La tertúlia proscrita

L’OCB demanarà la suspensió cautelar del pla de segregació lingüística, que equipara la llengua a la religió

  • Tant l’Obra Cultural Balear com els sindicats critiquen l’esborrany que Educació ha preparat per a projectar l’eliminació del català en algunes matèries

VilaWeb
Martí Gelabert
26.03.2024 - 21:40

Poc després d’haver-se fet públic el primer esborrany amb el qual la Conselleria d’Educació treballa el pla de segregació lingüística, l’Obra Cultural Balear (OCB) ja ha anunciat que interposarà accions judicials. “Demanarem la suspensió cautelar perquè no es pugui activar el curs vinent. Entenem que no té cobertura normativa amb la legislació sobre educació de les Illes”, ha dit el president de la institució, Antoni Llabrés.

Per Llabrés, el pla “va en contra del model lingüístic educatiu vigent dels darrers vint-i-cinc anys, caracteritzat per la conjunció lingüística de tot l’alumnat del centre”, i defensa que ara hi ha uns projectes educatius i lingüístics fonamentats per criteris pedagògics i no pas ideològics. Per aquests motius, també demana l’ajornament i la reconsideració del pla al govern, més tenint en compte que s’ha trobat el rebuig unànime de la comunitat educativa.

De fet, l’esborrany –que s’havia de debatre ahir a la mesa d’Educació, però que ha caigut de l’ordre del dia perquè la conselleria no va enviar la documentació a sindicats dins el termini ni en la forma escaient– no ha agradat ni als defensors de la segregació, que són una minoria, ni a la comunitat educativa. Aquest esborrany recull una sèrie de criteris sobre els quals s’hauran de regir els centres que vulguin dur a terme la separació d’alumnes per raons lingüístiques. Com a novetat, s’ha sabut que almenys el 20% dels alumnes de cada classe i etapa de les escoles participants s’hi haurà d’adherir perquè es pugui aplicar. Si es tracta d’un grup reduït, haurà d’haver-hi, com a mínim, cinc famílies que ho demanin.

A més, els centres han de tenir les instal·lacions adients per a donar cabuda a la segregació i establir una organització adequada, sense donar-ne més detalls. Cal recordar que es preveu de desenvolupar el pla el curs que ve a primària i que afectarà les àrees de coneixement del medi i matemàtiques, de manera que s’obre la porta al fet que es puguin impartir en castellà, cosa vulnera el decret de mínims. El curs 26/27 es farà una avaluació per a determinar les competències dels alumnes participants. En el cas d’ESO, començarà el curs 25/26 i afectarà matemàtiques, geografia i història, biologia, tecnologia o física i química.

Els claustres hauran d’aprovar que es pugui fer, tant en centres públics com en privats, i en el cas dels públics també necessitarà la majoria de dos terços del consell escolar. Els alumnes que hagin començat el pla hauran de continuar-lo i la conselleria dotarà amb mitjans addicionals els centres que s’hi afegeixin. Ja se sap que la segregació costarà seixanta milions d’euros per curs.

S’empara en la religió

El secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, té clar que aquest esborrany confirma tots els presagis: “Es vol justificar allò que és injustificable.” En aquest sentit, diu que, “per donar aquest dret a les famílies feixistes”, l’esborrany s’empara en l’article 27.3 de la constitució espanyola, que diu que els poders públics han de garantir el dret que tenen els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions. “No té cabuda, de cap manera, que fiquin la llengua aquí dins”, critica.

Llabrés insisteix que aquest és un pla que s’aprova amb un acte administratiu i que, per tant, no té caràcter normatiu. “No es poden alterar les regles”, assegura, a més de recordar que va en contra de l’autonomia dels centres, ja que interfereix en els processos normals de debat, elaboració i aprovació dels projectes educatius i lingüístics del centre.

Per l’STEI, el pla fa un ús pervers del decret de mínims, perquè diu quines àrees s’han d’impartir en català, però la conselleria s’aferra a una disposició addicional que és de caràcter excepcional: “De l’excepció, en volen fer normal general”, subratlla. També denuncia que, per molt que hi hagi molta normativa en els fonaments de dret de l’esborrany, s’obvia la llei educativa de les Illes, que especifica que no es pot separar un grup classe per raons de llengua. “Volen aferrar-se allà on no poden”, argumenta, i afegeix: “Em costa creure que personal tècnic jurídic hagi entrat al joc i redactar-lo. És un despropòsit.”

Contra els principis d’igualtat

Una de les altres denúncies que ha fet l’OCB és que el pla de segregació va en contra dels principis d’igualtat, perquè “suposa estimular una adhesió precipitada per a l’obtenció de més recursos” perquè privilegia els centres que s’hi adhereixin. Ho veu igual el sindicat Unió Obrera Balear (UOB), que considera que implica dedicar recursos a un problema que ha creat Educació i que abans no existia. “És inadmissible que es dediquin fons públics a afeblir la llengua i la cultura pròpies de les Illes”, diu Yolanda Delgado, del sindicat.

En la línia de l’OCB, a la UOB també li preocupa el desviament de diners públics cap a unes altres escoles i per a enfortir recursos que no són necessaris. “Els claustres dels centres públics ja han mostrat el seu desacord, però a la concertada ningú no ha dit res”, explica Delgado. De la mateixa manera s’expressa Miquel Àngel Santos, del sindicat Alternativa: “Quan destines més recursos a uns per fer una cosa, discrimines la resta. Si faig això que penses em dónes més recursos? Això vol dir que si ensenyo polinomis m’envies més professors, però si ensenyo derivades no?”

Centres en els punts de mira

Santos recorda que, fins ara, no hi havia cap problema lingüístic a les escoles i que encara se n’han de solucionar molts d’altres. És una opinió unànime entre la comunitat educativa, que veu com el consens que hi havia ha quedat totalment remogut. I ara s’hi afegeix que la pressió serà per als centres, perquè són els qui decideixen si s’adhereixen al pla o no.

“Quan deixes la pilota en mans del centre, sembla que el dolent és el centre. Sempre hi haurà pares que faran pressió. I què fas?”, diu Santos. Gelabert també confirma que ja ha vist com el sindicat més proper a Vox envia cartes als presidents de les AMIPES recordant-los que han d’informar de tot plegat. “És engegar la campanya de Vox. Animen que hi hagi peticions, que els centres es trobin en la necessitat i posar-los en el punt de mira. A partir d’aquí, ja tenim polèmica”, recalca.

Domini de la llengua

“És alarmant que en el context d’emergència lingüística que vivim, els governants facin aquesta concessió al partit de l’extrema dreta”, diu Delgado, que reitera que és un pla inacceptable, atès que els diners s’haurien de dedicar a enfortir la llengua, no pas a afeblir-la. L’OCB recorda que, de les darreres dades disponibles sobre competència lingüística, els alumnes acaben l’educació amb el català a vint punts percentuals per sota del castellà. Per això Llabrés assegura que el pla fa impossible d’assolir l’objectiu de disposar d’un domini ple i equivalent de les dues llengües oficials quan els alumnes acabin l’escolarització.

La majoria de sindicats opinen de la mateixa manera. A més, l’STEI recorda que, si l’objectiu del pla és que quan els joves acabin l’ensenyament dominin tant el castellà com el català, aquesta ja és l’obligació que té el sistema educatiu de les Illes. Delgado, que explica que ella és professora de llengua castellana, recalca que “l’administració té l’obligació de preservar i enfortir la nostra llengua” i que “avui dia no hi ha un sol pati a les Illes en què es parli en català”.

Santos s’hi suma i matisa que l’escola és la darrera trinxera perquè la gent castellanoparlant pugui aprendre català i “tenir projeccions socials, personals i professionals”, a més de recordar que la immersió no ha existit mai a les Illes. “El dret de l’educació és de l’alumne, no dels pares si trien una cosa o una altra. Parlam d’un pin parental en termes idiomàtics”, sentencia.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any