L’intent fracassat d’emblanquir la justícia espanyola amb Urdangarin

TEMA DEL DIA
Contrarestar. L’establishment político-mediàtic espanyol pretén presentar la condemna a Iñaki Urdangarin com un exemple de separació de poders i com a demostració que a Espanya la justícia és igual per a tothom. I en alguns casos aquesta afirmació es fa per contrarestar el discurs independentista que posa en evidència la manca de separació de poders, l’absència d’independència del poder judicial i el tracte injust que reben els presos polítics catalans amb la presó preventiva. Amb la condemna a Urdangarin intenten emblanquir un sistema judicial arnat i intervingut políticament fins al moll de l’os, sobretot a les altes instàncies.

Tot el cas Nóos ha estat conduït judicialment de manera que la casa reial espanyola en sortís indemne, encara que fos amputant-ne un membre, el que no tenia sang blava. Fill d’una família benestant basca, Urdangarin ha estat l’únic membre vinculat a la casa reial (en va ser exclòs) condemnat a la presó, mentre que la seva esposa, Cristina de Borbó, se n’ha sortit amb una multa i fent veure que no sabia res de tot allò que feia el seu marit. La condemna inicial de l’Audiència de Palma va ser de 6 anys i 3 mesos de presó, que més tard el Suprem espanyol s’ha encarregat de rebaixar a 5 anys i 10 mesos. Fins i tot el jutge instructor del cas, José Castro, ha qualificat de ‘saldo’ la condemna. La justícia no és igual per a tothom.

Malgrat tots aquests tripijocs judicials, la sentència deixa clar que va usar la seva condició de membre de la casa reial com a ‘trampolí’ per a fer els seus negocis il·legals. Ha estat condemnat per prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i dos delictes fiscals. I, si no hi ha cap decisió del Tribunal Constitucional que ho impedeixi, haurà d’entrar a la presó que ell triï abans de cinc dies. No podrà ser a prop del seu domicili actual perquè ha esperat la ratificació de la condemna de Ginebra estant, no pas com a refugiat, sinó gaudint de les generoses estacions d’esquí del país, i no cal dir que no va haver d’anar a la presó preventivament. Ni li retiraren el passaport, tot i residir a Suïssa.

L’intent de separar Urdangarin de la monarquia ja va tenir un primer desmentiment amb l’abdicació precipitada del seu sogre, Juan Carlos I, que s’explica, en part, pel cas Nóos i uns certs escàndols cinegètics. I ara, amb el tracte penitenciari que rebrà, es veurà prou que no és un reclús més. Segons fonts judicials, és molt possible que d’ací a pocs mesos aconsegueixi un tercer grau per a sortir el cap de setmana o fins i tot, entre setmana, si hagués d’anar a ‘treballar’. No faltarà una fundació bancària o un consell d’administració d’una gran empresa de l’Íbex-35 que li faci un raconet.

Malgrat la propaganda oficial, desvincular el cas Urdangarin dels privilegis de què gaudia i continua gaudint la casa reial espanyola és un esforç inútil. El relleu accelerat de Juan Carlos I per Felipe VI ha aconseguit frenar la decadència d’una institució que cada vegada és més qüestionada, no solament a Catalunya sinó a tot l’estat espanyol. El discurs bèl·lic que va fer Felipe VI l’endemà passat del dia del referèndum, amb una duresa absolutament desmesurada, va ser un intent de recuperar popularitat entre els espanyols. Però el cas Urdangarin torna a posar les coses allà on eren. I utilitzar el seu tractament judicial i penitenciari, farcit de privilegis i tractes de favor, per avalar el tracte injust i inhumà de què són objecte els presos polítics catalans és immoral.

MÉS QÜESTIONS
Puig considera desactivat el conflicte per la llei del plurilingüisme. El president de la Generalitat, Ximo Puig, té coll avall que el nou govern espanyol no presentarà cap recurs d’inconstitucionalitat a la llei del plurilingüisme. Pel president, és evident que no hi haurà recurs perquè seria absurd que allò que era bo per a Catalunya al País Valencià no fos possible. ‘És un element de confrontació desactivat’, ha dit. Justament avui s’ha publicat al diari oficial de la Generalitat Valenciana la resolució de l’acord de la comissió bilateral Generalitat-estat per a tractar les discrepàncies sobre aquesta norma, una comissió que es va activar a instàncies del govern de Rajoy. ‘El govern [espanyol] anterior tenia una influència obsessiva del PP valencià, però és bastant absurd que allò que demanaven el PP i Ciutadans per a Catalunya ací a la Comunitat Valenciana no fos possible’, ha afegit.

Les Corts comencen els tràmits per a expulsar Camps del Consell Jurídic. Amb la sentència del cas Gürtel encara calenta, el ple de les Corts Valencianes ha acordat de tramitar una proposta de Podem per a canviar la llei de l’estatut dels ex-presidents de la Generalitat del 2002, amb la finalitat d’eliminar que siguin membres nats del Consell Jurídic Consultiu (CJC) i limitar els mitjans materials a la seva disposició. La intenció inicial de la iniciativa és expulsar-ne l’ex-president Francisco Camps. L’inici de la tramitació s’ha aprovat per unanimitat, tot i que la resta de grups ha recordat que encara hi havia d’haver molt debat durant el tràmit parlamentari, car hi ha punts d’acord i punts en què serà més difícil el consens. El més recelós és el PP però també el PSPV. Podem demana de substituir la condició de membres nats del CJC durant quinze anys dels ex-presidents per la de membres nats del Comitè Econòmic i Social (CES) durant un màxim de cinc anys i fixar supòsits de revocació del tractament honorífic i dels seus mitjans en cas de sentència condemnatòria ferma per delicte contra l’administració pública.

Atac feixista a Palma contra la rèplica de l’obra de Santiago Sierra.  L’extrema dreta ha atacat aquesta nit a Palma la rèplica de l’obra de Santiago Sierra, que representa retrats de presos, i que va ser censurada a Arco. L’obra s’havia instal·lat a la plaça d’Espanya com a punt de partida de la Setmana per la Llibertat d’Expressió. També han rebut els atacs feixistes la seu del sindicat STEI i Ca n’Alcover, amb pintades d’amenaça. L’Obra Cultural Balear ha fet un comunicat denunciant els atacs i demanant al PP i a Cs que deixin de ‘sembrar l’odi’. Així mateix, ha exigit a la nova delegació del govern espanyol a les Illes que s’acabi la ‘passivitat’ amb què tractava aquests temes la delegada anterior, Maria Salom.

La Conselleria de Cultura ja impulsa la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. La direcció general de Política Lingüística balear, dependent de la Conselleria de Cultura, ha emprès els tràmits previs a l’elaboració del projecte de decret per a crear l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, d’acord amb l’esmena al pressupost que es va aprovar al parlament. L’organisme ha d’ajudar a garantir els drets lingüístics dels ciutadans en situacions de vulnerabilitat lingüística. Amb això, el govern pretén eradicar aquestes situacions, proporcionar a la població informació sobre els seus drets lingüístics i facilitar eines per a evitar actuacions contràries al respecte d’aquests drets.

Martí proposa de pactar la reforma de les pensions a Andorra. El cap de govern, Antoni Martí, vol implicar tot l’arc parlamentari en la reforma del sistema de pensions per garantir-ne el futur. Per això ha convidat els partits a reflexionar conjuntament i acordar algunes de les mesures que proposa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Martí demana que no se’n faci política i creu que abans d’augmentar les cotitzacions cal reduir la despesa sanitària. El cap de govern enviarà una carta a les forces polítiques amb la seva petició. El consell d’administració de la CASS ha alertat que les reserves del fons de jubilació s’exhauriran el 2037 i per això ha proposat aquestes mesures. Martí ha admès que al final de legislatura és difícil de prendre més decisions, però ha advertit que hi ha una reforma que s’ha de posar en curs. ‘És veritat que és difícil, i tots ho hauríem de reflexionar’, ha afegit.

LA XIFRA
28 vegades són les que ha entrat la policia espanyola o la Guàrdia Civil al CTTI de la Generalitat de Catalunya amb l’excusa de cercar informació sobre el referèndum del primer d’octubre.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de gener de 1946 va néixer l’escriptora i periodista Montserrat Roig. El seu activisme i compromís social es va reflectir en una frase: ‘La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.’