Marta Pascal: ‘A CDC, la sacsejada, no ens la podem estalviar. La necessitem’

Entrevista a la portaveu de Convergència, tres dies abans de començar el congrés fundacional del nou partit

VilaWeb
Pere Cardús
06.07.2016 - 11:17
Actualització: 06.07.2016 - 13:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El nom de Marta Pascal, la portaveu de Convergència, ha sonat cada dia amb més força com a una candidata possible a tenir responsabilitats de pes en el nou partit que fundaran aquest cap de setmana. Fins i tot, l’han situada de número dos de la nova formació, al costat d’Artur Mas. Ella diu que això són rumors, però hi ha com més va més gent del món convergent que vol una renovació a fons. Ella no té cap connexió amb l’època de Pujol perquè va entrar al partit el 2006, tres anys després del relleu capitanejat per Mas.

En aquesta entrevista, Pascal demana als assistents del congrés fundacional que siguin valents i defensin una renovació profunda de cares i de formes. Diu que allò que la defineix millor políticament és l’independentisme i que en el nou partit no hi haurà cap matís en la defensa d’un estat català independent. Sobre els seus referents polítics, parla d’Eleanor Roosevelt, la primera dama nord-americana i activista per als drets humans. També explica que no s’ha de tancar la porta al RUI si es fa un debat ben fet i es considera que és el millor camí.

—Sereu la màxima dirigent del nou partit juntament amb Artur Mas?
—Això forma part dels rumors que sempre ocupen un congrés on s’ha de fer elecció de la direcció. Però no té cap fonament concret. És cert que vaig dinar amb el president Mas la setmana passada. S’ha publicat. Va ser en un lloc públic. No és pas cap secret. Jo sóc partidària de fer un partit nou, renovat profundament, amb gent que tingui ganes de fer coses noves i que hi vulgui ser en les millors condicions i en les pitjors. Perquè farem una cosa molt grossa i no serà fàcil. Jo estic a la disposició d’això, com molta més gent. Però no hi ha res més.

—Però sí que formeu part d’una generació i d’un grup de persones que sembla que pot deixar enrere la gent que ja hi era quan encara manava Jordi Pujol…
—Nosaltres volem fer una formació nova amb totes les conseqüències. Això vol dir adaptar l’eina als nous temps. És evident que els desafiaments i els debats socials, culturals, polítics i econòmics de la societat d’avui són molt diferents dels que es feien quan es va fundar Convergència. I aquests debats demanen també noves formes d’intervenció i participació política. La renovació al territori s’ha anat fent. Hi ha gent més jove o més experimentada que encarna allò que en dic la bona política. Entre la nova política i la vella, nosaltres hem de fer política bona.

—Com es fa?
—Sempre he mirat de fer política des de l’honestedat i amb l’objectiu central de donar resposta als problemes dels ciutadans. No ens enganyem. Hi ha dues grans coses a fer: tenim un encàrrec molt seriós i molt clar del 27 de setembre, amb un full de ruta, un govern i un parlament decidits a complir-lo; i també molt important, els trens han de funcionar, les pensions han de ser dignes, el salari mínim ha de ser a l’altura d’un país capdavanter, Barcelona ha d’exercir la capitalitat del futur estat, el país ha d’estar cohesionat, les universitats han de tenir un model de qualitat… Tot això és el que volem fer. No volem vendre fum. Volem fer coses tan concretes com aquestes.

—Algunes d’aquestes coses que dieu les pot defensar un socialdemòcrata i un liberal… Com us definiu políticament?
—A vegades les etiquetes encotillen. I en alguns casos, les etiquetes a Catalunya són més confuses del que és normal. Jo em definiria liberal en la persona, en la llibertat de l’individu per a construir el seu propi projecte vital, però absolutament social en la perspectiva de viure en una col·lectivitat amb un estat que reforci aspectes com la igualtat d’oportunitats i que vetlli per les segones oportunitats. Si m’hagués de posar una etiqueta, em posaria aquesta de social-liberal. Però insisteixo que no m’agrada encotillar-me. A Catalunya tenim l’eix sobiranista i la millor definició meva és que sóc independentista. I per això em vaig fer de Convergència i de la JNC. Ara, aquest nou estat que construirem, jo el vull d’una determinada manera.

—Fins ara s’havia parlat molt de noms com Jordi Turull o Germà Gordó, entre més. La renovació ha de superar aquesta gent que ja van agafar el testimoni de l’època Pujol?
—En aquest cas, he de ser molt seriosa, perquè sóc la portaveu del partit i he de mantenir una línia molt respectuosa amb tothom. D’entrada, en el moment actual, que hi hagi gent amb voluntat de fer una passa endavant i assumir responsabilitats és positiu. Tothom qui vulgui fer un pas endavant, que el faci. I a partir d’aquí, primàries, projecte, idees i que la gent decideixi. Tinc la sensació que la renovació serà profunda i que la refundació de l’espai polític tindrà credibilitat com més capaços de sacsejar siguem. Això incorpora cares? Sí o no. Però la sacsejada no ens la podem estalviar. La necessitem.

—A l’hora de renovar les formes, no s’hauria d’haver actuat respecte del diputat Gordó arran de la filtració de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso? Per què no ha reaccionat el partit?
—Germà Gordó es va explicar en un comitè executiu nacional que es va fer fa quinze dies. Va donar les explicacions pertinents i, en tot cas, si això l’ocupa a ell, ho fa a títol personal. Però hem d’anar a l’inici de tot plegat. Què significa que en un estat democràtic el ministre d’Interior, màxim responsable de la seguretat de l’estat, es reuneixi amb el director de l’Oficina Antifrau, que parlin de què parlen, i això quedi enregistrat i es filtri… Tot això és rocambolesc… Democràticament, l’estat espanyol és una claveguera. Les actituds individuals, que cadascú se les sàpiga i prengui responsabilitats. I si ha de tenir conseqüències, que en tingui. El partit ho ha de tenir situat en aquest sentit des de la rigorositat.

—Però la gent es pregunta per què no s’ha actuat amb Gordó des del partit…
—Ell va donar les explicacions pertinents als òrgans del partit que tocava. Ara som aquí. I l’important serà la resposta que donarem a tot plegat el cap de setmana al congrés. Jo m’imagino una resposta en aquests termes. Ara podrem construir l’espai polític i decidir quines persones l’han de liderar. La gent no ens fallarà de cap de les maneres. Al contrari, notarem l’estrebada i la sacsejada.

—Però Gordó és diputat i fou elegit amb un mandat per la independència. I ara la gent percep que ha treballat en el sentit contrari…
—Els anglesos tenen aquesta cultura del retiment de comptes. Els electes es deuen a la gent i és als ciutadans a qui s’ha de donar explicacions. Els electes són responsables de les seves accions. Si les seves accions queden situades fora de la legalitat, espero que Germà Gordó farà el que ha de fer. Però ara no som en aquesta situació.

—Ahir hi hagué una nova operació de la Guàrdia Civil amb escorcolls i detencions en alguns ajuntaments governats per Convergència. Quina relació té CDC amb aquesta consultoria Efial?
—Nosaltres coneixem l’operació de la Guàrdia Civil per la feina dels periodistes. A primera hora, escoltava a la ràdio una periodista que explicava tot el que passaria després. I un periodista que era a la plaça davant d’un ajuntament deia que els havien comunicat que la Guàrdia Civil hi arribaria al cap de poc. Això, en termes democràtics d’un sistema judicial, és un desastre. Evidentment, som sempre al costat de la justícia per a donar totes les explicacions que calgui. Però estem convençuts que els nostres alcaldes fan les coses ben fetes. I si algú no ho fa ben fet, ha de saber que a Convergència no hi té lloc. Això és així de radical i de contundent. No hi ha matisos. Però aquest funcionament policíac i judicial de l’estat espanyol deixa molt a desitjar.

—Passa pocs dies abans del congrés fundacional. Hi veieu cap relació?
—Cada vegada que Convergència és a prop de fer alguna operació política important, passen coses. Però insisteixo en allò que deia abans: defensem la presumpció d’innocència, treballem al costat de la justícia, demanem que l’estat de dret sigui garantista amb els ciutadans, però si es donés la circumstància que algú ha fet una cosa mal feta, al nostre partit no hi té lloc. Això és així de clar.

—Qui us ha influït més en política? Quins han estat els vostres referents?
—Jo sóc una barreja de moltes coses. Vaig començar a militar quan alguns altres de la meva edat ja feia temps que hi eren. Vaig començar el 2006. Ja havia passat per la universitat i, després d’haver-me implicat en iniciatives universitàries i d’activitats del lleure, vaig fer el pas a la política. Aleshores, a través de la JNC vaig poder conèixer molta gent de primera línia política, però sobretot la gent mobilitzada i implicada a tot el país. La meva formació política ha estat aquesta. I sempre he mirat què es feia a fora. Si em demaneu un referent, darrerament he llegit molt sobre Eleanor Roosevelt. I crec que la política ha d’incorporar també aquest prisma femení. Això vol dir que les dones fan política d’una altra manera? Doncs no ho sé. Però hi ha maneres de fer política diferents de com s’ha fet fins ara.

—Quin abast ha de tenir la renovació de formes i de persones del nou partit?
—Això és el que s’ha de decidir aquest cap de setmana. Si em demaneu a mi com s’ha de fer, jo crec que l’abast ha de ser molt gran. Nosaltres tenim una estructura de treball que a vegades no ens permet de fer debats molt concrets que són damunt la taula. Per exemple, hem donat llibertat de vot als diputats en qüestions com l’avortament, la prostitució, la maternitat subrogada, etc. Jo vull que al meu partit tot això es pugui debatre. Que siguem capaços d’arribar a posicionaments concrets i definits.

—Donar llibertat de vot és dolent?
—És clar que no. Però vull un partit que pugui parlar de tot i faci el debat de les idees, amb un model concret de país. Jo crec que això s’ha de notar en la nova formació. També hem de renovar el llenguatge. Molt sovint parlem d’una manera que no s’entén. La percepció que té la gent de Convergència és allunyada de la realitat. I això és el resultat d’una estructura que ens ha encotillat, més que no pas de la manera de treballar de la nostra gent. La renovació també s’ha de notar en les cares i en la manera de prendre les decisions. Ja vam incorporar les primàries i amb el ‘superdissabte’ vam deixar el llistó molt alt. Vam demostrar que les decisions es podien prendre d’una altra manera. Aquest cap de setmana posarem unes bases i, a partir d’ací, caldrà desplegar moltes coses que s’hauran d’anar decidint d’ara endavant. Però no hi ha d’haver límits.

—La primera cosa que es decidirà en el congrés fundacional serà el nom del nou partit. Hi haurà propostes? En quina línia?
—Hi haurà propostes fetes. Però es farà un debat sense límit de temps perquè tothom hi pugui dir la seva. Sense límits ni barreres. Caldrà debatre el missatge que ha de donar el nom, s’haurà de decidir el nom i apuntar com ha de ser la imatge gràfica que tindrà el partit. Serà una decisió molt sensible per a encarar bé la resta dels debats. Ens encarem a una dinàmica de funcionament amb què no estem acostumats. Però hem fet aquest esforç d’obertura perquè creiem que és la millor manera de funcionar. De segur que entre tots sabrem trobar el millor nom. No puc avançar propostes perquè no s’han fet córrer encara més enllà de la gent encarregada de preparar aquesta qüestió. Ens hem assessorat amb professionals i especialistes.

—La manera com es farà el debat i es votarà la ponència organitzativa pot portar a una renovació a fons o pot acabar amb canvis simbòlics. No hauria estat millor fer una proposta renovadora d’entrada?
—Aquesta manera de decidir forma part de la dinàmica que volem que tingui el partit. Un funcionament més dirigit ens hauria lligat a la manera com havíem fet les coses fins ara. S’ha fet una proposta oberta a partir dels aspectes que va assenyalar la base del partit durant el Torn Obert. Aquesta proposta s’ha ordenat, però no s’ha tancat. I ara tothom qui vulgui participar en la creació del nou partit decidirà. En totes les propostes que es debatran hi haurà l’opció més trencadora i la que no ho és tant. I encara s’hi podran afegir propostes no previstes al text. És una manera molt bona d’enriquir el debat. Hem de ser agosarats en els canvis. Ara és el moment de ser valents i fer una cosa nova. La meva opinió és que no ens hem de posar cap límit.

—Entre aquestes qüestions, es decidirà com ha de ser la direcció executiva i com s’ha d’elegir. Quina opció defenseu?
—A mi em sembla bé que hi hagi una estructura més horitzontal. I que, dins aquesta estructura de dotze persones, els membres es puguin organitzar com vulguin sempre que quedi ben delimitat el paper de cadascú. I crec que les persones que hi siguin s’han de dedicar força exclusivament al partit. No ens pot passar que la gent es dediqui a fer partit a estones. Això que hem de fer com a país és molt gros i necessitem que la dedicació sigui absoluta. Els que hi vulguin ser, hauran de dedicar els millors anys de la seva vida –sigui a l’edat que sigui– al projecte al servei del país. L’estructura ha de ser tan horitzontal com sigui possible i amb responsabilitats ben delimitades dels membres de la direcció executiva.

—I aquests càrrecs han de ser compatibles amb els càrrecs institucionals?
—Jo crec que la part de membres que tinguin les màximes responsabilitats han de tenir un règim d’incompatibilitats força estricte. Crec que la fórmula és la d’un i un: un càrrec orgànic i un d’institucional. Pot funcionar per a aquestes persones. Perquè és veritat que els debats polítics tenen lloc en seu parlamentària o a les institucions i cal ser-hi per a poder participar-hi. Hem de trobar el punt d’equilibri entre la dedicació al partit i la representació institucional.

—Hi ha veus que pugnen perquè el nou partit es defineixi com a independentista i no com a sobiranista. Aquest serà un debat?
—Hi haurà debat. Recordo que l’esmena clàssica de la JNC als congressos de Convergència sempre havia estat aquesta. Al congrés que es va fer a Reus, CDC es va pronunciar com un partit que tenia per objectiu l’estat propi. I això ja va ser una fita. Jo sóc independentista i vull militar en un partit independentista. I és evident que aquest partit ha optat perquè Catalunya tingui un estat independent. Nosaltres impulsem el full de ruta. Liderem el govern conjuntament amb els companys d’Esquerra. I aquí no hi ha matisos. Sí que penso que Convergència no ha de renunciar de cap de les maneres a fer aquesta feina d’ampliar la base social independentista. I això exigeix convèncer gent que no està convençuda.

—I això vol dir que el nou partit tingui associats no independentistes?
—El nostre projecte és obert. Volem seduir i sumar al projecte de país tanta gent com sigui possible. Però nosaltres estem compromesos amb el mandat del 27-S i a fer una Catalunya independent. No podem renunciar a convèncer ningú. Hem de sumar tothom qui se’ns acosti. El nou partit ha de néixer amb aquesta premissa. I sempre deixarem clar que l’objectiu del partit serà la independència de Catalunya.

—Algunes informacions publicades apunten que la llista de noms per a la nova direcció la fan Mas i Puigdemont. És així? Això no és precisament una nova manera de fer política…
—Jo espero que aquest cap de setmana surti del congrés un model organitzatiu basat en les primàries i en la possibilitat de tothom de presentar-se com a candidat. Però és evident que el lideratge del president Mas, pel que representa tota la seva trajectòria, i el lideratge del president Puigdemont, des de l’impuls que ha donat al procés, han d’aprofitar-se. I les seves opinions han de comptar molt. Allò que pensin i diguin pot ajudar a configurar opinions de molta altra gent. No podem prescindir de la seva opinió. Però partim de la base que qualsevol que vulgui fer un pas endavant, l’ha de poder fer.

—Com quedarà CDC? Serà un ens jurídic residual? Es liquidarà?
—N’haurà de quedar una petita estructura jurídica, que és la que marca la llei de partits. Però la resta de Convergència es posarà al servei del nou projecte polític. Aquesta és la idea fonamental: posar la llavor d’un nou projecte. CDC quedarà en la mínima expressió perquè hi ha una qüestió de drets electorals i de responsabilitats assumides.

—El nou partit assumirà la proposta del RUI al full de ruta?
—Això no formarà part del text fundacional. No hi tractem el full de ruta. El RUI és un element més a tenir en compte. Nosaltres tenim molt definit el full de ruta i no podem renunciar a cap mecanisme democràtic que pugui ajudar a aconseguir l’estat independent. Aquí hi ha tres grans models: l’escocès, que seria l’idíl·lic; el del full de ruta, amb un referèndum per a la constitució; i el RUI, que pot ser una alternativa. No hem de tancar les portes a cap opció. Però hem de ser conscients que a l’inici de la legislatura es va fer un compromís al parlament i al govern per a un full de ruta comptant amb 72 diputats independentistes. I espero que continuem essent 72 diputats independentistes fins al final. Que ningú no tingui temptacions estranyes. Si volem canviar el full de ruta, parlem-ne. Però cal fer el debat ben fet per no confondre encara més la gent.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies