La presidenta d’Hongria veta la llei que promou denúncies anònimes contra famílies homoparentals

  • Argumenta que inclou qüestions de dubtosa legalitat que no tenen res a veure amb el propòsit original de la reforma: la lluita contra la corrupció

VilaWeb
Katalin Novak, presidenta d'Hongria, durant una visita a Itàlia. Fotografia: Europa Press/Contacto/Massimo Di Vita
Europa Press
22.04.2023 - 13:32
Actualització: 22.04.2023 - 18:36

La presidenta d’Hongria, Katalin Novak, s’ha negat a promulgar la llei que permet que un ciutadà denunciï anònimament les parelles homosexuals que tinguin fills a càrrec seu. La negativa de la presidenta fa que la llei, aprovada aquest mes pel poder legislatiu, hagi de tornar al parlament perquè hi facin reformes.

La llei autoritza que els ciutadans puguin alertar les autoritats d’aquells comportaments que suposadament vulnerin “el paper del matrimoni i la família reconegut en la constitució”, o que permetin als infants trans d’expressar-se i identificar-se segons el gènere sentit.

Kovak considera que el text afebleix certes proteccions constitucionals i inclou articles que no tenen res a veure amb el propòsit original de la reforma, que era combatre la corrupció, segons l’agència de notícies Bloomberg. “La llei cita la protecció de valors constitucionals per introduir de manera ambigua directives que impliquen una aplicació i unes conseqüències legals dubtoses”, diu.

El partit del primer ministre, Viktor Orbán, té prou marge per a esquivar el veto de la presidenta, encara que la carta redactada per Kovak inclou crítiques poc freqüents cap a la feina del govern, amb el qual és afí, en termes generals.

La constitució d’Hongria especifica que el matrimoni és una unió “entre un home i una dona” i afegeix que “la mare és una dona i el pare és un home”. Això prohibeix qualsevol mena d’adopció o acolliment per part de parelles homosexuals. El govern també ha pres mesures per limitar continguts o al·lusions a la comunitat LGBTI a les escoles, amb l’argument que correspon a les famílies de decidir l’educació dels seus fills. No obstant això, aquestes polítiques han suscitat dubtes entre organitzacions defensores dels drets humans i la Comissió Europea.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any