Prohibir els mòbils a l’escola? Una realitat com més va més freqüent

  • Hi ha escoles i instituts que per fer front a l’addicció al mòbil han decidit de prohibir els telèfons durant l’horari lectiu

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
15.01.2023 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els telèfons mòbils són una eina de feina, ens permeten d’accedir a la informació immediatament i ens entretenen. Que formen part de la nostra vida i que ens ofereixen un ventall de possibilitats infinites és innegable, que un mal ús té riscs greus, també. La ràpida incorporació dels mòbils a la vida diària ha implicat una revolució en la manera com ens comportem. Aquest impacte ha afectat tothom, però sobretot al col·lectiu d’infants, adolescents i joves, els natius digitals. Els diferencia respecte de la resta el fet que ells han crescut amb aquestes tecnologies i, per tant, han normalitzat i interioritzat l’ús de dispositius amb pantalles en les seves dinàmiques de funcionament i socialització i les fan servir de manera completament quotidiana.

De fet, aquests darrers anys, s’ha observat que en població infantil i juvenil han augmentat les conseqüències negatives associades a l’ús excessiu d’aquests dispositius, com ara el malestar emocional i l’aïllament: “Després de la pandèmia ens van alertar que als Centres de Salut Mental d’Infants i Joves hi havia un augment de la demanda per part de famílies preocupades perquè els seus fills estaven absorbits al mòbil”, diu Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental. De fet, Casamitjana és molt clara i avisa que l’addicció als telèfons mòbils pot arribar a comportar un trastorn mental greu: “Hi ha casos en què anul·la la persona i li impedeix de concentrar-se i controlar la seva vida. És una addicció comportamental, és a dir, que hi ha algun element de l’exterior que se’ls menja la personalitat.” Per a posar fil a l’agulla es va crear un grup de treball per elaborar un protocol de prevenció, detecció i atenció a les addiccions socials amb la participació de professionals experts en els àmbits relacionats i associacions de familiars.

Una realitat que preocupa i que origina debats sobre quina ha de ser la resposta col·lectiva al respecte: com cal utilitzar aquestes tecnologies digitals? Fem servir els mòbils correctament? Què vol dir fer-ne un bon ús? Famílies i comunitat educativa tenen dubtes sobre com cal educar i quan s’han d’incorporar els diferents dispositius per garantir-ne un ús responsable. Per a il·lustrar aquesta inquietud, a VilaWeb hem demanat als subscriptors que ens fessin arribar les seves experiències en escoles i instituts. Mestres, professors, pares i mares ens han explicat les seves històries. Històries que deixen palès el neguit i la necessitat de tenir eines per a fer-hi front.

Prohibir o regular?

“Els experts diuen que no se’ls pot prohibir de fer ús dels telèfons, perquè han nascut directament com a éssers digitals, però que cal estar molt atents. No podem prohibir-ho de cap de les maneres perquè les màquines estan aquí per viure amb nosaltres. Ara, cal una regulació”, diu Casamitjana. Creu que qui té poder a impulsar un ús responsable l’ha d’aplicar: “Mentre no es té prou maduresa per a entendre com es gestiona, és a dir, la majoria d’edat, els pares, els professors i l’administració han de poder decidir com se’n limita l’ús. Si no, pot causar un dany greu individual, però també col·lectiu.”

Per tot plegat, hi ha escoles i instituts que per a fer front a l’addicció al mòbil de molts alumnes, han decidit de prohibir els telèfons durant l’horari lectiu. Així, passen a ser centres “lliures de mòbils” i els estudiants tampoc no el poden fer servir durant l’hora del pati.

És el cas de l’IES les Alfàbegues, un institut de Bétera (Camp de Túria) on d’ençà d’aquest curs els mòbils ja no es fan servir dins el recinte escolar. “És una mesura que ha estat molt treballada i reflexionada. Ho vam engegar per dos motius. D’una banda, perquè vam detectar un augment exponencial de la conflictivitat derivat de l’ús dels aparells electrònics. És a dir, van créixer els problemes de convivència entre els alumnes. No solament per l’ús inapropiat de les xarxes socials dins el centre sinó que també per problemes que passen fora, però que tenen impacte a dins. D’una altra banda, perquè vam observar una desafecció social. Eixíem al pati i encara que sone una mica lleig, els xiquets i les xiquetes estaven amorrats al mòbil i entre ells no hi havia interacció, no hi havia convivència, no hi havia joc”, explica Lluís Giménez, cap d’estudis del centre. Ara, si eliminaven la presència dels mòbils com a eina d’ús i com a alternativa a l’entreteniment, calia donar opcions als joves. Així, van decidir de dinamitzar el pati i per mitjà d’un procés participatiu amb l’alumnat van acordar quines activitats els venia de gust fer: “Ara fem campionats de ping-pong, tallers de pintar samarretes, de màgia, de mindfulness, jocs de taula, classes per a jugar al Just Dance…”, explica Giménez.

