El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Maria Josep Amigó és, des de les eleccions municipals passades, regidora per Compromís al seu poble, Bonrepòs i Mirambell (Horta Nord), d’on ja va ser batllessa. A més, és la vice-presidenta d’una institució que ella mateixa qualifica d’obsoleta i de prescindible: la Diputació de València, una corporació que es troba en plena renovació amb els nous governants del Palau de la Batlia, on té la seu. Hi parlem dels canvis que va introduint el nou govern de la Diputació de València en la gestió de l’ens i en la concepció territorial del País Valencià.

—Podríeu explicar la funció que tenen avui dia les diputacions?
—Les diputacions les podem entendre si pensem en l’administració del segle XIX, quan es constitueixen com a delegació del que podríem anomenar ‘govern central’. Avui dia, la utilitat i la finalitat que tenen és ser un instrument per a donar suport als municipis més menuts. Això no impedeix que reconeguem que són institucions obsoletes i completament prescindibles, però ara la nostra obligació és gestionar-les de la millor manera possible i fer passes per anar buidant-les de contingut. Els serveis que ofereixen les diputacions els haurien de prestar els ajuntaments i mancomunitats comarcals. O la Generalitat. Almenys Compromís sempre ho ha vist així.

—Aquesta determinació de buidar de competències les diputacions és compartida per tot el govern de la Diputació de València?
—Tots els partits representats a la Diputació, excepte el PP, portàvem aquesta iniciativa en el programa electoral, de manera que totes les formacions que som al govern (PSOE, Compromís, EUPV i València en Comú) hi estem d’acord. Ara cal veure de quina manera es pot avançar en eixa línia. Hem de fer un estudi jurídic i econòmic per saber quines transferències de competències es poden fer i quines no.

—De les competències que puguen ser transferides, teniu pensat com redistribuir-les entre la Generalitat i les entitats locals i comarcals?
—Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. El cas de les poques competències en Educació que té Diputació haurien d’anar a la Generalitat, o en Sanitat, en què gestionem l’Hospital General, que hauria d’assumir de manera més lògica la Conselleria de Sanitat. En l’àmbit de cultura, segons quins aspectes podrien ser més pràctics que els gestionara la Conselleria de Cultura o bé els ajuntaments i les mancomunitats. Aquests ens comarcals poden fer-se càrrec d’àrees com ara Serveis Socials o Medi Ambient, i rebre directament el finançament que ara passa per la Diputació.

—Això hauria d’anar acompanyat d’un finançament per a poder fer-se’n càrrec.
—Evidentment. El servei que es puga transferir ha d’anar acompanyat del pressupost corresponent. I no només això: també del personal necessari. Per això hem de saber quines són les reformes que la legislació permet de fer per a reestructurar-ho i que siga el nou titular del servei que reba el finançament que pertoca.

—Siga com siga, no sembla fàcil.
—No. Però per començar hem destinat en el pressupost de 2016 una petita partida econòmica per a l’estudi que esmentava adés. Volem saber fins on podem arribar, i alhora incrementarem les partides pressupostàries destinades a mancomunitats i potenciarem amb els nostres ajuts els projectes que tinguen àmbits comarcals o que agrupen uns quants municipis.

—Les altres diputacions valencianes us fan costat?
—Les diputacions d’Alacant i de Castelló són governades pel PP, de manera que no hi ha una mateixa visió política i territorial. Amb tot, intentem que almenys en alguns projectes la col·laboració siga total per a no continuar amb les ‘fronteres provincials’. És el cas del projecte Xarxa Verda, amb el qual volem comunicar totes les vies verdes del país, i que no tindria sentit que s’acabaren en els límits de la província. Jo trobe que si els projectes són bons, no tindrem problemes. Per exemple, encara que en un primer moment van mostrar recel a la campanya #XarxaLlibres engegada amb la Generalitat per la gratuïtat dels llibres de text, al remat s’hi van sumar perquè és en benefici dels ciutadans.

