Mig segle de la Matagalls-Montserrat: així ha canviat la cursa més emblemàtica del país

La popular cursa de muntanya Matagalls-Montserrat, la degana de les curses de resistència al país, celebra mig segle. Es disputarà aquest cap de setmana i comptarà amb tres mil participants, el nombre màxim permès per no erosionar en excés els tres parcs naturals per on passa el recorregut. Lluny queda la primera cursa, del 1972, on van prendre la sortida 159 persones. Només quaranta-vuit, entre les quals dues dones, van aconseguir de completar els més de vuitanta quilòmetres de la ruta i arribar a Montserrat.

Hi va haver una època en què no hi havia botigues Decathlon a cada capital de comarca ni referents com Kilian Jornet, però el muntanyisme ja gaudia de vida pròpia. Un dels seus pilars era el teixit associatiu, que s’organitzava en entitats excursionistes que donaven a conèixer el país. Una d’aquestes entitats, el Club Excursionista de Gràcia, enguany fa cent anys.

La primera Matagalls-Montserrat la van promoure dos socis d’aquest centre excursionista, Carles Albesa i Jordi Ribot, que recuperaren un recorregut que havia fet per primera vegada mossèn Jaume Oliveres el 1904. Tots tres van completar la caminada en 23 hores i 30 minuts. La cursa es va concebre com una marxa biennal, però atès l’èxit i la participació creixent, el 1989 es va passar a fer cada any. Aquesta és la raó per la qual la d’enguany no és la 50a cursa, sinó la 43a.

Vegeu una galeria fotogràfica d’imatges captades per Manel Arnau durant el primer certamen, del 1972:

Aleshores no hi havia roba tècnica, ni vambes ultralleugeres, ni tapa-braços, ni armilles d’hidratació, ni frontals amb llum LED per a fer front a la foscor de la nit. A alguns, la fosca els agafa en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i a uns altres, pujant en direcció al monestir de Montserrat, segons la velocitat de cadascú. La marxa no és competitiva i, com diuen els organitzadors, tothom que acabi abans de vint-i-quatre hores, guanya.

La mitjana de temps actual és de 18 hores, tot i que la darrera cursa, l’any 2021, el primer va fer una marca de 7 hores i 58 minuts i ha estat el més ràpid de tots els anys. Al principi, la sortida es feia des del cim del Matagalls. Amb el pas dels anys i l’augment de participants, es va desplaçar, primer, a Collformic i, actualment, al nucli del Brull. L’esplanada del municipi osonenc pot donar cabuda als milers d’inscrits que cada any es posen a prova; cadascú amb la seva ambició personal i amb un objectiu compartit: arribar a Montserrat.