A l’escola Gavina, situada a Picanya (Horta Sud), s’ha impulsat una iniciativa semblant. Tot i que el projecte educatiu del centre d’entrada opta per l’autoregulació, es van adonar que se’ls feia impossible i que els problemes d’accés a les xarxes no es podien resoldre sense una mesura més dràstica: “Després de molt de debat amb famílies i alumnes vam arribar a la conclusió que si el mòbil és a l’escola hi accediran sí o sí. Per això, a partir d’aquest curs hem consensuat de prohibir l’accés del mòbil a l’escola. Cada matí els arrepleguem i els desem en una caixa i a la sortida els retornem. Sempre amb l’autorització dels pares”, explica Empar Martínez directora pedagògica de l’escola Gavina. També ho fan a l’Institut Sis de Manresa: “Quan al matí entra l’alumnat, deixen el telèfon en una capsa de cartó que hi ha a la classe. Quan pleguen, el recullen. Funciona de meravella, tots els adults hi creuen molt i el jovent no ho qüestiona”, explica Marissi Valverde.

En tots els centres diuen que sentien indefensió per l’envit dels telèfons: “Ens trobàvem amb enfrontaments i problemes, que no eren estrictament escolars. Semblàvem policies quan nosaltres no som qui hem posat l’eina a les mans dels xiquets”, diu Martínez. Els experts coincideixen: “Hem de fer molta més prevenció i promoció de la que fem. Sense ser paternalistes i dir als pares què han de fer, cal ser molt rigorosos”, diu Casamitjana.

És cosa de tots: docents, famílies i alumnes

Molts dels professors que ens han enviat les seves opinions veuen amb bons ulls la prohibició dels telèfons en horari lectiu: “Sense els mòbils, els alumnes no es distreuen tant, es concentren més bé, i juguen i interactuen més entre ells a les hores d’esbarjo. Socialitzen més entre ells i desenvolupen millor les habilitats socials que els caldran en el món real presencial”, diu Tomas San Juan, professor d’anglès. Ara, també hi ha els qui són partidaris de fer-ne ús als centres i que ho veuen com una oportunitat per a educar als infants i joves. Roser Orquin és professora de català i considera que no es poden eliminar de les aules: “És cert que l’ús dels mòbils pot ser una font de problemes, però és que els problemes són socials, no escolars. I l’escola hi és per educar els ciutadans i és feina nostra que aprenguin a respectar els drets d’imatge i a evitar les addiccions.”

Les famílies també se senten interpel·lades per aquest debat i la prohibició o no dels telèfons mòbils pot ser un factor decisiu a l’hora de triar centre: “La meva filla va a l’Institut Narcís Monturiol de Barcelona, un centre ‘lliure de mòbils’, i és una de les raons importants que ens va fer optar per aquest centre. Crec que l’exemple de l’institut l’ajuda a fer-ne un bon ús”, explica Meritxell Soler, mare d’una adolescent. No és el cas de la Carme Quer, que duu la seva filla a una escola on el telèfon no té restriccions: “Tant de bo la meva filla anés a una d’aquestes escoles lliures de mòbils! Signaria ara mateix. Crec que és la causa principal de la seva incapacitat progressiva per a concentrar-se, bàsic per quan han d’estudiar”, explica. La Neus Cerdà és mare d’una noia de 2n d’ESO i també explica que veu amb preocupació que el mòbil sigui a tots els espais del centre: “Qualsevol cosa que em vol comentar me la diu en horari lectiu. Si ho fa servir amb mi, està clar que el mira en altres moments… És una xacra i les repercussions de tot plegat són joves amb manca de concentració, dispersos i sense paciència.”

Resultats contundents: menys conflictes i més rendiment

Mentre que abans l’espai d’esbarjo de l’IES les Alfàbegues es convertia en un moment d’estar focalitzats en el mòbil, ara la realitat és ben diferent: “Hem aconseguit que el pati tornara a prendre vida i no fora un escenari de tots abocats al mòbil i de poc joc”, diu Giménez. Un resultat que per ells també ha estat una sorpresa: “La resposta ha estat molt contundent. No hi ha mòbils al centre. I he de confessar que no esperava que la resposta fos la que és”, conclou. A l’escola Gavina també estan satisfets amb la proposta: “La conflictivitat s’ha reduït a zero entre ells”, diu Martínez.

Ara, Casamitjana avisa que per a obtenir resultats positius no solament és qüestió d’analitzar l’abús de temps, sinó també quin contingut consumeixen els joves: “No pots estar tres, quatre, cinc o deu hores fent una cosa encara que sigui molt interessant. Estàs destinant-hi massa temps i passes a aïllar-te socialment. I a més, qui i com controla el contingut? Tenim problemes gravíssims derivats d’allò que corre per la xarxa. L’exemple més clar són els trastorns de conducta alimentària.”

Sense cap mena de dubte el debat sobre els mòbils a les aules és vigent i preocupa a tot arreu. Lluís Solanes va viure vint-i-cinc anys a Suècia i assenyala que allà fa temps que es va abordar aquesta problemàtica: “Primer van voler prohibir-ne l’ús a tots els nivells, però era gairebé impossible aconseguir-ne un control real, sobretot perquè a la majoria de les aules ja s’utilitzaven portàtils i tauletes. Finalment, s’ha arribat a una posició de consens en el qual no hi ha mòbils abans dels dotze anys i després, aprofitant d’ús de tauletes i portàtils a l’aula, s’hi afegeix els mòbils utilitzant-los de la mateixa manera i ensenyant als alumnes a servir-se’n de manera útil i intel·ligent com amb els altres estris informàtics… i sembla que això sí que funciona”, explica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes