luis gonzalo segura agressions sexuals
Luis Gonzalo Segura, en una imatge promocional (Foto: LGS)

Luis Gonzalo Segura (1977) és ex-tinent de les Forces Armades espanyoles, que el van expulsar el 2015 per haver denunciat públicament la corrupció, els abusos, els assetjaments i els privilegis dins l’exèrcit. És autor dels llibres El Libro Negro del Ejército Español (2017), En la guarida de la bestia (2019) i les novel·les Un paso al frente (2014) i Código rojo (2015). VilaWeb ha contactat telefònicament amb el senyor Segura per comentar les manifestacions ultres d’aquests dies, el cessament de Diego Pérez de los Cobos d’ahir mateix i també per parlar del seu darrer llibre, El ejército de Vox (2020, Akal), que va sortir just abans de la pandèmia i que, amb dades censals a la mà, demostra els vincles de les forces armades espanyoles amb Vox.

Manifestacions de la dreta i la ultradreta. Les heu vistes?
—Hi he passat expressament per veure-les i són quatre exaltats. No són nombroses en absolut, ni tan sols majoritàries. És vergonyós que els mitjans de comunicació hagin donat tanta repercussió a un fenomen que no s’ho mereix. Amb tota seguretat, els grans responsables d’encendre la metxa han estat els mitjans de comunicació, especialment els de Madrid. Els periodistes han convertit un moviment absolutament minoritari, d’un carrer, en una amenaça. I això dóna aire a la ultradreta. I això els interessa. Ho explico a El ejército de Vox. És la utilitat de la ultradreta.

Quina és?
—Té dos sentits: legitima els mitjans de comunicació i els partits polítics que es presenten com a progressistes sense ser-ho. Per exemple, el PSOE, que gràcies a l’existència de l’extrema dreta permet diferenciar-lo del PP. Si no existís l’extrema dreta, PP i PSOE serien molt iguals. I l’altre és que converteix el PSOE en el mal menor. Els qui som considerats anti-Espanya (esquerra espanyola, catalans i bascs independentistes) sempre acceptem el mal menor, és millor el PSOE que els ultra fatxes.

I com es replica, aquesta tàctica?
—Hem de tenir molt clar, des de la posició de l’esquerra, que vivim en un règim autoritari d’aparença democràtica. Ho hem de tenir gravat a sang i foc. Per això no m’ha agradat gens que Unides Podem hagi entrat al govern com ho ha fet. Sembla que ara pot haver-hi un cert viratge, i me n’alegro. Però no pots aplaudir el rei. No pots legitimar el PSOE. El PSOE és un element del règim, del sistema. Per això a mi m’agrada el punt de vista dels catalans i dels bascs. No formo part de tu, i intentaré treure’n tot el rèdit que pugui. Punt.

Aquest joc amb la ultradreta pot arribar a animar grupuscles colpistes?
—No ho veig. El sistema juga amb foc. De 1973 a 1982, quan les coses eren difícils, el sistema va jugar amb la ultradreta. I ara també. I si ara hi hagués un moviment militar, seria un autèntic triomf per al sistema, perquè el sistema resoldria la situació. Faria saltar els quatre militars i seria una mena de 23-F per a Felipe VI. ‘Sóc jo qui ho he arreglat’. Per això també hi juguen, perquè fins i tot cremant-se una miqueta hi surten guanyant.

La gestió de la Covid-19 ajuda Vox?
—Les enquestes que jo he llegit no els donen cap ascens. Sí que donen ascens a la dreta. La dreta viu de la crispació i, per tant, els beneficia. Mireu, jo he criticat la inacció del govern, també. I he criticat durament el discurs militar i els militars a la compareixença de premsa. Què hi feien, desinfectant estacions? Era ridícul! El govern va tardar a reaccionar. Però no pots criticar la passivitat a començament del confinament amb el 8-M i ara sortir al carrer. La dreta viu de la confrontació i no li importa la incoherència. Jo no veig un augment de Vox, però sí de la dreta. PP, Ciutadans, Vox.

Abans de la pandèmia vau treure un llibre en què analitzàveu el vot a Vox dins l’exèrcit.
—En el llibre analitzo unes dues-centes seccions electorals on hi ha casernes militars. I ja us ho podeu imaginar. Dades molt esclaridores: tenim un exèrcit que vota la ultradreta. Ni jo mateix em vaig imaginar que els resultats serien tan contundents. Critico molt durament els mitjans de comunicació, i els partits, sobretot el PSOE, per no haver fet cap mena de reforma dins l’exèrcit. I no l’han feta perquè l’existència d’un exèrcit ultradretà és beneficiós, perquè de tant en tant es pot utilitzar. Fixeu-vos amb Pedro Morenés, o amb Cospedal, i en ple referèndum, els ministres feien servir l’exèrcit. ‘Si no va bé, hi anem.’ I se’ls pot fer servir. I tant que se’ls pot fer servir. Perquè l’exèrcit és d’ultradreta. Una altra cosa seria que fos democràtic. Si ho fos, l’endemà de les declaracions insinuant que s’enviava l’exèrcit a Catalunya, sortiria un general a dir que no, nosaltres no intervindrem a Catalunya.

Quina és la presència de Vox dins l’exèrcit?
—Volia demostrar si hi havia relació entre militars i vot a Vox o no. Les seccions censals són entre 500 i 2.500 electors. Volia veure què passava a les seccions on hi ha casernes militars. I hi passa molt. Sobretot a Catalunya. Les dades són absolutament reveladores. On hi ha una caserna militar el vot a la ultradreta es dispara. Al País Basc igual: l’entorn fora de la caserna no els vota (baixen a zero vots), però on són ells, es veu. I són seccions on no voten pas ells i prou, sinó també civils. A Catalunya, zones on el vot a Vox no arriba al 2% o 3%, veus com es dispara a les unitats electorals on hi ha casernes fins al 14% (caserna del Bruc), el 17% (Sant Climent Sescebes) i el 13% (Talarn).

Dins l’exèrcit, com es viuen aquests dies?
—Fa llàstima veure com els mitjans converteixen cinquanta exaltats en una referència i els donen gran cobertura mediàtica i, en canvi, tens milers d’exaltats dins les forces armades que són perillosíssims i que fan manifestacions gairebé diàries i no tenen repercussió. Ara el caporal Marco Antonio Marcos Soto, que va signar un manifest antifranquista, ha estat expulsat per Margarita Robles i la cúpula militar. Aquest cas no ha tingut gens de recorregut. Hi ha una clara vinculació dels militars amb els moviments ultres. Evident. Però hem d’estar tranquils. No hi haurà cap moviment que no estigui autoritzat. El problema, i això sí que ens ha de preocupar a tots, és que si demà el govern és de Vox o del PP, voldrà dir que tindrem un govern d’ultradreta governant un exèrcit d’ultradreta. Hauríem de treballar per desmantellar tot el moviment ultradretà de l’exèrcit.

Margarita Robles, com la veuen dins l’exèrcit?
—És molt curiós, perquè ha tingut una metamorfosi que no imaginava ningú. Que un ministre del PSOE sigui tan benvist per la dreta i la ultradreta és mal senyal. I dins l’exèrcit, Margarita Robles la veuen amb molt bons ulls. La dreta, en general, la veu amb molt bons ulls. Robles és una persona sense cap mena d’escrúpols, que ha traït els militars de quaranta-cinc anys, i s’ha posicionat dient barbaritats com que la despesa militar és despesa social i que la legió representa el millor de la història d’Espanya. És sorprenent de veure, però els ministres de defensa del PSOE són més extremistes que els del PP. Els del PP, com a mínim, intenten ocultar la fília cap a la ultradreta.

I Grande Marlaska, com el veuen els ultres?
—Marlaska és un amic, un regal, i podria haver estat ministre amb el PP. És una aclucada d’ulls a la Guàrdia Civil i la ultradreta. Parlem d’un jutge condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat casos de tortura. El jutge que va sepultar i posar moltes dificultats per investigar l’accident de l’avió militar del Yak-42. Tornem a ser davant un personatge absolutament miserable, sense escrúpols i capaç de qualsevol cosa per arribar al poder. Si us hi fixeu, als ministeris més sensibles, que són Interior i Defensa, i on hi ha més ultradretans, hi tenim dos ministres, Marlaska i Robles, que es poden comparar sense diferència amb els ministres del PP.

Ara Marlaska ha destituït el cap de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, per falta de lleialtat, se suposa que perquè la Guàrdia Civil investiga Simón i altres per la gestió de la Covid-19.
—Pérez de los Cobos és un personatge infame, relacionat amb un cas de tortures. El cas Kepa Urra. Doncs no tan sols això no el va afectar a la carrera militar, sinó que va arribar a coronel. Gens insòlit. Dels tres condemnats, Sánchez Corbí també va arribar a ser coronel, i director de la Unitat Central Operativa. En segon lloc, ell i el seu germà han estat clau en el que ha passat a Catalunya aquests darrers deu anys. El seu germà Francisco Pérez de los Cobos va acabar retallant l’estatut des del Tribunal Constitucional. I ell, Diego Pérez de los Cobos, va ser el cap de l’operatiu del Primer d’Octubre. Només per aquest episodi tan infame ja l’haurien d’haver cessat. És lamentable que l’hagin cessat per una qüestió més interna. El PSOE fa dècades que fomenta els ultres dins la Guàrdia Civil, o les forces armades, i després passen les coses que passen. És trist que només actuïn quan se’ls giren en contra. Aquest personatge hauria d’haver estat destituït quan el PSOE va arribar al poder, vist què havia passat a Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.