Ibèria ha anunciat avui un ERTO per a 5.000 treballadors per la manca de vols. Seat en va anunciar un altre la setmana passada per a 11.000 perquè no té semiconductors… Les grans empreses fan sentir la seva veu, mentre milers de pimes tenen problemes semblants –o més greus– i ningú no se’n fa ressò perquè, una per una, no són notícia. I això passa quan som a les acaballes –esperem-ho– de la pandèmia i la pròrroga dels ERTO s’acaba a final de mes. El panorama postpandèmia no sembla començar gaire bé.

De fet, ja som una altra vegada en el compte enrere. Manquen deu dies per a arribar a un consens per a tornar a prorrogar els ERTO. I, com unes altres vegades, ningú no sembla tenir gaire pressa. Potser perquè ja tenen parlat què volen fer i no ho han fet públic. El cas és que el Ministeri de Treball i Economia Social espanyol la setmana passada va començar les negociacions amb la patronal i els sindicats per a aprovar una nova pròrroga més enllà del 30 de setembre, data en què s’acaba l’actual. Tot i que encara no hi ha una proposta clara per part del ministeri ni dels agents socials, tot indica que hi haurà modificacions importants respecte de l’esquema actual. De moment, demà es reprenen les negociacions, amb la presentació de la proposta del govern espanyol. Recordem que el maig passat es va prorrogar la vigència dels expedients de regulació d’ocupació per cinquena vegada d’ençà del començament de la pandèmia, que donava suport als 558.000 treballadors de tot l’estat espanyol en aquesta situació.

Pel volum actual de treballadors en ERTO i per l’evolució de la pandèmia, tot indica que la nova pròrroga serà diferent. Segons paraules del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivá, un dels punts clau serà la formació: “Tindrà un paper fonamental perquè alguns d’ells hauran de reajustar les activitats dins l’empresa o en unes altres empreses o sectors. L’esforç de formació de qualitat i orientada a una millora de les habilitats ha de ser un element addicional i central en el nou esquema dels expedients. En serà l’element principal.” No veig clar com es pot aplicar aquesta mesura, que és absolutament necessària, però suposo que els dies vinents anirem sabent-ne més detalls. Però, tot sigui dit, no em sembla fàcil de dur a terme.

El ministre va aprofitar la mateixa conferència de premsa per a donar les dades a 14 de setembre sobre els treballadors afectats per ERTO. Va dir que el nombre continua baixant i és de 254.000 a tot l’estat espanyol, dels quals 79.000 són en una suspensió parcial. La resta, uns 177.000, no treballa ni una sola hora. Malauradament, no tenim les dades de Catalunya, però recordem que, a final d’agost, teníem 53.000 treballadors –uns 35.000 en suspensió total i 18.000 parcial– en aquesta situació i unes 16.000 empreses afectades.

Un altre matís avançat pel ministre va ser la modificació de l’esquema d’exoneracions a les empreses que reactivin els treballadors perquè, segons Escrivà, la prioritat ara per ara ja no és tant l’activació perquè “ja s’han activat gairebé totes les que podien”. En lloc d’aquest esquema de bonificacions i reduccions, va dir que se n’articularà un de nou que servirà de pont cap al nou ERTO estructural. Aquesta és una figura que s’ha anat comentant durant tot l’estiu.

En síntesi, el Ministeri de Treball i Economia Social, per a combatre l’elevada taxa de temporalitat, s’ha proposat que les feines estacionals o lligades a campanyes deixin de cobrir-se amb modalitats temporals de contractació i es faci servir el contracte indefinit fix-discontinu. A més, vol que les empreses facin un cens anual amb el personal amb aquesta mena de contracte. Però, a més, el darrer esborrany de la reforma laboral parla de com serà el mecanisme estructural que actuarà com els ERTO.

El text anticipa que el Mecanisme de Sostenibilitat de l’Ocupació (MSO), una mena d’ERTO estructural –no temporal, com el creat a la pandèmia–, requerirà l’aprovació de l’autoritat laboral. Treball vol que mitjançant el MSO les empreses i entitats de qualsevol sector, en lloc de recórrer a acomiadaments, puguin reduir la jornada dels treballadors quan vegin impedida o limitada l’activitat per raons “de caràcter imprevisible, alienes a la voluntat empresarial, sigui quina sigui la causa”. Ja veurem quin recorregut té aquest esborrany que va preparar el govern espanyol i quins passos es van fent en aquest sentit, que em sembla positiu.

És cert que, ara per ara, a escala espanyola hi ha set sectors que tenen més del 5% dels treballadors en ERTO. El primer és el de les agències de viatges, amb el 32,6%. Després, el segueixen el transport aeri, amb el 15,5%, i els jocs d’atzar, amb el 12,2%. El quart és l’allotjament, amb el 10,7%, seguit de les activitats artístiques, amb el 8,6%. I, finalment, les activitats esportives, amb un 6,5%, i els restaurants i bars, amb el 6,1%.

Del punt de vista global, evidentment, la cosa canvia molt. El volum més important de treballadors en ERTO l’aporten la restauració i l’hostaleria, amb un 38% dels afectats (95.000). I si hi afegim les agències de viatges i les activitats esportives, pràcticament arriben a la meitat.

Fa mesos que les xifres van baixant i, a mesura que es van fent més minses, la baixada mensual, també. La pregunta que sembla obligada de fer en aquests moments de la pandèmia és què passa amb les empreses que encara tenen gent amb ERTO de suspensió total. La cosa que sembla més lògica de pensar és que moltes tancaran les portes a l’activitat i acomiadaran els treballadors que tenen. Molts analistes ho creuen. I és de sentit comú. Així doncs, ara ens podem aproximar força a aquesta xifra. Tal com hem vist, en el cas català, hi ha 16.000 empreses que tenen gent –totalment o parcial– en aquesta situació. I que, entre totes, tenen al voltant de 35.000 treballadors que encara no fan ni una hora. Això vol dir que pengen d’un fil i la seva incorporació potencial a les llistes de desocupació registrada no seria cap sorpresa. Si fos així, implicaria un creixement del 9% i tornar a travessar a l’alça la barrera dels 400.000 desocupats. Són, doncs, moments delicats en què es poden destapar moltes coses en el mercat laboral que fins ara han estat dissimulades sota el paraigua dels ERTO. És qüestió de poc temps.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.