11.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.07.2023 - 22:25
Feia temps que Pablo Llarena esperava un moment com aquest, en què té la paella pel mànec. Per això sembla que l’allarga, perquè durarà tant com el temps que trigui a emetre una nova euroordre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig. Ara pot, ara que hi ha una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que ha validat el suplicatori que el Parlament Europeu va aprovar per llevar-los la immunitat. Tothom esperava que el jutge del Tribunal Suprem espanyol dictés les noves ordres de detenció tan bon punt es fes pública la sentència, però encara no ho ha fet. Si les dictés, paradoxalment, es podria trobar que tots ells tornarien a tenir una llibertat de moviments a tota la Unió, tret, és clar, de l’estat espanyol, on el Suprem ha establert una zona d’exclusió de l’article 3 del Tractat de la Unió, el que protegeix la lliure circulació de persones i l’espai comú i compartit de justícia “sense fronteres interiors”. Llarena calcula quin és el moment més oportú de moure fitxa, i constata que l’espera el beneficia, perquè fa que Puigdemont i Comín, sense euroordre, no es puguin moure de Bèlgica.
S’han trobat amb una situació nova fins ara en aquests anys d’exili: que malgrat ser eurodiputats i que Llarena no va demanar que els la retiressin, el TGUE els ha dit ara que no tenen la immunitat de desplaçament que els hauria de protegir en els viatges per a anar i tornar dels llocs de reunió del Parlament Europeu. I això és xocant, perquè tothom, inclòs el vice-president del TGUE el juliol de fa dos anys i el jutge Llarena unes quantes vegades, ha reconegut explícitament que disposaven d’aquesta immunitat de desplaçament. Perquè el suplicatori que Llarena va enviar al Parlament Europeu només demanava de retirar-los la immunitat recollida en la lletra b) del primer paràgraf de l’article que parla de les immunitats que tenen els europarlamentaris.
Aquesta lletra b) parla de la immunitat que els protegeix en tots els estats de la UE que no són l’estat on han estat elegits. És només aquesta, la immunitat que Llarena va demanar que els fos retirada. La lletra a) és la que es refereix a la immunitat que els protegeix dins l’estat on han estat elegits i que el Suprem sempre ha considerat que no han tingut mai perquè van ser eurodiputats temps després d’haver estat processats; tant Llarena com l’eurocambra sempre han donat per fet que no la tenen. Però també hi ha la immunitat del segon paràgraf d’aquest article, la que diu que “gaudiran igualment d’immunitat quan s’adrecin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornin”.
Fou el TGUE mateix que va confirmar que la tenien, de manera explícita, en la resolució del 30 de juliol de 2021. Perquè precisament aquest era un dels arguments pels quals els van denegar el restabliment cautelar de la immunitat mentre es tramitava la demanda contra el suplicatori. Segons el vice-president del TGUE, el grec Savvas Papasavvas, això feia innecessari de prendre cap mesura cautelar, perquè la immunitat de desplaçament els protegia de qualsevol risc de detenció en exercici de les seves obligacions com a parlamentaris.
El paràgraf 43 d’aquella resolució és demolidor: “La part dispositiva de cadascuna de les decisions impugnades [en referència al suplicatori aprovat] no suspèn la immunitat conferida per l’article 9, paràgraf segon, del protocol número 7. Finalment, el parlament reconeix expressament, en les seves observacions, que aquesta immunitat roman jurídicament intacta, confirmant la interpretació formulada pels demandants [Puigdemont, Comín i Ponsatí] segons la qual la conserven. En aquestes circumstàncies, i tenint en compte el silenci de les decisions impugnades [el suplicatori aprovat] sobre aquesta qüestió, procedeix de considerar que la immunitat conferida per l’article 9, paràgraf segon del protocol número 7, no fou suspesa en aquestes decisions. Els demandants continuen gaudint de la llibertat de desplaçament per a assistir a les reunions del parlament.”
Per això no els van donar les cautelars aleshores, perquè el TGUE no trobava que hi hagués cap risc de detenció atesa la immunitat de desplaçament. Una immunitat que Llarena mateix els reconeixia d’ençà del gener del 2020, quan va enviar formalment el suplicatori al Parlament Europeu, perquè no es podia apartar pas d’allò que deia el TJUE en la sentència Junqueras del desembre del 2019, segons la qual tots ells tenien la immunitat de desplaçament d’ençà del 13 de juny d’aquell any, quan van ser proclamats eurodiputats electes. Deia això, el jutge del Suprem: “En la hipòtesi que en un futur els processats fossin materialment privats de llibertat a Espanya, si s’arribés a considerar justificat i eficaç de mantenir el seu empresonament més enllà del temps precís per a prendre’ls declaració, no s’exclouria (tal com el TJUE preveu) l’autorització d’assistir a les diferents reunions parlamentàries, sempre que no s’hagués suspès la seva immunitat d’acord amb l’article 9, paràgraf tercer del protocol [de privilegis i immunitats de la UE]”.
Però en la sentència de dimecres passat, el TGUE diu la contrària, i afirma que la immunitat de desplaçament va lligada a l’altra immunitat, la que els protegeix d’accions judicials dins els estats membres de la Unió. I si en perden l’una, perden l’altra. Marchena hauria escrit una sentència millor, deia Gonzalo Boye. Perquè l’afirmació és sorprenent, i regressiva, i obre a Puigdemont i Comín una gran incertesa sobre la seva situació. Per això no han anat a Estrasburg, perquè ara mateix no saben si els protegeix la immunitat de desplaçament, perquè si hi anessin i Llarena enviés l’euroordre, podrien ser detinguts, i una detenció a l’estat francès podria implicar una extradició immediata, en calent, per l’aplicació del conveni de Màlaga subscrit entre tots dos estats, segons que alerta la defensa dels exiliats.
I com que hi havia aquest dubte, van demanar un aclariment al Parlament Europeu, a la seva presidenta, Roberta Metsola, que deixés clar si els emparava la immunitat de desplaçament. Però els han respost que si ho volen saber, que hi vagin, que vagin a Estrasburg, i si arribés una ordre de detenció que encara no ha arribat, ja valorarien si tenen aquesta immunitat, que ja s’ho mirarien aleshores. La resposta de Metsola els deixa en una situació de desemparament absolut, i permet a Llarena d’allargar aquesta situació d’indefinició en què, paradoxalment, sense euroordres no es poden moure de Bèlgica pel risc de ser detinguts. Perquè no és únicament que la detenció a l’estat francès sigui un risc, sinó que la tramitació d’una euroordre en qualsevol altre país és com a mínim una mica més incerta que no a Bèlgica.
Si Llarena envia l’euroordre i comença el procés de tramitació a Bèlgica, en molt poc temps poden quedar en una situació de llibertat; ja haurien comparegut davant l’autoritat judicial belga, que començaria el procés d’examen de l’euroordre i decidiria que, mentrestant, tots ells, Puigdemont, Comín i Puig, podrien moure’s per la resta de la Unió (tret de l’estat espanyol) sense necessitat de mesures cautelars. No els podrien detenir i sotmetre a un procés d’euroordre en més d’un estat si Bèlgica ja ho tingués entre mans.
Ara mateix, el silenci de Llarena allarga la incertesa i impedeix d’arribar a aquesta situació. Però tard o d’hora haurà de moure fitxa, perquè en plena campanya de les eleccions del 23-J i amb l’espanyolisme demanant el cap de Puigdemont no podrà endarrerir gaire més la reactivació de l’euroordre. La fiscalia del Suprem li ho demanarà aviat si encara no ho ha fet. Però quan? Ara té la paella pel mànec, però aquest control enganyós de la situació no es pot allargar gaire, tot esperant algun error no forçat dels exiliats. Tard o d’hora, l’euroordre haurà de passar l’examen d’algun jutge europeu, l’examen de la sentència del 31 de gener de 2023 del TJUE sobre les pre-judicials que ell va enviar. I, quan arribi aquest moment, el control ja no el tindrà ell.
