MidCat: el gasoducte aturat a Hostalric que la guerra a Ucraïna pot reactivar

El boicot a Rússia pot fer ressuscitar una infrastructura que permetria de portar gas natural d'Algèria fins al centre d'Europa, previ pas pel país

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
29.03.2022 - 11:53
Actualització: 29.03.2022 - 13:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La teranyina de gasoductes que s’estén per tot Europa és tan invisible com imprescindible. Milers de quilòmetres de tubs de gran tonatge soterrats porten gas des d’Algèria, l’Azerbaitjan o Rússia. Una gran xarxa que s’ha construït segons els interessos geopolítics de cada època i de cada país. Ara la invasió d’Ucraïna per part de Rússia pot alterar l’organització en el repartiment de gas natural i fer que s’obrin noves vies. En aquest embolic, aflora el nom d’Hostalric. El petit poble de la Selva és ara una ubicació clau en la batalla energètica que ja ha començat.

Europa té una gran dependència del gas rus, que representa el 45% del total de gas que es consumeix a les llars europees. Només el 2021 es van comprar 155.000 milions de metres cúbics de gas natural procedent de les reserves russes. Però aquesta dependència no és la mateixa en tots els països europeus. A l’estat espanyol, per exemple, és tan sols del 10%. Alemanya, en canvi, és l’estat que més patiria si Vladímir Putin li tanqués ara mateix l’aixeta, perquè el 55% del gas que s’hi consumeix prové de Rússia.

Putin de moment no està disposat a deixar de vendre gas. Però el boicot econòmic a Rússia no afluixa i no sembla que Europa deixi de tòrcer el braç per molt que depengui d’aquesta energia. Són temps de canvis. Alemanya és la principal interessada a deixar de dependre de Rússia i per això ha suspès l’aprovació del Nord Stream 2. Tot i que aquest gasoducte, que fa 1.200 quilòmetres i travessa la mar Bàltica per portar gas fins a Alemanya, ja està construït, el canceller alemany, Olaf Scholz, n’ha paralitzat l’activació. El gest d’Alemanya no és cap catxa i l’empresa constructora, propietat de Gazprom, s’ha declarat en suspensió de pagaments.

Amb aquesta situació, calen noves entrades de gas. A Alemanya, però també arreu d’Europa, perquè els gasoductes procedents de Rússia penetren fins a Itàlia, la República Txeca, Suïssa i Àustria I una de les opcions que els experts assenyalen és la del MidCat.

Què és el MidCat?

El gasoducte MidCat havia d’unir Catalunya i Occitània, per això es va batejar amb la unió dels topònims Migdia i Catalunya. Es va concebre per donar continuïtat al gasoducte que ve d’Algèria i puja per tota la costa mediterrània. L’estat espanyol importa molt de gas del país africà i l’objectiu era ampliar el mercat ibèric i vendre’n l’excedent al sud d’Europa, especialment a l’estat francès. Era un projecte que tenia com a promotors Enagás i la seva companyia homòloga francesa, Teréga. Tenien el vist-i-plau de la Unió Europea i el 2011 es va començar a construir el tram Martorell-Figueres. Després de molts obstacles, també dels grups ecologistes, l’obra es va paralitzar al cap d’uns anys.

Per continuar el projecte, la UE exigia que tots els comercialitzadors implicats hi estiguessin d’acord, però ni la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) ni la Comissió de Regulació de l’Energia ho van veure amb bons ulls. Els reguladors espanyol i francès van estimar que la instal·lació no seria rendible en un context de ràpida substitució del gas per les energies renovables. És per això que el 2018 se’n van col·locar els darrers tubs i el MidCat va morir a Hostalric. Però ara els temps han canviat i la guerra ha tornat a posar el focus sobre aquesta obra.

Un corredor mediterrani de gas

Foment del Treball ha estat el primer agent econòmic a demanar-la. És una possibilitat que també avalen els experts, perquè aquest gasoducte permetria de reduir la dependència que té Europa, i especialment Alemanya, de Rússia. “El problema no s’arreglaria del tot, perquè Alemanya tota sola té un consum de 90bcm anuals –un bcm equival a milions de metres cúbics de gas. I el MidCat tindria una capacitat de 17bcm”, explica Joan Puertas, president del grup de treball d’Energies Primàries de la comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Amb tot, Puertas diu que es podria reformular el projecte per tal d’arribar als 40bcm anuals i suplir bona part dels 60 que no aportarà el Nord Steam 2. “Podríem ajudar que es redueixin contractes amb Rússia, però suplir totalment el gas rus és impossible.” Diu que la clau són les plantes de regasificació, que converteixen el gas natural liquat en gas natural. Catalunya ocupa una posició estratègica clau en aquest sentit. La planta de regasificació de Barcelona és la més gran d’Europa. Amb les reserves plenes, podria abastir tot l’estat espanyol durant quinze dies o vint.

El gasoducte travessa la mar d’Alborán, passa per Almeria i connecta les plantes de regasificació de Cartagena, Sagunt i, finalment, Barcelona. “A Algèria s’hi injectarien 10bcm, a Cartagena 5 més, a Sagunt 5 més, a Barcelona 10 i a Marsella també 10. Això permetria de portar 40bcm cap al centre d’Europa. Si es planteja com una infrastructura que anés agafant gas de les plantes i el portés cap al centre d’Europa, seria molt interessant reactivar el MidCat”, assenyala Puertas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes