Vázquez s’enganxa els dits: Metsola exigeix a la JEC la llista d’eurodiputats que inclou Puigdemont

  • La presidenta de l'eurocambra envia una carta a la JEC amb un plantejament oposat al que li demanava l'eurodiputat de Ciutadans

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart Arnau Lleonart
28.10.2022 - 16:31
Actualització: 29.10.2022 - 17:41

L’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez va provar una maniobra per qüestionar la condició d’eurodiputats de  Carles PuigdemontToni ComínClara Ponsatí Jordi Solé. Però li ha sortit malament. Perquè Vázquez, com a president de la Comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra, es va posar en contacte amb l’equip de la presidenta, Roberta Metsola, per a dir-los que no havien pogut comprovar les credencials d’aquests quatre eurodiputats, que hi mancava documentació que haurien d’haver lliurat les autoritats espanyoles. I volia que Metsola li digués a la Junta Electoral espanyola (JEC) que “enviessin la notificació i la documentació per a la verificació de les credencials o, en cas que no fos possible, l’explicació de per què no hi és i les conseqüències que se’n derivin”. Metsola ha enviat aquesta setmana una carta a la JEC, però el contingut deixa en mal lloc no només Vázquez, sinó l’estat espanyol, de qui qüestiona la cooperació lleial a què està obligat perquè no va informar de la llista completa d’eurodiputats quan la JEC va excloure’n Puigdemont, Comín i Ponsatí.

En la carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Metsola ha demanat formalment a la JEC que li comuniqui íntegrament la llista dels 59 eurodiputats que corresponen a l’estat espanyol, atès que oficialment la Junta Electoral només va lliurar la documentació de 55 d’ells i en va deixar fora Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Oriol Junqueras, primer, i Jordi Solé, després, perquè no van complir el tràmit imposat de jurar la constitució espanyola.

La llista d’eurodiputats proclamats publicada al BOE sí que incloïa Puigdemont, Comín i Junqueras, però la JEC va enviar una llista al Parlament Europeu en què no hi aparaeixien. I Puigdemont i Comín no van ser reconeguts eurodiputats quan va començar la legislatura el juliol del 2019. No va ser fins després de la sentència del TJUE sobre Junqueras que l’aleshores president de l’eurocambra, David Sassoli, els va reconèixer aquesta condició, perquè el tribunal deixava clar que el jurament de la constitució espanyola no podia ser un requisit per a tenir-la. Però la JEC no va arribar a enviar mai la seva documentació; ni la de Puigdemont i Comín ni la de Ponsatí quan va entrar al Parlament Europeu després del Brèxit ni Jordi Solé quan va ocupar la vacant de Junqueras.

Això fou utilitzat el mes de maig per Vázquez, que va provar aquesta maniobra tot qüestionant a Metsola que puguin tenir tal condició d’eurodiputats. Pretenia deixar en mans de la Junta Electoral espanyola la possibilitat de retirar-los la condició d’eurodiputat, tot informant a la presidència de l’eurocambra que no en són pas, i que Metsola ho acceptés i assumís.

En canvi, la carta que Metsola ha adreçat a la Junta Electoral diu que dels 59 escons que té assignat l’estat espanyol, només n’ha notificat 55. I li recorda que Espanya té un dret de cooperació lleial amb el Parlament Europeu. “Part d’aquest deure consisteix en l’obligació de notificar una llista completa de diputats oficialment electes per tal de permetre al Parlament Europeu desenvolupar la seva funció amb el nombre total dels membres que en són part”, diu.

Per tant, exhorta l’estat espanyol que designi immediatament el nom dels 59 eurodiputats als quals té dret, cosa que força el reconeixement de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé per part de la Junta Electoral espanyola o, en cas contrari, la posa entre l’espasa i la paret perquè la força no només a justificar que no siguin ells, sinó que diguin quins serien, si no.

A la carta, Metsola també fa referència a la sentència del Tribunal General de la Unió Europea, que va avalar la negativa inicial del Parlament Europeu de concedir a Puigdemont i Comín la condició d’eurodiputats quan va començar la legislatura, ja que llavors l’única documentació que tenia a l’abast l’eurocambra era la llista de la Junta Electoral espanyola que els excloïa. Tanmateix, posteriorment van aconseguir d’ocupar l’escó gràcies a la jurisprudència creada pel TJUE, que establia que la condició d’eurodiputats s’obtenia en el mateix moment que els resultats electorals eren proclamats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any