La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística aprova una moció per la llibertat dels presos polítics catalans

  • L'organització, que aplega més de 150 entitats europees de 23 estats, ha fet l'assemblea general a València

VilaWeb
Núria Cadenes
13.11.2017 - 22:00
Actualització: 13.11.2017 - 23:25

Durant dos dies, València va ser la setmana passada la capital de la diversitat lingüística europea. Així mateix ho definia la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (European Language Equality Network, ELEN), que hi ha fet la seva assemblea general.

ELEN és el principal ens europeu pel que fa a la protecció i promoció de les llengües minoritzades: aplega més de 150 organitzacions que representen 45 llengües de 23 estats. En aquesta assemblea, que es va fer els dies 10 i 11 de novembre, s’hi va parlar, entre més qüestions, de drets lingüístics i legislació, amb atenció sobre el vint-i-cinquè aniversari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i dels efectes del Brexit en les llengües celtes. On aquestes llengües trobaven un espai més adient per a reivindicar-se era en la legislació europea i ara, si aquesta empara desapareix, quedaran en una perillosa intempèrie. Ens ho explica Ferran Suay, president d’ELEN, psicobiòleg i membre d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), una de les entitats que formen aquesta xarxa europea.

Suay també destaca dues qüestions importants concretades en aquesta reunió: la incorporació a la xarxa de la Universitat de València, anunciada per la vice-rectora, Vicenta Mestre, i la declaració formal sobre la situació de Catalunya: ‘Som una organització centrada en objectius de caràcter lingüístic i cultural i, per tant, no prenem cap posició en favor o en contra de la independència de Catalunya –diu–, però sí que hem pres posició, i ho hem fet inequívocament, al costat dels valors democràtics i del respecte escrupolós dels drets fonamentals, i en contra de la repressió exercida contra ciutadans indefensos i de qualsevol via que permeta d’empresonar persones a causa de la seua ideologia i els seus principis.’ I afegeix: ‘Sense aquest respecte, sense mantenir l’adhesió als autèntics valors democràtics, la cohesió europea és senzillament una entelèquia, i la Unió Europea seria inviable.’

Durant la primera intervenció a l’assemblea, Ferran Suay ja va fer esment públic de la situació dels presos polítics catalans i en va reclamar l’alliberament, tot recordant que algunes de les persones empresonades són membres d’ELEN (Òmnium Cultural, que té empresonat el president, Jordi Cuixart, ho és) o hi han col·laborat des del Parlament Europeu. I va expressar la ‘profunda preocupació per la involució democràtica que viu l’estat espanyol’.

A més d’aquesta resolució formal sobre la situació catalana, aprovada a proposta d’ACPV i per unanimitat, l’assemblea d’ELEN també en va aprovar una altra, igualment per unanimitat, presentada per la Plataforma per la Llengua, a favor del sistema educatiu d’immersió lingüística i la democràcia a Catalunya. I va instar la Unió Europea a ser ‘garant dels drets civils, polítics i lingüístics i la democràcia’. Així mateix, demanà a l’estat espanyol de complir les obligacions dels tractats de la Unió Europea.

Pel que fa a la incorporació de la Universitat de València, Suay ens destaca també la importància del fet: ‘Un dels objectius que tenim de fa temps és la creació d’una xarxa acadèmica que es concentre en l’estudi de la situació de les llengües minoritzades. Estem molt contents que la primera universitat que s’hi incorpora siga una universitat important, la de València.’ En la mateixa assemblea es van incorporar també a ELEN la Fundació Punt Cat, el Babel Film Festival, el Comitadu pro su Sardu Ufitziale (Sardenya) i Afûk (Frísia).

ELEN té la condició d’ens consultiu a l’ONU i a diverses institucions europees.

Acte d’incorporació de la Universitat de València a la xarxa ELEN, amb Ferran Suay, president d’ELEN; Joan Francesc Mira, president d’ACPV; Vicenta Mestre, vice-rectora de la UV; i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística (fotografia: Prats i Camps).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any