—En definitiva, parlem de superar el provincialisme.
—El provincialisme no ens agrada gens. Per això volem treballar en favor de les comarques i potenciar les mancomunitats. Per exemple, com a detall senzill però que pot ser significatiu, tenim previst de senyalitzar els camins i carreteres propietat de la Diputació amb els noms de les comarques. Ja les coneixem, però volem ajudar a fer-les més visibles.

—Evidentment, tot això necessita el suport de la Generalitat. El teniu?
—Sí. La Generalitat vol avançar també en la comarcalització del país. És un dels aspectes en què estem en contacte amb el govern perquè afecta diversos àmbits, i pensem que aquest contacte ha de ser permanent per a evitar la duplicitat d’esforços i faenes. Des de la Diputació reivindicarem que la llei de comarcalització siga una realitat per a posar fi al provincialisme.

—A l’hora de pensar en la superació del marc provincial, el cas de les Comarques Centrals és un exemple de com redissenyar el País Valencià en regions molt més naturals. Com la veu la Diputació, aquesta entitat territorial?
—Nosaltres hi estem completament a favor. Insistisc que veiem les províncies com una muralla tan postissa com absurda. No té cap trellat que en aquest àmbit que ara comentem, el de les Comarques Centrals, els projectes no puguen definir-se bé perquè les províncies delimiten un territori que les supera en tots els aspectes. Hi ha moltes coses a canviar. Si la Diputació va treballant per abolir eixe provincialisme, potser ens serà més fàcil d’aconseguir que acaben desapareixent aquestes corporacions, que, a més, s’havien convertit en un espai de clientelisme i repartiment de favors.

—Parleu-me’n. Què hi heu trobat? Com us proposeu de canviar-la?
—Les diputacions, des que es recuperà la Generalitat, han estat unes administracions de segona divisió, que passaven desapercebudes. El mal és que els presidents que han tingut les han posades en primera plana per la mala gestió. Ara ens hem trobat, a la Diputació de València, amb vuit expedients judicials sota secret sumarial, en una entitat que es va quedar paralitzada per la dimissió d’Alfonso Rus després de l’episodi dels bitllets que comptava dins un cotxe. Tothom sap com funcionava la distribució de les ajudes als municipis, a partir del color polític del batle. Pràcticament la primera cosa que hem fet ha estat engegar un pla d’inversions amb criteri poblacional, en relació amb els habitants de cada municipi, un pla que en exercicis posteriors millorarem amb la inclusió de criteris com ara el nombre de desocupats. Volem posar fi als ‘projectes teledirigits’ que obeïen a interessos particulars, perquè cada ajuntament decidesca a què destinar els diners de la cooperació municipal, i impulsarem projectes ambientals i en favor de la cultura del país.

—…
—Per primera vegada, els Premis Ovidi han tingut suport de la Diputació. Si vols un altre exemple de com anaven les coses a l’hora de repartir els ajuts, pensa que fins ara no n’havien arribat a les pedanies de la ciutat de València. L’ajuntament no hi invertia ni un euro dels que rebia, preferia invertir-los allà on electoralment li era més rendible.

—Acabem parlant de futur immediat, dels projectes que ja hàgeu mamprès.
—Per exemple el que ja havia comentat abans de Xarxa Verda, que ens fa molta il·lusió, i que també té una utilitat de potenciació de les comarques. Es tracta d’utilitzar totes les vies verdes, carrils bici, sendes, antigues vies de tren, passejos marítims i d’unir-los per tal de poder comunicar tot el país per fer-ne rutes ambientals, paisatgístiques, però també de visites al patrimoni i posar-lo en valor. El projecte ja s’ha presentat, i de seguida s’ha posat en contacte amb nosaltres gent interessada a col·laborar en la creació d’aquestes rutes. Hem canviat els directors dels museus, que treballaran entre més coses per fer arribar les exposicions al màxim nombre de públic possible i tant com puga ser, fer-ne d’itinerants. I hem començat ja en algunes poblacions el projecte de ciutats intel·ligents per a modernitzar tecnològicament els ajuntaments.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.