Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ciutadans té una crisi d’identitat greu a tot l’estat espanyol. El factor que ha fet vessar el got són les dimissions de quatre diputats del partit a les Corts Valencianes, que han estripat el carnet, però mantenen l’acta. En dos anys, ha perdut 143 càrrecs electes: 130 regidors, 7 diputats provincials, 5 diputats de parlaments autonòmics i un conseller comarcal.

Durant aquestes darreres eleccions municipals, Ciutadans va obtenir un total de 1.527 regidors a tot l’estat espanyol i, durant el cicle de comicis autonòmics, 93 diputats. Segons que han explicat fonts de Cs a Europa Press, un 63% de les baixes són gent expulsada del partit i un 40% són sortides voluntàries.

Els motius principals adduïts per a plegar són qüestions d’organització  i falta de democràcia interna, però també els polèmics canvis de l’ideari que va fer el partit al congrés del febrer proppassat, com ara l’eliminació del concepte de socialdemocràcia, o bé el suport a la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.

Tot i que la direcció de Cs apel·la a l’ètica per a demanar que els càrrecs públics que dimiteixin retornin l’acta, no ho poden reclamar per la via legal. Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l’acta pertany al diputat o regidor, no pas als partits polítics pels quals es presenten a les eleccions.

Una crisi que ve de lluny
A la fuita de càrrecs públics de Ciutadans, s’hi afegeixen els mals resultats a les darreres convocatòries electorals. Al setembre, va quedar fora tant del parlament basc com del gallec. I a les eleccions espanyoles, el 26 de juny va perdre 8 diputats respecte de la convocatòria del 20 de desembre del 2015 (de 40 escons a 32) i uns 400.000 vots.

A més, el resultat de 40 diputats a la primera convocatòria va quedar força lluny de les expectatives que s’havien creat, amb enquestes que donaven la segona posició a Ciutadans i alguna que fins i tot la situava com a primera força al parlament espanyol. Malgrat aquest fet, la cúpula de partit va considerar que el resultat havia estat un èxit perquè Cs va passar de zero diputats a quaranta. Ara, a les eleccions espanyoles del 2011 el partit no s’hi havia presentat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.