Reciprocitat Marina Albiol

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir el document ”Si me hablas en catalán se suspende el juicio’: Els drets lingüístics en via morta’, un informe que recull trenta-set denúncies de discriminació lingüística entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015. Aquest document ha estat apadrinat per cinc eurodiputats: Marina Albiol (Esquerra Unida), Ramon Tremosa (CDC), Josep-Maria Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (IC-EV). Són ells que presentaran l’informe a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Afers Interiors del Parlament Europeu. Parlem amb Marina Albiol, diputada d’EUPV a Brussel·les, qui dijous serà l’encarregada d’exposar els casos de discriminació lingüística davant d’altres europarlamentaris.

—Heu estat mai víctima de discriminació lingüística?
—Sí, jo he estat víctima de discriminació lingüística. Concretament a Castelló, un cas que vaig traslladar a la Plataforma per la Llengua. Va ser a la subdelegació de govern, on  vaig anar a presentar unes al·legacions al registre i el guàrdia civil de fora l’oficina em va demanar que parlara en castellà, que no m’entenia. Quan l’únic que li demanava era on era el registre. I es va negar a indicar-me i a atendre’m. És un cas clar de discriminació lingüística a l’administració pública.

—L’informe recull casos molt alarmants. Com es poden eradicar aquestes actituds?
—Bé, jo crec que no és una qüestió tan personal, sinó de les administracions públiques. És a dir, en primer lloc s’ha de demanar que es fomente el coneixement de la llengua entre les persones que treballen a l’administració pública, perquè això farà que hi haja més predisposició de les persones a parlar en català. S’ha de fomentar el coneixement de la llengua, i també crec que és molt important que la gent denuncie aquestes discriminacions lingüístiques, que es coneguen aquests casos i que faça visible aquesta discriminació. Que no és una cosa normal i que no es pot tolerar.

—En el cas del Principat i les Illes, el català és un requisit per a poder treballar a l’administració pública. Per tant, la responsabilitat també recau sobre el treballador.
—Bé, jo crec que hi ha un component personal, però sobretot hi ha un component social. És a dir, no parlem de casos aïllats. Des del 2007 s’han recollit 87 casos de discriminació lingüística i això vol dir que, probablement, només és la punta de l’iceberg, perquè la majoria de gent no ho denuncia. Per tant, és una qüestió estructural.

—Dijous exposareu alguns dels casos davant el Parlament Europeu. Però paradoxalment ho haureu de fer en castellà perquè el català no és un idioma oficial a la cambra.
—Exacte, el català no és una de les llengües oficials de treball de la UE i per tant al Parlament Europeu no podem parlar en català. Però nosaltres entenem que quan parlem de la discriminació lingüística parlem d’una qüestió de drets civils, de llibertats i, per tant, la Comissió Europea (CE) hauria de preocupar-se’n. Hi ha una Carta Europea de Llengües Minoritàries, com es diu ací a Europa, i per tant, entenem que es vulneren drets fonamentals i drets civils. Almenys, el fet que hi haja un debat al parlament, a la Comissió de Llibertats i Afers Interiors i Justícia, ja és un pas tremendament important. A partir d’ací, que la comissió prenga aquelles accions que es considere oportunes.

—Quines accions podrà emprendre aquesta comissió?
—Hi haurà una intervenció per part de la direcció general de Justícia de la CE i una intervenció de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística. Després prendrem la paraula els eurodiputats que ho demanem. A partir d’ací es decidirà si la comissió fa cap acció. Pot ser traslladar una consulta a les autoritats espanyoles o autonòmiques, pot ser fer una pregunta a la CE… Haurem de debatre quina proposta fem dijous mateix.

—Com us coordineu amb els diputats d’ERC, CDC, ICV, i Compromís?
—Treballem junts en aspectes determinats, sobretot els que fan referència al català. De fet, una de les primeres coses que vàrem fer quan va començar la legislatura va ser presentar una carta al president del Parlament Europeu, Martin Schultz, perquè ens deixaren parlar català. Va ser una iniciativa conjunta de tots els parlamentaris de parla catalana.

—Entenc que coopereu en les qüestions de llengua. Fora d’això, cadascú va a la seva .
—Bé, per exemple, amb Iniciativa, Compromís o Esquerra, també coincidim en altres qüestions, com la lluita contra el TTIP. Alguna volta hem fet alguna qüestió conjunta.

—Heu estat una de les veus que més durament han criticat els governs europeus per l’actuació envers els refugiats. Com a europarlamentària, qui creieu que és el màxim responsable de tot això que passa?
—És cert que hi ha una responsabilitat del govern de la UE, però sobretot és dels governs dels estats membres, que són els que han fet que aquestes persones hagen d’eixir dels seus països. No ens oblidem que els refugiats són gent que abandona Síria i l’Afganistan perquè determinats països europeus i els Estats Units van envair l’Irfac, van envair l’Afganistan, van bombardar Líbia i han armat i finançat sectors de Síria. Per tant, hi ha responsabilitat per eixa part, una responsabilitat per les polítiques econòmiques que s’han aplicat. És a dir, que s’ha empobrit determinats països i les nostres multinacionals han arrasat els seus recursos. Per tant, també hi ha una responsabilitat dels poder econòmics europeus.

—Això a banda, una vegada ha arribat el problema per què s’actua amb tanta lentitud?
—Perquè no hi ha voluntat política. S’actua moltes voltes amb electoralisme, avantposant els resultats electorals als drets humans i als tractats i les convencions internacionals. I en aquests moments hi ha una responsabilitat claríssima del consell de la UE, és a dir, dels caps dels governs dels estats membres. En un pla de reubicació de 160.000 refugiats i refugiades d’Itàlia i Grècia, s’han acollit poc més de dues-centes persones. En el cas de l’estat espanyol, divuit. Per tant, hi ha una responsabilitat dels governs dels estats que, per una altra banda, són els que volen firmar eixe acord amb Turquia. Sembla que estan disposats a fer-ho.

—Què pot fer un parlamentari europeu en relació amb aquest problema?
—Hi ha qüestions que s’han de votar i decidir al Parlament Europeu, com ara el nou reglament sobre Frontex, l’agència de control de la migració. Evidentment, podem fer-hi molt, el problema és que en aquests moments al Parlament Europeu hi ha una majoria formada per socialdemòcrates, conservadors i liberals. Donen suport a les polítiques de la comissió europea i dels estats membres en matèria de refugiats i migració, de tancament de fronteres, de deportacions, d’externalització de fronteres… Tot això es fa amb el suport del tripartit europeu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.