Avui la cadena britànica BBC emet una entrevista a Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí. És a ‘Hardtalk‘, un dels programes d’entrevistes més reconeguts entre les televisions internacionals. Romeva hi defensa que ningú no pot expulsar Catalunya de la UE i explica les raons que han portat a la situació actual. El candidat independentista exposa el sentit de la candidatura de Junts pel Sí : ‘Hi ha vegades en la història que t’has de posar d’acord amb persones que no pensen igual per tal d’aconseguir quelcom que és millor per a tots.’ A continuació us oferim una transcripció de l’entrevista sencera, facilitada per Junts pel Sí:

—Europa encara actualment grans desafiaments d’escala continental. Us veig obsessionat amb Catalunya, un assumpte local i parroquial, per què?
—Jo no ho diria d’aquesta manera. Diria més aviat que estem obsessionats amb la democràcia, i això també és un problema a Europa. No es tracta d’un assumpte local en el sentit que som una regió on ens hem tornat bojos i que d’avui per demà volem ser diferents. Durant dècades la relació política amb el govern espanyol s’ha desenvolupat amb respecte, però la situació ha esdevingut tensa. Per què ha passat això? Quan democràticament els catalans han estat revisionistes, el govern de Madrid ha estat irresponsable i ha mirat d’impedir que aquesta veu democràtica fos escoltada. La gent s’ha frustrat, hi ha frustració. Això és el que ha passat durant aquests darrers anys.

—Dieu que tot això és una qüestió de democràcia. Però això que feu en la votació de final de mes [27-S] és amagar darrere unes eleccions regionals un referèndum sobre la independència. Això no és just. No ho podeu fer això.
—Ho podem fer, podem fer allò que la nostra societat decideixi. Per alguns, aquestes seran unes eleccions normals. Hem provat durant anys de fer un referèndum, volíem saber democràticament què pensava la gent sobre aquesta qüestió.

—Però si no ho heu pactat amb Madrid, això és il·legal. O bé accepteu la llei o això vol dir que sou anarquistes.
—Europa té dos principis que són al mateix nivell, legalitat i democràcia. Quan les lleis no satisfan els drets i les necessitats de les persones i hi ha una gran quantitat de gent manifestant-se als carrers any rere any… quan tens un país en què cada any un milió i mig o dos milions de persones es manifesten pacíficament, en massa, del total de set milions i mig, cal que algú es pregunti per què passa? I és això, exactament, que provem d’explicar a la resta d’Espanya i Europa.

—Però exactament quins principis defenseu? Us hem presentat com un dels líders de Junts pel Sí, la coalició que dóna suport a la independència. Alguns membres de la coalició són Artur Mas, membre del govern regional, ideològicament de centre-dreta i ‘business friendly’, vós sou dels Verds i de fet heu dedicat part de la vostra carrera a problemes de medi. Si no esteu d’acord amb el nacionalisme de dretes, com podeu formar part d’aquesta coalició?
—Es tracta de tenir eines, capacitats institucionals per a fer coses que no podem fer ara. Per a poder donar resposta a la demanda de les persones necessites dues coses: capacitat per a fer lleis…

—Sou aquí com a líder del moviment independentista. Hi ha gent com vós, d’esquerres, que voldria un estat amb més presència i que volen polítiques de centre-esquerra. I en el mateix grup també hi ha partits de dretes que creuen en l’austeritat, capitalistes, cosa que vós no sou. Si Catalunya esdevé independent, serà un gran embolic…
—Primer, aquesta és una coalició temporal. En la història, hi ha moments que t’has de posar d’acord amb persones que no pensen com tu per aconseguir alguna cosa que és millor per a tots. Segona, aquesta situació transitòria ha de ser, d’acord amb el nostre full de ruta, d’una durada tant curta com sigui possible. Les pròximes eleccions després del 27-S seran unes eleccions normals on veurem ideologies confrontant propostes.

—Creieu que heu perdut el millor moment? Les enquestes indiquen que el suport a la independència baixa.
—Penso que això no és veritat, depèn de quines enquestes mireu. Els resultats de les enquestes varien segons qui les llegeix. De totes maneres, la millor cosa que podem fer és deixar que la gent voti. Fa anys que ho demanem. Volem saber que en pensa la gent, d’això. Si decideixen que sí o que no, tenen el dret de ser escoltats. El problema és que tenim un govern espanyol demofòbic i això em preocupa. No és necessari ser independentista per creure que aquesta qüestió s’ha de resoldre per la via democràtica. Hi ha molta gent que no dóna suport a la independència però sí que està d’acord a votar.

—Parlem de política. La constitució espanyola és clara sobre la qüestió de la unitat indissoluble de la nació espanyola. No es pot aconseguir legalment la independència sense la cessió de Madrid.
—La constitució es pot llegir de moltes maneres. Hi ha molts constitucionalistes que fan interpretacions diferents…

—Un conegut catedràtic de dret constitucional diu: ‘Simplement la constitució espanyola no preveu la secessió.’
—Hi ha molts altres autors que diuen que el fet que no la constitució no la prohibeixi vol dir que és una possibilitat.

—Però no inclou aquesta possibilitat.
—Però pots negociar, si hi ha un principi democràtic darrere tot això. Demanem exactament això: si tens un mandat democràtic, has d’estar obert a parlar-ne. Si hi ha res que admiri del Regne Unit, és aquesta història democràtica que hi ha darrere. La democràcia a Espanya és nova. Per mi és una molt bona oportunitat per a provar-ne la maduresa.

—Perquè una democràcia es pugui desenvolupar correctament, els polítics han de ser honestos amb la gent. Per què les persones de la vostra campanya no són honestos amb la gent? Dieu que serà fàcil de mantenir-se dins la Unió Europea després de la independència.
—Conec la Unió Europea. És molt possible que una part d’un estat membre esdevingui un nou estat; així hauria pogut passar en el cas d’Escòcia.

—Sí, és possible. Però en la vostra campanya dieu és que és automàtic.
—No, diem és que no hi ha cap tractat que ho inclogui, això.

[…]

—La UE és una unió d’estats. És evident que un nou membre ha de demanar l’entrada i negociar les condicions d’entrada amb els altres membres.
—Perquè passi això abans has de ser reconegut com a estat. Això no és pas dolent per nosaltres…

—Això no és important…
—Sí que ho és, perquè si no ets reconegut com un estat no pots ser expulsat.

—Però no ets dins! Sereu Catalunya i no Espanya.
—Una cosa és el territori un altre, les persones. Sóc espanyol ara i Espanya pertany a la UE, tinc la ciutadania europea, Europa no pot expulsar 7,5 milions de persones. Aquest és l’exemple de Graham Avery explicant el cas d’Escòcia.

—Jordi Sànchez, president de l’ANC, va dir que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea.
—Ho va corregir.

—Sí, vós li devíeu telefona perquè estàveu molt enfadat amb aquelles declaracions.
—No, ho va corregir perquè va veure que s’havia equivocat. No és escrit enlloc que, si Catalunya és independent, serà expulsada de la Unió Europea, en termes legals. Però essent pràctics, la UE és un projecte molt pragmàtic. Milers de vegades ens trobem en situacions que semblen un problema i, sorprenentment, es troba una solució o fins i tot unes quantes solucions.

—Parlem d’economia. Sabem que aneu prou bé en comparació amb la resta d’Espanya. Teniu empreses, població amb un nivell alt d’educació, turisme… Fantàstic. Què passa amb el període post-independència? Els inversors estrangers estarien contents amb un país que no podrà fer servir l’euro?
—Qui ho diu, que no podrem fer servir l’euro?

—Molts acadèmics. Hi ha molts dubtes si podreu restar a la UE, i també si us podreu mantenir a l’eurozona.
—Us poso un exemple: el 60% de l’exportació de Catalunya és a Espanya, i el 70% dels productes que van d’Espanya a Europa travessen Catalunya. A qui interessa que Catalunya sigui fora d’aquesta línia?

—El govern de Madrid no us ho facilitarà si ho feu d’una manera il·legal.
—El govern espanyol sap que si Catalunya és fora de la UE i de l’eurozona també tindrà un problema. Ara no ho volen acceptar perquè fan un discurs electoral. De totes maneres, quin és l’objectiu de tot plegat? En una situació de cooperació entre Catalunya i Espanya totes dues parts se’n beneficiarien.

— Francesc de Carreres, catedràtic universitari de la UAB, que coneix molt bé Catalunya, diu que la independència seria un suïcidi econòmic.
—Aquesta és una opinió que no comparteixo, com tampoc no la comparteixen molts altres economistes. Justament avui el Col·lectiu d’economistes Wilson explica en un document, documentat rigorosament, que Catalunya seria viable econòmicament. Al mateix temps, hi ha molts empresaris petits i mitjans que veuen en la independència de Catalunya moltes oportunitats econòmiques que no poden tenir ara. Tothom es pregunta sobre els costos de la independència. Per què no parlem dels costos de continuar dins l’estat espanyol? Per exemple, en termes de l’estat de dret estem en una mala situació. La seguretat jurídica a Espanya avui és pobra.

—Parleu de l’estat de dret a Espanya. Penseu que Espanya té grans problemes en aquest aspecte. A la coalició independentista hi ha CDC, el gran partit nacionalista. El que havia estat durant molts anys líder de CDC, Jordi Pujol, ha admès que durant anys havia tingut diners en bancs andorrans i no havia pagat les taxes corresponents a Espanya. Quan dieu que Madrid és ple de mala gent…
—Hi ha hagut corrupció a Catalunya i hi ha hagut corrupció també a Espanya. Però, que hi hagi hagut corrupció és un motiu per a no poder ser independents? Jo crec que no.

—Bé, no dic que Pujol o Mas siguin corruptes, però sembla que la situació política no és pas gaire millor a Catalunya.
—Una de les raons per les quals volem la independència és per poder lluitar contra la impunitat. En el marc de l’estat espanyol és molt difícil. A Junts pel Sí ho veiem tots molt clar, és un fet que s’ha de combatre i hi ha d’haver responsables. Sense excepcions. Però tot això no és un argument per a impedir que tinguem un estat.

—Dieu que voleu construir un estat íntegrament. Però no us preocupa que a Espanya, un país que surt de la misèria econòmica, us vegin com a insolidari?
—Si mirem les dades això és fals.

—Fals? Voleu marxar per tenir més prosperitat que a Espanya.
—Catalunya té el 16% de la població i representa el 20% del PIB, però rep el 10% de les inversions. És un país insolidari? És un país responsable.

—Però voleu canviar aquesta situació.
—Volem tenir una relació més justa. Si cal que paguem més perquè tenim més benestar ho podem fer, i venint de l’esquerra ho entenc perfectament. Però també és cert que en termes d’inversions hi ha d’haver un retorn. Hem provat de pactar això durant anys, proposant pactes fiscals, que s’adaptessin a les necessitats de les persones i fins avui encara no ho hem pogut canviar.

—Us devia molestar moltíssim que Escòcia acabés votant en favor de la unitat. Per a vosaltres havia de ser un precedent, no?
—Penso que precisament aquest procés és un exemple. Permetre als escocesos de votar és un exemple de democràcia. He tingut converses amb companys britànics que m’han dit que lluitarien perquè Escòcia restés al Regne Unit però lluitaran també perquè puguin votar. Ho admiro, voldria veure aquesta iniciativa per part dels nostres companys espanyols.

—Europa és plena d’incerteses, desafiaments econòmics, l’envit de la immigració… Ara els europeus i probablement molts catalans no volen córrer el risc d’un referèndum.
—Una relació de cooperació entre Catalunya i Espanya és millor per a la Unió Europea. Serem més útils que en la situació de conflicte actual. Vivim en una situació de conflicte permanent. L’estat espanyol fa tant com pot contra Catalunya i cada dia ens hem de defensar d’aquests atacs. En un marc de cooperació tothom se’n beneficia.

—Dieu que ho podeu fer tot en divuit mesos.
—Ho volem fer basant-nos la seguretat jurídica, que és garantida. Sabem com fer-ho.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb