Aliot escandalitza Perpinyà homenatjant un militar d’ultradreta

Pierre Sergent, ex-polític i capità de l’exèrcit francès, va formar part de l’OES, un grup armat d’ultradreta que va lluitar contra la independència d’Algèria

VilaWeb
El batlle de Perpinyà, Louis Aliot.
Redacció
21.09.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Ajuntament de Perpinyà votarà avui si a una esplanada de la ciutat hi posa el nom de Pierre Sergent, militar i membre de l’Organització de l’Exèrcit Secret (OES), un grup armat d’extrema dreta que a principi de la dècada dels seixanta va actuar contra la independència d’Algèria. Aquest gest polèmic és una decisió del batlle, Louis Aliot, que previsiblement reeixirà al ple, perquè hi té la majoria.

Aquesta esplanada és ben cèntrica. És el resultat de les reformes que s’han fet entre la plaça de Bir Hakeim i al bulevard Jean Bourrat. L’homenatge impulsat per Aliot no és pas casual. Competeix amb el jove Jordan Bardella per la presidència de Rassemblement National i Aliot vol ficar-se a la butxaca els grupuscles més nostàlgics i nacionalistes del partit que veuen Pierre Sergent com un símbol.

Sergent va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va acabar fent carrera a Algèria a partir del 1950. Va anar ascendint fins al rang de capità i va formar part del grup de militars que es va resistir a abandonar l’Algèria francesa. Fins i tot va participar en el cop d’estat encapçalat pel general Maurice Challe amb un cos armat a Alger, però va fracassar.

Va ser condemnat a mort pels tribunals militars per haver participat en atacs de l’OES que van causar desenes de morts i centenars de ferits. Però va esquivar la condemna perquè es va refugiar primer a Suïssa i després a Bèlgica. Més tard, es va beneficiar de l’amnistia que va decretar Charles De Gaulle a cinquanta militants d’aquesta organització d’extrema dreta, el maig del 1968.

La vinculació de Sergent amb Catalunya Nord va començar als anys vuitanta, quan va rebre l’encàrrec d’implantar-hi el Front National, partit que ell ja havia ajudat a crear. “El 1962 hi va haver 30.000 ‘repatriats’ d’Algèria que es van instal·lar a Catalunya Nord (que aleshores tenia 251.231 habitants, la meitat a Perpinyà). Va ser un canvi per a l’aspecte sociològic del territori que va tenir una influència política en el futur”, explica el sociòleg Gautier Sabrià a l’article Catalunya Nord; la temptació de l’extrema dreta?.

A les eleccions legislatives i regionals del 1986 va aconseguir 35 diputats per al Front National a Catalunya Nord (19,08% dels vots), però va destacar sobretot l’any 1989 a les municipals de Perpinyà. Va obtenir la segona posició, amb el 25% dels vots a la primera volta i el 30% a la segona. “El seu projecte de convertir Perpinyà en ‘la ciutat més segura de França’ va seduir una part de l’electorat i va obligar el batlle de llavors, Paul Alduy, a centrar-se en la seguretat”, assenyala Sabrià.

La missió nord-catalana de Sergent fou curta, perquè es va morir l’any 1992 després de ser reelegit conseller regional. El Front National va continuar enviant nous candidats per conquerir l’Ajuntament de Perpinyà, objectiu que finalment va aconseguir l’ultradretà Aliot, que avui l’homenatjarà en un gest polèmic que desperta molts recels a la ciutat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes