reelecció trump

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ho tenia tot de cara per a la reelecció. O això semblava. Les bones xifres econòmiques i la creació d’ocupació, sobretot, el feien sentir segur. Havia sortit enfortit de l’intent de destitució (impeachment), tenia els seguidors contents, els malabarismes en els afers internacionals li havien permès de mantenir més o menys el relat del ‘Make America Great Again’, i les picabaralles ideològiques durant les primàries demòcrates feien preveure un rival tou. Aquella mena d’estat de gràcia permanent que li va permetre de dir, a la campanya del 2016, que fins i tot podria disparar a algú i no perdre vots, continuava viu. I, llevat de cap terratrèmol, no semblava que la tendència s’hagués d’alterar.

Però de cop i volta n’hi va haver dos, i van resultar ser, segurament, els més greus en més d’una dècada. I en cosa de pocs dies, Trump ha encadenat una mà de revessos que han deixat la seva presidència i la campanya electoral penjant d’un fil. El primer, la pandèmia. El president ha estat criticat durament per l’oposició i la premsa, d’una banda, per haver llevat importància d’entrada a la covid-19. El 22 de gener va negar témer una pandèmia: ‘Ho tenim tot sota control. És una persona que ha vingut de la Xina i ho tenim tot sota control. Tot anirà bé’, va dir. El 26 de febrer, quan els Estats Units registraven els primers casos, va declarar: ‘Aviat hi haurà només cinc contagis. I a curt termini podria haver-n’hi només un o dos. Som molt afortunats.’ Els Estats Units compten avui 2.745.254 casos.

Tanmateix, l’afirmació que més mal fa retrospectivament a Trump és una altra, del 27 de febrer. ‘[La covid-19] desapareixerà. Un dia, serà com un miracle, i desapareixerà.’ Una hemeroteca molt recent se li ha girat en contra amb virulència. El seu vice-president Mike Pence va mentir fa una setmana vantant-se que el país havia aconseguit doblegar la corba: ha tornat a agafar embranzida. Les coses s’han torçat tant, de fet, que el director de l’Institut Nacional de Malalties Infeccioses dels Estats Units, Anthony Fauci, va avisar ahir: ‘No m’estranyaria que arribéssim a 100.000 contagis diaris.’

Ara com ara, al país ja hi ha 130.356 morts per covid-19, i no tan sols és indefinida la perspectiva de millora, sinó que els estats que augmenten casos més exponencialment són els que van començar el desconfinament més a corre-cuita, amb l’aplaudiment de Trump. És el cas de Florida, on creixen més de pressa els casos (aquestes darreres 24 hores se n’hi han registrats 6.563). Per si no n’hi hagués prou, el president no ha canviat pas gaire l’actitud inicial. En un acte electoral a Tulsa, fa quasi quinze dies, va dir que havia demanat al seu equip d’experts que alentís el ritme de proves PCR per una raó: ‘Quan fas proves a tanta gent, trobes més casos.’

Les afirmacions van ser criticades amb duresa i alguns membres del seu gabinet van afanyar-se a aclarir que no ho deia seriosament. Però la frivolitat permanent de Trump sobre les mesures de prevenció del virus comencen a no fer tanta gràcia. Cada dia rep més pressions per la resistència a dur màscara en públic, i fins i tot el cap de la majoria republicana al senat, Mitch McConnell, que ha estat aliat seu en tot moment, va fer una conferència de premsa per a demanar a la gent que en dugués. El rival de Trump a les eleccions del 3 de novembre, Joe Biden, esprem cada minut el contrast i prova d’erigir-se en dirigent responsable i complidor.

Les protestes per l’assassinat de George Floyd també passen factura

El 79% d’afroamericans diu que el govern ha actuat malament en la contenció de l’epidèmia, una xifra molt més alta que en el cas dels blancs i dels hispanoamericans. És cert que fa quatre anys Trump va obtenir només el 8% del vot negre, i és possible que la xifra sigui encara més minsa el novembre vinent, sobretot per l’arrelament i la popularitat que Biden té en aquesta comunitat.

Amb tot, el president cometria un error si es pensés que això significa que no el pot perjudicar la seva resposta a les protestes per la mort de George Floyd, el jove assassinat a mans de la policia de Minneapolis el 25 de maig. Segons una enquesta de Washington Post – Schar School, el 74% dels nord-americans és favorable a les protestes de Black Lives Matter esperonades per la mort de Floyd, i el 64% refusa el paper que hi ha tingut Trump. El 30% dels republicans considera que el president ha empitjorat les tensions racials.

Fou especialment criticat que el primer de juny la policia fes unes actuacions violentes amb gas pebre per buidar de manifestants els carrers del voltant de la Casa Blanca tan sols perquè Trump pogués fer-se una foto amb una Bíblia a l’església del davant.

Les enquestes comencen a advertir el president

La conseqüència directa de tot plegat ja es va palpant, de moment, a les enquestes. Ohio, per exemple, és un estat amb un pes electoral tan sols una mica superior a la mitjana, però fa molts anys que tothom el té per decisiu: qui guanya a Ohio, guanya les eleccions. No és cap llei matemàtica, però s’ha complert sempre d’ençà de 1960. L’explicació és que és un estat demogràficament molt semblant al conjunt dels Estats Units, sobretot en l’eix rural-urbà. Trump hi va guanyar el 2016. Fa molt poc, el 31 de maig, ell i Biden hi empataven amb un 48,1% cadascun. Un mes després, les enquestes donen a Biden el 48,3% dels vots i al president, el 45,7%.

Però Ohio, per significatiu que sigui, no és el cas important. La desfeta de Hillary Clinton té el nom de sis estats on la candidata s’esperava guanyar i va perdre. En tots es compleix, avui, el mateix esquema: Trump hi encapçalava els sondatges uns quants mesos enrere, o setmanes o dies, o bé anava frec a frec amb Biden, i ara les xifres s’han capgirat. A Wisconsin, el 14 d’abril Trump anava davant (46,3% contra 46,1%). Ara hi guanyaria Biden per vuit punts de diferència (49,6% contra 41,5%). A Pennsilvània fa una mica més de temps que Biden supera el seu rival, però l’11 d’abril la diferència era ajustada, de 46% a 44,4%, i ara és de 50% a 42%. A Michigan hi passa una cosa semblant. Al mes de març l’avantatge de Biden era de 2,8 punts i ara de 10,7.

A Florida, un estat on Trump comptava guanyar amb tranquil·litat, el 3 d’abril el president avantatjava d’una dècima el candidat demòcrata que ara ja és del tot evaporada. Biden hi obtindria un 49,3% dels vots i Trump, un 42,2%. El cas més estrident potser és el d’Arizona, on al febrer Trump podia projectar-se guanyador tranquil·lament, amb més de quatre punts de diferència. Ara hi ha la situació inversa (47,9% contra 43,7%, a favor de Biden). I finalment, a Carolina del Nord, on el 13 d’abril hi havia un empat tècnic entre tots dos, ara el segon de Barack Obama lleva a Trump 3,3 punts de marge.

No tan sols són dades: són tendències. La resta d’enquestes oficials mostren si fa no fa les mateixes xifres, amb balls insignificants, com les del New York Times – Siena College Poll, que atribueix avantatges a Biden de sis a onze punts en aquests mateixos sis estats. Als Estats Units, qui esdevé president és qui guanya més de 270 vots electorals. Cada estat en té una porció, i se’ls enduu habitualment qui hi guanya, tot i que en alguns casos es reparteixen proporcionalment. És justament això que va fer Trump president malgrat que Hillary Clinton el superés en vots individuals. Si es complissin les previsions als sis estats que fan aquestes enquestes, Biden superaria molt còmodament els 270 vots necessaris.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.