Els premis Carlos Ferrer i Salat, organitzats cada any per la patronal catalana Foment del Treball, es van lliurar ahir a Barcelona. El president del 155, l’espanyol Mariano Rajoy, hi va fer acte de presència. L’home va batejar l’entitat fundada el 1771 amb el nom de ‘Fomen del Trebal’. Per cert, l’any passat van presidir aquests premis el president Carles Puigdemont i el rei d’Espanya, al costat de Sáenz de Santamaría. Però ahir el president Puigdemont era a l’exili. I en el precís moment que Mariano Rajoy entrava per la porta de la seu, on l’esperaven el president de l’entitat, Gay de Montellà, i el de la CEOE, Joan Rosell, es va distingir clarament un sol crit. Provenia d’un sol home, perquè cap multitud no esperava Rajoy. Però un crit sí que es va sentir: ‘Puigdemont, president! Puigdemont president!’ Minuts abans, un home enfilat dalt una vespa dels anys setanta, fent onejar una estelada, s’havia plantat davant la porta amb aquest crit: ‘Visca la República!’ Dues accions individuals que vam presenciar.

L’acte, que va començar amb minuts de retard, va ser conduït, en català, per Josep Cuní. Tota la premsa, s’ha de dir, va seguir els primers minuts del lliurament de premis des d’una sala adjacent. No pas a dins, sinó seguint la cerimònia per un circuit de televisió. A dins, només uns convidats especials. Màrius Carol, Joan Tàpia i Valentí Puig, entre més afortunats, o no. Perquè el dubte, per als qui es van quedar fora, era si els de dins bevien aigua amb gas o, directament, aigua de Vichy. El Vichy, diuen, és més adient per a segons quin règim.

La llista de les autoritats, en ple 155, era una llista ben trista, en l’acte d’ahir. Gay de Montellà va recitar-la sencera abans de començar l’acte: ‘Excel·lentíssim senyor Mariano Rajoy, president d’Espanya. Excel·lentíssim senyor Enric millor, delegat del govern d’Espanya. Excel·lentíssims secretaris d’estat. Il·lustríssim senyor Gerardo Pisarello, tinent de batlle de la ciutat de Barcelona.’

Cap conseller a la sala? Un. O ex-conseller: Santi Vila, que no va ser esmentat. Sigui com sigui, si Montellà va començar el seu discurs així, el va acabar amb un agraïment als patrocinadors de la vetllada: CaixaBank, Movistar, BMW i Bankinter.

Però la part que tothom esperava era el discurs de Mariano Rajoy. M. Rajoy, per entendre’ns. L’home, d’entrada, va fer un discurs elogiós amb Juan Antonio Samaranch, ex-president del COI i ex-ambaixador franquista, premiat a títol pòstum, ara que fa vint-i-cinc anys dels Jocs Olímpics. Rajoy també va elogiar Carlos Ferrer Salat, empresari català que segons ell tenia un compromís amb Espanya que tot català hauria de seguir. I finalment va arribar una part destacada del discurs de Rajoy: quan, davant molts dels homes de negocis que han decidit de retirar la seu de les seves empreses de Catalunya, Rajoy els va dir això: ‘No tragueu més empreses fora de Catalunya. Confieu, contribuïu a tancar les ferides, a consolidar la normalitat i a promoure la confiança.’ Tot seguit va demanar que el dia 21-D els catalans rectifiquessin la deriva independentista.

Un acte servil, diríem, un acte en gran part a porta tancada, amb poca empenta i que es podria resumir amb els paradoxals premis que es van lliurar. Empresari de l’Any per a una banquera, Ana Botín. La dona que ha rescatat el Banc Popular. Se’n va ressaltar que el rescat no havia estat amb diners públics. Preu de l’adquisició? Un euro. Arriba a ser rescatat amb diners públics i el paguem a milers de milions, va ser la broma entre els periodistes. La Fundació Repsol va guanyar el premi al Compromís Social. Repsol, efectivament, ahir va ser premiada per haver contribuït a millorar la qualitat de la vida de les persones. Mango, premi Medi Ambient. I, pòstumament, premi Trajectòria Empresarial a Juan Antonio Samaranch. Finalment els sanitaris Roca van rebre el premi a la Internacionalització. Doncs només el president de Roca va recollir el premi personalment. Andic, de Mango, i Botín, del Banco Santander, no hi eren. Perquè ahir, sobretot ahir, eren les absències allò que tothom tenia al cap. Començant per la del president Puigdemont.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]