Era un dels testimonis que despertava més morbositat. Pel relat dramàtic que ella mateixa havia fet de la seva vivència de l’escorcoll del Departament d’Economia del 20-S. Morbositat també perquè havia demanat anonimat i que no l’enfoquessin en la realització televisiva; i perquè encara no se l’havia vist. Els presents a la sala del Tribunal Suprem han saciat aquesta curiositat tan bon punt Montserrat del Toro ha entrat per la sala, escortada per dues persones de protocol que feien nosa per veure-la a la perfecció. Abans, el jutge Manuel Marchena, imponent com en tot el judici, havia advertit que si algú feia servir el mòbil per a enregistrar res, seria expulsat de seguida. No ha calgut.

Del Toro és la secretària judicial que va dirigir l’escorcoll a la seu d’Economia i Hisenda durant el 20-S i que es va fer famosa perquè va acabar sortint per l’edifici adjacent, el Teatre Coliseum. Entra amb el cap cot. La cabellera, que li arriba fins a l’espatlla i amb serrell de Cleòpatra, no li deixa veure amb claredat la cara. Porta un vestit vermell arrapat i, a sobre, una jaqueta de punt. Deu tenir uns cinquanta anys. La Viquipèdia no en diu l’edat; sí que en mostra una fotografia. Ja se sap, l’efecte Streisand.

La cosa que més crida l’atenció són les sabates que porta, amb un taló força alt i, com m’assenyala un company periodista, de color groc. Ben grogues, i en contrast amb el vermell del vestit, encara destaquen més. Passa pel costat dels acusats sense mirar-los –continua amb el cap cot– i no l’aixeca fins que s’asseu davant de Marchena, com si ja estigués a resguard.

El groc no és més que una pura casualitat. El seu relat és dramàtic. Parla de guàrdies civils atrinxerats; telèfons col·lapsats; manifestants cridant ‘fora les forces d’ocupació’ i ‘ni un pas enrere’; que en un moment donat la gent s’encastà contra el vidre de l’edifici com una ‘allau’; que va passar por; i la paraula que més repeteix durant la declaració: tumult –inclosa dins la definició de sedició i pronunciada per altres testimonis. Del Toro la repeteix tres vegades i, fins i tot, diu que els concentrats feien ‘el típic soroll d’un tumult’.

En el recés, un advocat ens assenyala que és una visió histèrica d’allò què va passar, però que també cal posar-se a la seva pell. Quan arriba al detall de la seva sortida del departament, Del Toro expressa el temor que va sentir quan va anar fins al terrat de l’últim pis i va veure ‘un mar de gent’ que els ‘esperava’. A partir d’aquí, va començar a patir per la seva integritat física i va descartar tres ofertes per a sortir de l’edifici perquè no li garantien la seguretat, explica. A continuació, va trucar al jutge que dirigia la instrucció, Juan Antonio Ramírez, i li va demanar amb to de súplica: ‘M’has de treure d’aquí.’

El ‘murete’

Diu que durant les més de dotze hores que va ser al Departament d’Economia, va ser un ‘absolut fantasma’ i que ningú que no fos de la comitiva judicial va intentar posar-se en contacte amb ella. Només parlava amb el tinent de la Guàrdia Civil i els dos mossos que finalment la van treure de l’edifici. Un d’ells, fins i tot, va posar el genoll a terra perquè Del Toro, de poc més d’un metre seixanta, pogués saltar el mur (el murete) que separava la seu d’Economia del Teatre Coliseum. Era la salvació.

Després del relat verbalitzat per Del Toro i dirigit pel fiscal Javier Zaragoza, és el torn de les defenses. La secretària judicial se sent més vulnerable i la veu sembla que se li trenca en algun moment. Els advocats de les defenses li retreuen que s’assabenten de coses que no va explicar en la declaració que va fer en la fase d’instrucció, com ara que va demanar que aterrés un helicòpter al terrat –ho van descartar per l’excés d’antenes– o que va sentir la veu de Carme Forcadell per un megàfon: ‘Té més informació ara que no pas fa un any’, li retreu Olga Arderiu, advocada de l’ex-presidenta del parlament.

L’advocada Marina Roig treu suc posant en evidència que Del Toro va permetre escorcolls de despatxos no previstos en l’ordre judicial, cosa que molesta lleugerament la secretària judicial. Andreu Van den Eynde també rasca alguns punts en la intervenció final, quan recorda que Del Toro gestionava un perfil a les xarxes socials que estava força marcat ideològicament, tal com van publicar diversos mitjans. Marchena li intenta parar els peus, però l’advocat se’n surt: ‘Va comentar a Facebook una notícia d’ERC dient que eren uns destroyers?’. Del Toro diu que no ho sap, que creu que no es referia a ERC. ‘No tinc més preguntes, senyoria.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb