La noia de la pregunta a Ada Colau s’explica: “No vull ser cap arma política contra ningú”

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar disculpes abans-d’ahir a una estudiant de tercer de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a qui havia dolgut la resposta que li va donar a una pregunta que li havia fet sobre la seva vestimenta. Després de tota la polèmica, la jove ha publicat un article al Diari de Barcelona, editat per estudiants de quart de periodisme de la UPF, en què explica què va passar.

La jove diu que li agrada la moda i que segueix de fa temps experts en comunicació política i estètica: “Per això vaig fer la pregunta. Volia saber com l’alcaldessa preparava el llenguatge no verbal i simbòlic des d’un punt de vista polític.” Tal com explica, la indumentària també és estratègia política: “Volia que expliqués l’evolució de la seva imatge i quin significat polític podia tenir. I no, no era cap pregunta masclista. Era una pregunta sobre comunicació, sobre comunicació no verbal, moda i política. Hauria preguntat el mateix a Pere Aragonès, Pablo Iglesias, David Fernández o Ferran Pedret. Cap dubte.”

Qualifica la situació de lliçó accelerada. “He obert els ulls i he vist com pot ser el periodisme, aquesta professió que estudio i que ara he après que no sempre és amable”, reconeix. L’acte era una entrevista col·lectiva dels estudiants del tercer curs i redactors del Diari de Barcelona a Colau. “Es van dir moltes coses, algunes de molt interessants; i, en canvi, els titulars, quasi tots, només parlen de mi”, lamenta. Es mostra crítica amb el paper dels mitjans de comunicació: “Al costat d’unes altres preguntes que es van fer, la meva no era pas de les més importants. I, en canvi, va acaparar tota l’atenció. Decebuda? Sí.”

Mitjans de comunicació d’ideologies ben diverses han parlat d’aquest acte, i la jove ho té clar: “No vull ser instrumentalitzada. Ni ser cap arma política contra ningú. Així és com m’he sentit aquestes últimes hores.” Reconeix que la resposta de la batllessa li va doldre, però que no ha estat l’única cosa: “La seva resposta em va fer mal, sí, però encara em va fer més mal tot el que va venir després. La perversió de la política. La perversió d’un ofici que m’estimo i amb el qual encara avui m’estic reconciliant.”

“Sóc feminista, tinc vint anys i a vegades m’he sentit jutjada per ser dona i per la roba que porto. I no m’agrada gens. Per això em va fer mal que Ada Colau se sentís així. Perquè la respecto, com a dona i com a alcaldessa. Ni la vaig jutjar ni volia fer-ho. Però tampoc no volia que ella ho fes amb mi”, conclou.