seva condició de nació amb drets a l’estat sigui del tot formulada. Certament, fan molt bé els qui deixen que aquest oxímoron es mantingui com un problema intern. És aquest, de veritat, una veritable carga de profunditat, que acompanyada d’un nou Nuremberg; té un potencial encara no calculat. Potser ningú ajudi, però també és veritat que tothom hi posa cullerada. L’independentisme ha de parar la taula. Demà doncs, anem a gaudir d’aquest convit, doncs el Nadal ja s’acosta.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
21.12.2018  ·  01:32

Amb el “nostre@ gover no farem pas res……..

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies