«M’interessa molt la política, però quan comences a militar en un partit, un equip o una religió, perds el judici crític»
Marcos de Quinto, mesos abans d’entrar a Ciutadans

Marcos de Quinto va aterrar en el panorama polític espanyol a final de març, un mes abans de les eleccions del 28 d’abril. El president de Ciutadans, Albert Rivera, el va presentar en un acte a Toledo com el seu fitxatge estrella. En va lloar el currículum –ha estat vice-president de Coca-Cola–, a més de ‘la capacitat intel·lectual i la valentia’. I encara més, Rivera va declarar amb rotunditat: ‘Espanya es mereix tenir ministres i persones com Marcos de Quinto.’

Mesos més tard, ja amb l’acta de diputat, De Quinto no té cartera ministerial, però no cessa d’acumular polèmiques per afirmacions i piulets controvertits. El seu caràcter –altiu, bocamoll i narcisista–no casa gaire bé amb el decòrum institucional. Fins ara Ciutadans ha defensat el seu fitxatge estrella adduint que els seus comentaris, i fins i tot insults, sobre pensionistes, col·lectius socials, partits d’esquerra i l’independentisme formen part de la llibertat d’expressió.

Rivera no tan sols l’ha defensat, sinó que l’ha premiat. Arran del cisma del partit pels pactes amb Vox, en què van dimitir dirigents com ara Toni Roldán, Javier Nart i Xavier Pericay, De Quinto va ser inclòs dins l’executiva permanent com a secretari de talent i capital humà. I, més enllà del seu currículum i contactes, és fàcil d’entendre per què: no ha criticat mai els pactes amb el partit d’extrema dreta. ‘Vox potser és una dreta forta’, ha arribat a dir.

Tanmateix, el blocatge del vaixell d’Open Arms ha fet aflorar la pitjor cara de l’ex-vice-president de Coca-Cola. De Quinto utilitza el discurs migratori de Vox i acusa les ONG de salvament de col·laborar amb les màfies líbies de tràfic de persones. El diputat de Ciutadans no s’està de res i ha compartit a Twitter un fil de Rubén Pulido, destacat dirigent de Vox a Andalusia. Per si no n’hi hagués prou, divendres va anomenar els migrants de l’Open Arms ‘passatgers ben apeixats’.

Les seves paraules van causar una onada d’indignació a la xarxa social, però en comptes de disculpar-se o esborrar el piulet, De Quinto sostingué l’atac i insultà diversos usuaris que li retreien el seu comentari. A Rubén Sánchez, portaveu de l’associació de consumidors FACUA, li va dir ‘imbècil mantingut’ i ‘miserable que viu de l’extorsió i el sectarisme’.L’endemà De Quinto va esborrar alguns piulets, però no va demanar perdó. ‘A qui no li agradi això que escric, que no em llegeixi. Lamento haver respost alguna vegada amb la mateixa moneda [insults], però no és agradable haver de suportar contínuament tan deficitari educacional’, va escriure. Poc abans, la Cadena SER havia publicat un article en què explicava el malestar entre les bases i alguns càrrecs de Ciutadans amb el diputat. De llavors ençà, no ha tornat a piular.

Un diputat multimilionari que incompleix el codi ètic del congrés espanyol

Marcos de Quinto ha dit i repetit que té la ‘vida resolta’, després de ser alt directiu de Coca-Cola durant més de dues dècades, i que en comptes ‘de complicar-se la vida’ entrant en política s’hauria pogut retirar o continuar cobrant milers d’euros en consell d’administració, tal com ja ha fet a Telepizza.

I té raó, però la seva multimilionària declaració de béns –53 milions d’euros, dinou vehicles, cinc habitatges i un veler– no l’eximeix de complir el codi ètic del congrés espanyol, que diu, a l’article segon: ‘En l’exercici de les seves funcions, els diputats han d’actuar amb respecte cap als altres membres de la cambra i a la ciutadania en general, i amb plena transparència en la seva activitat pública.’

Aquests comentaris i insults no són pas l’única vulneració del codi ètic. A principi d’agost va presumir públicament que el celler portuguès Quinta do Vale Meão li havia regalat ‘una ampolla de cada una de les últimes anyades’ del seu vi preferit. Cada ampolla val més de cent euros i n’hi ha que poden arribar a tres-cents. L’obsequi és el fruit d’una picabaralla a Twitter amb Ignasi Guardans, ex-eurodiputat de CiU, arran del suport de Manuel Valls a la investidura d’Ada Colau. ‘Quan gentalla com tu m’insulta, enceto una ampolla de Quinta do Vale Meão, me’n serveixo una copa i penso que en sóc, d’afortunat, de no assemblar-me a tu’, li va etzibar.

De Coca-Cola a cercar exempcions fiscals i produir vi

Marcos de Quinto és nascut a Madrid, però fill d’una família amb llinatge aristocràtic de l’Aragó, que després de la guerra de 1936-39 es va anar empobrint progressivament. El seu pare fou dramaturg i directiu de l’asseguradora La Estrella. De Quinto va tenir una infància benestant i va anar al Col·legi Estilo, un centre privat que tenia seu a El Viso, una de les zones més exclusives de la capital espanyola. Després va fer la carrera d’empresarials a la Universitat Complutense i un màster a l’Institut d’Empresa. Quan tenia solament vint-i-tres anys va entrar a treballar a Coca-Cola.

A la multinacional nord-americana, De Quinto va fer gairebé tots els papers de l’auca. Després d’una estada al sud-est asiàtic, el 1996 va ser nomenat director per a l’estat espanyol i el 2000, president a Espanya i Portugal i vice-president a Europa, uns càrrecs que va ocupar quinze anys. I fou al final d’aquesta etapa quan es va aplicar l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) a la planta embotelladora de Coca-Cola a Fuenlabrada.

L’ERO, fruit de la integració de les diverses embotelladores d’Espanya, Andorra i Portugal en un sol grup –Coca-Cola European Partners–, implicava d’acomiadar vuit-cents treballadors. De Quinto va defensar en tot moment el paper de l’empresa i va acusar els sindicats de negar-se a negociar. Però ell va seguir el desenllaç del conflicte laboral d’Atlanta estant, ja com a vice-president mundial de la multinacional. El Tribunal Suprem espanyol va declarar nul l’ERO i va obligar Coca-Cola a readmetre tots els acomiadats.

Els treballadors no li han perdonat les declaracions públiques que va fer durant l’ERO. Per això, quan De Quinto es va casar a Conca el 2017, un grup de treballadors de l’embotelladora de Fuenlabrada es van presentar a la catedral amb pancartes i vestits de vermell. En un piulet, De Quinto es va referir als manifestants dient-los ‘pallassos insultadors’.

De Quinto va ser vice-president de Coca-Cola fins al maig del 2017. Llavors va passar a ser assessor del cap executiu fins el setembre del 2018. En ambdós càrrecs, el seu sou es comptava en milions d’euros. Segons que va declarar, va deixar l’empresa per ‘un fracàs personal dolorós’. Les males llengües diuen que ho va fer frustrat perquè la multinacional li havia negat un ascens a la presidència.

Abans d’atendre la crida d’Albert Rivera, va passar per Telepizza i va dedicar temps a les seves empreses: D-Verdad, de producció de mel, i Qvintvs, de producció de vi. Sobre aquesta última, Eldiario.es va publicar que entre el 2016 i el 2017 havia aconseguit en subvencions un import que triplicava la xifra de negoci. Concretament, va rebre 57.036 euros en ajudes públiques del govern de Castella – la Manxa, mentre el rendiment econòmic només va atènyer 19.664 euros.

El forat econòmic de D-Verdad a final del 2017 era de 90.000 euros, una quantitat assumible per De Quinto. L’única cosa que grinyola, novament apareix a Twitter. Mentre l’empresa funcionava en bona part per les subvencions, l’actual diputat de Ciutadans reclamava que les principals auditores del món –Deloitte, Pricewaterhouse Coopers, Ernest & Young i KPMG– investiguessin amb detalls ‘cada una de les empreses fosques creades des de la cosa pública, com també les que reben subvencions superiors a una determinada quantitat. Crec que ja n’hi ha prou de robar al ciutadà’.

Probablement, De Quinto va escriure aquest piulet a Lisboa, on tenia establerta la residència quan va tornar d’Atlanta. A la capital portuguesa, segons que explica, s’hi va confinar per poder escriure el seu primer llibre, Notas desde la trinchera, on repassa la seva trajectòria professional. Cal dir, també, que a Portugal la càrrega impositiva és més baixa que a l’estat espanyol. A més, durant els deu primers anys de residència, els estrangers hi són exempts de pagar l’IRPF d’aquells ingressos provinents de fora.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb