Mireia Coscollá: «Conviure amb el coronavirus serà una cosa progressiva»

VilaWeb
Mireia Coscollá, biòloga i investigadora a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio.
Marta Gutiérrez
08.02.2022 - 04:01
Actualització: 07.02.2022 - 10:11

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Mieia Corscollá és biòloga especialitzada en sistemes de patògens bacterians i investigadora del programa Ramón y Cajal a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC). Des del seu doctorat ha centrat les seues investigacions en dos eixos principals: la genètica de poblacions i l’evolució de patògens microbians integrats en l’epidemiologia molecular, amb l’objectiu d’estudiar i desenvolupar ferramentes per abordar problemes rellevants per a la salut pública. Des de l’inici de la pandèmia ha treballant en un projecte d’epidemiologia genòmica per a predir l’evolució del coronavirus.

Amb motiu del Dia Darwin, que es celebra el 12 de febrer, el Centre de Cultura Contemporània Octubre celebra la conferència «Conviure amb el coronavirus». En la conferència participaran Mireia Coscollá i Pilar Domingo-Calap, investigadores del programa Ramón y Cajal a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio. L’acte tindrà lloc el dimarts 8 de febrer a les 19:00 h en el Bar de Ciències de la cafeteria de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’assistència és gratuïta, prèvia inscripció a través d’aquest enllaç. Parlem amb Mireia Coscollá sobre l’estat actual de la pandèmia i sobre com serà la convivència amb el coronavirus.

Ens trobem immersos en una onada del coronavirus en què predomina la variant òmicron. Els seus símptomes s’han equiparat als d’un refredat, és cert, o hauríem d’anar més amb compte a l’hora de fer aquesta afirmació?

No crec que hi haja dades suficients per dir que açò és un refredat. És veritat que ara, amb la immunitat que tenim i amb les característiques d’aquesta variant, moltes persones passen el virus com un refredat, però no és igual, està enviant molta gent a l’UCI, molta més que un refredat comú. No crec que siga prudent parlar d’òmicron com un refredat.

En els últims dies s’ha començat a parlar del subtipus BA.2, al que s’ha anomenat com «la variant silenciosa». Què en sabem d’aquest subtipus?

Encara és prompte, però tenim algunes indicacions que apunten que pot ser més contagiós, i també hi ha alguns apunts al fet que potser no evadiria el sistema immune tan eficaçment com ho fa òmicron, per la qual cosa podria controlar-se millor. Ambdues podrien ser bones notícies per a la pandèmia. Així i tot, s’han d’agafar les dades amb precaució, perquè encara n’hi ha poques. S’ha anomenat silenciosa i això ha donat lloc a error, perquè hi ha gent que afirma que les PCR o els tests d’antígens no detecten aquest subtipus, i no és així. El detecten perfectament, però no es detecta que és òmicron, per això s’ha anomenat silenciosa.

Com s’està duent a terme la vigilància d’aquestes variants als laboratoris?

S’està vigilant en molts països i de forma no homogènia: hi ha països en què s’està fent una gran tasca de seqüenciació, la qual cosa permet una millor vigilància, i n’hi ha d’altres on no s’està seqüenciant quasi res. A Espanya s’està fent un seguiment de les variants basat en el fet que els hospitals o centres de diagnòstic en seqüencien un percentatge, que no és molt gran, i envien les dades a l’Instituto de Salud Carlos III perquè s’hi centralitze la informació. És un bon seguiment, però seria millorable. Es podria millorar, per una part, si tinguérem un major percentatge de mostres seqüenciades i de forma més homogènia entre territoris. A més, seria convenient que no només es reportaren els números de cada variant, perquè si solament es comunica una part no es pot trobar nova informació, és a dir, no poden trobar-se noves variants. En molts casos no s’està fent un control tan exhaustiu perquè els recursos són limitats, i compartir aquesta informació requereix recursos humans i computacionals.

Sembla que a mesura que avança el virus, aquest està mutant cap a variants amb una simptomatologia més lleu. Açò pot indicar que podrem controlar la malaltia i es transformarà en endèmica?

Amb els virus no podem fer la generalització que mute cap a variants més lleus, perquè no sabem què va a passar. És veritat que la variant més recent sembla ser un poc més lleu, però aquest ha estat només un pas en la seua evolució. També ha evolucionat a una variant més transmissible, cosa que augmenta la seua gravetat, perquè tot i que el percentatge d’hospitalitzacions és molt més baix, en infectar-se molta més gent el nombre absolut de persones a l’hospital pot ser major. No tots els virus evolucionen sempre a versions més lleus, és una falsa concepció. En el cas del SARS-CoV-2 no hem vist una evolució de l’atenuació de la virulència molt clara. El que sí que pot afirmar-se és que l’augment de la immunitat que estem tenint fa que la presentació de la malaltia siga menys greu: no es tracta solament que una determinada variant siga més lleu, sinó que estem molt millor preparats per a lluitar conta ella. D’altra banda, quant a convertir-se en endèmica, clar que podrem arribar a eixe punt en algun moment. Però que una malaltia siga endèmica no significa que siga lleu: la malària, per exemple, és endèmica i no per això és lleu.

Freqüentment es parla de la necessitat d’aprendre a conviure amb el coronavirus. Quan es planteja això, parlem de tornar a una vida com la d’abans de la pandèmia, o d’adaptar la vida a aquesta nova realitat?

Crec que conviure amb el coronavirus serà una cosa progressiva; hi haurà etapes amb un mode de vida diferent del d’abans de 2020, i a mesura que anem controlant la pandèmia desapareixeran les mesures per tindre una vida com la d’abans. Potser no serà idèntica i incorporarem algunes de les mesures a les quals ara estem acostumats.

Llig ací l’entrevista completa. 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies