Volen funcionar com un estat “però són una organització mafiosa. Tenen molts diners però són lluny del que ha de ser un estat”, explica Eckart Woertz, investigador del Cidob. Estat Islàmic (EI) és l’organització terrorista amb més poder econòmic del món. Segons la revista Forbes, EI genera uns ingressos anuals de 1.900 milions d’euros, una xifra comparable a la de moltes multinacionals. Tant és així que EI edita des de fa dos anys una memòria anual de les seves activitats però, a diferència de les memòries corporatives, no especifica despeses, ingressos, Ebitda o flux de caixa, sinó el balanç de les seves operacions militars, els incrèduls conversos o els llocs de culte destruïts, aprofundint així en la imatge del terror.

EI busca constantment fonts de finançament, perquè un estat s’ha de mantenir. “La seva principal font d’ingressos prové dels pous de petroli de les zones de Síria i l’Iraq que estan sota el seu control. Fan contraban de cru amb Turquia, el Kurdistan, altres zones de Síria o l’Iraq i alguns països asiàtics”, explica Woertz. Però la producció ha baixat. Aquest any, segons l’investigador del Cidob, només extreuen entre 34.000 i 40.000 barrils diaris, “i a un preu més baix, que se situa entre els 35 i 40 dòlars per barril, perquè és de més baixa qualitat que el Brent (50 dòlars/barril)”, explica Woertz. D’aquest preu s’ha de descomptar la xifra que s’emporten els intermediaris del comerç il·legal.

Però EI té altres vies per obtenir ingressos, com ara els segrestos, les extorsions, el pillatge i les donacions privades procedents de persones d’arreu del món i d’organitzacions benèfiques islàmiques. “Els impostos que cobren dels funcionaris del govern sirià que viuen a les zones ocupades per ells aporta a EI una bona xifra econòmica cada mes”, assegura Woertz, que hi afegeix que “el govern sirià no ha eliminat les pagues als funcionaris perquè creu que recuperarà les zones ocupades i, llavors, vol continuar tenint aliats en aquells territoris, cosa que no passaria si suprimís els salaris. Ara bé, això suposa que, indirectament, des del govern de Síria, i també des del de l’Iraq –perquè passa el mateix–, s’està subvencionant EI. Una esquizofrènia absoluta”.

Les xarxes socials són també indrets des d’on els gihadistes obtenen finançament. El 2013 van aconseguir al voltant de 940 milions d’euros, que van dedicar a l’adquisició de rifles d’assalt AK-47 i coets llançagranades. Per altra banda, els admiradors d’EI al golf Pèrsic –oficialment, cap govern–li van fer arribar donacions per valor de 94 milions d’euros, segons consta a la memòria del 2013 de l’organització, i va ser una campanya feta a Kuwait la que va aportar una xifra més alta, de fins a 28 milions d’euros.

Situacions esquizofrèniques

“Un estat necessita menjar, energia i aigua per als seus ciutadans i, per tant, EI negocia amb aquests elements. Amb el govern del president sirià, Baixar al-Assad, comercialitza amb el petroli i amb l’electricitat que genera d’una de les preses que té sota el seu control. El govern sirià necessita el cru i l’electricitat, i EI la té. El mateix fa amb el govern de l’Iraq”, explica Woertz. Pel que fa al menjar, els gihadistes controlen el 20% del blat que es conrea a l’Iraq, i tot i que el país ha d’importar el 60% del blat que consumeix, no és una quantitat minsa.

La qüestió és com assecar les fonts de finançament d’EI perquè mori per inanició, uns deures que el G-20 es va adjudicar a la cimera celebrada diumenge i dilluns passat a Turquia. Per l’investigador del Cidob, no es tracta de lluitar amb tropes al terreny, sinó d’“arribar a acords amb els països veïns de la zona controlada per EI, i que la comunitat internacional imposi sancions i controls, per exemple, a qui compra el petroli de contraban. Això no és senzill, però és una de les vies que pot aturar el finançament d’EI”. Tanmateix, segons Woertz, els ingressos dels gihadistes estan minvant, perquè “hi ha accions d’on han tret diners d’on ja no en poden tornar a treure; per exemple, dels rescats procedents de segrestos. Ara ja no hi ha ningú per segrestar a la seva zona de control”. Segons ell, el temps corre al nostre favor.

La guerra no és el camí

Per neutralitzar Estat Islàmic de Iraq i Al-Sham (ISIS, en les seves sigles en anglès, o EI, en català) s’han de “controlar les fonts de finançament interiors. Declarant una guerra convencional no s’aconseguirà res”, assegura Eckart Woertz. L’investigador del Cidob analitza les més de 400 pàgines de la memòria anual d’EI del 2013 i les seves fonts de finançament, en el seu informe ‘Quant de temps pot resistir EI econòmicament?’, accessible des de la web de la institució.

Article de Marta Sardà publicat originalment al Punt Avui

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb