misteriosa

La imatge de Josep Borrell mastegant xiclet a l’hemicicle del congrés espanyol i mirant amb cara de menyspreu Gabriel Rufián és, ara per ara, l’únic missatge mediàtic que hi ha del PSC durant el turbulent debat d’investidura que es fa al congrés espanyol. També ha lluït molt la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, però la seva tasca no ha anat més enllà de donar paraules i ordenar el debat. S’ha abstingut de fer qualsevol comentari sobre com van les coses. Tampoc s’ha sentit la veu de Miquel Iceta, que avui ha complert les seves obligacions al Parlament de Catalunya demanant al president, Quim Torra, que contribueixi a crear un clima de diàleg i entesa per a bastir majories àmplies. Un consell que també hauria de fer arribar a Pedro Sánchez, però públicament no ho ha fet pas. Potser ho ha fet en privat, però a les xarxes s’ha limitat a repiular disciplinadament els piulets del PSOE i prou.

El PSC no ha existit durant el debat d’investidura. Parlamentàriament, és difícil que tingui protagonisme, perquè no té grup propi, però políticament hi ha moltes maneres d’intervenir-hi. Iceta és un especialista a moure’s entre bambolines, teixir acords o desteixir-los als despatxos, lluny dels focus. Però aquesta vegada no consta que ho hagi fet o, si ho ha provat, no s’ha notat la seva influència. Potser l’spin doctor de Pedro Sánchez, el peculiar Ivan Redondo, no ha deixat que s’acostés al candidat. El discurs de Sánchez sobre Catalunya no és gaire allunyat del que defensa el PSC, però el to agressiu, prepotent i humiliant sí que contrasta amb el dels socialistes catalans, que després del 155, han fet un esforç per a bastir ponts cap al món dels comuns, com l’acord de l’Ajuntament de Barcelona, i fins i tot cap a l’independentisme, tant amb ERC com amb Junts per Catalunya en l’àmbit local. Sempre a canvi d’incrementar el seu poder, però han pactat. Al parlament, Iceta s’ha ofert a Torra per pactar fins i tot el pressupost del 2020.

La cultura del pacte que professa i practica el PSC brilla per la seva absència al PSOE, aquests dies. El PSOE ha tensat al màxim la corda amb Podem i ha menystingut els independentistes, inclosa ERC, que està disposada a facilitar la investidura de Sánchez. Les negociacions amb Podem continuen sense avançar i les ferides que ha deixat, tant si hi ha acord com si no, trigaran a cicatritzar. Entre els negociadors amb Podem no hi ha cap dirigent del PSC. La vice-presidenta Carmen Calvo les pilota amb mà de ferro i el valencià José Luís Ábalos fa de lampista en algunes ocasions. El silenci del PSC és un símptoma de la seva irrellevància política a Madrid, malgrat que aporta dotze diputats dels 123 diputats que té el PSOE, una majoria insuficient per a governar.

L’única veu que s’ha sentit és la del portaveu del partit, Salvador Illa, que ha fet de ‘palmero’ de Sánchez assegurant que el discurs del candidat del PSOE convidava ‘a no ser blocat per ningú’. Realment, si aquesta és la posició oficial del PSC, millor que Iceta no hi afegeixi res. Ara bé, si el silenci d’Iceta significa avalar el discurs agressiu i excloent de Sánchez, no pot anar demanant a Torra un clima de diàleg i d’entesa. Si Torra fes servir al parlament el to que ha exercit Sánchez en les seves intervencions, el crucificarien. Aquesta setmana, el primer a crear blocs, a separar, a tensar la corda, a dividir entre bons i dolents, a no escoltar, ha estat Sánchez, al marge de si acaba essent investit o no.

El Senat espanyol aprova la creació del grup Esquerra Confederal. El senat espanyol ha aprovat la formació del nou grup parlamentari Esquerra Confederal, constituït per sis senadors de designació autonòmica de Compromís, Endavant Andalusia, Més per Mallorca, En Comú Podem, Més Madrid i En Marea. Si no s’hagués aprovat, haurien passat a formar part del grup mixt. La formació d’Esquerra Confederal pretén abordar qüestions comunes que interessen a tots els territoris, com ara el finançament autonòmic. A més, diuen que no es veien compartint la bancada del grup mixt amb Vox. Concretament, Esquerra Confederal està constituïda pels següents senadors: Esperanza Gómez d’Endavant Andalusia; Vicenç Vidal de Més per Mallorca; Sara Vilà d’En Comú Podem; Fernández Rubiño de Més Madrid; Carles Mulet de Compromís; i José Manuel Sande d’En Marea. El càrrec de portaveu serà rotatori cada dos mesos o tres, perquè consideren que és la manera més democràtica d’exercir-lo. El primer serà Mulet, que farà de portaveu durant els mesos d’agost i setembre.

Anticorrupció manté el pacte amb Blasco per a rebaixar-li la condemna. El fiscal d’Anticorrupció Jesús Carrasco ha dit que respectava ‘en els termes més escrupolosos’ els pactes que va aconseguir els dies previs a començar la vista amb els principals acusats del cas de les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d’Haití. Entre aquests acusats, hi ha l’ex-conseller de Solidaritat del PP, Rafael Blasco. Les conformitats, que el fiscal ha exposat en l’elevació de les conclusions provisionals a definitives, preveuen penes de tres anys i mig de presó per a Rafael Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni. Aquest és el segon judici del cas Cooperació, en què se’n jutgen dues peces. El 2017, el jutjat d’instrucció 21 de València va donar per conclosa la investigació pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, emblanquiment i falsedat documental. Per aquestes peces, Anticorrupció demanava 16 anys de presó per a Blasco i, com a responsabilitat civil, la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. La pena més elevada que reclamava el fiscal era per a Augusto César Tauroni, 21 anys i mig de presó. No obstant això, els acords als quals han arribat els acusats preveuen penes inferiors –de tres anys i mig per als principals processaments. Les altres dues acusacions –l’advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d’ONGD– han criticat els pactes amb la fiscalia. ‘Ens oposem radicalment a les conformitats’, ha dit la lletrada de la Generalitat.

Els sobiranistes de les Illes critiquen el discurs de Pedro Sánchez. La intervenció de Pedro Sánchez en el debat d’investidura al congrés espanyol ha generat malestar entre les formacions sobiranistes mallorquines perquè no va fer cap referència a inversions per a les Illes. El portaveu parlamentari del PI, Jaume Font, ha censurat que el candidat a la presidència del govern espanyol anunciés en el seu discurs d’investidura 1.200 milions d’euros en carreteres per a les Illes Canàries i res per a les Balears. Una crítica en què ha coincidit el portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, que ha dit que havia trobat a faltar sentir parlar de les Illes al candidat a la presidència de l’executiu espanyol. Font ha dit que a Madrid es parlava ‘com si les Balears no existissin’ i ha retret que el govern espanyol no tractés igual totes les comunitats autònomes. Per la seva banda, Ensenyat ha posat el focus en la necessitat de tenir un interlocutor a Madrid ‘d’una vegada per sempre’, ja que, a parer seu, les Illes no poden continuar sense tenir veu a Madrid. Entre les qüestions urgents, hi ha el conveni de carreteres, el conveni ferroviari, el sistema de finançament i el Règim Especial per a les Illes Balears.

Pintat presenta un memoràndum sobre la Unió Europea al govern andorrà. Terceravia ha presentat un memoràndum d’entesa i col·laboració al govern sobre les relacions amb la Unió Europea durant la primera reunió que han mantingut els consellers generals del partit amb l’executiu. El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, s’han reunit amb Josep Pintat, Josep Majoral i Joan Carles Camp per encarar els temes a tractar en un possible pacte d’estat, per tal de dirigir les negociacions amb la Unió Europea. El dirigent de Terceravia, Josep Pintat, ha dit que era un document que marcava les línies i les voluntats polítiques del seu grup parlamentari sobre les quals s’haurien d’establir els principis per a negociar el pacte d’estat amb el govern i amb altres forces polítiques. El document, segons Pintat, pretén establir les línies de transparència. El cap de Govern ha valorat positivament la reunió i ha assegurat als representants de Terceravia que els donaria una resposta. L’oposició ha notat més predisposició per part de l’executiu a arribar a una entesa i també ha valorat positivament la reunió.

LA XIFRA
23.887 embarcacions han estat revisades pel Servei de Vigilància de la posidònia del 15 de maig al 20 de juliol. D’aquestes, 2.479 han hagut de moure’s després d’haver comprovat que estaven mal fondejades.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de juliol de 1942, va ser afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró, ex-secretari general de la CNT i ministre d’Indústria de la Segona República espanyola. Acabada la guerra, es va refugiar a França, on fou detingut pels nazis i lliurat a les autoritats franquistes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb