La intensa ‘Elektra’ de Chéreau arriba al Liceu amb la direcció musical de Josep Pons

  • L’òpera de Richard Strauss és una de les direccions musicals més exigents del repertori operístic

VilaWeb
Redacció
02.12.2016 - 02:00

L’última producció que el director Patrice Chéreau va fer abans de la seva mort, Elektra de Richard Strauss, arriba al Gran Teatre del Liceu del 7 al 23 de desembre. Aquesta aplaudida versió estrenada al Festival d’Aix-en-Provence l’any 2013 compta amb la direcció de reposició de la seva mà dreta durant els darrers anys de vida, Vincent Huguet, i la direcció musical de Josep Pons, i serà la darrera vegada que es representi tal com la va concebre el difunt director.

Elektra comptarà amb el repartiment original escollit per Chéreau amb les magnífiques veus de la soprano Evelyn Herlitzius en el rol d’Elektra, la mezzosoprano Waltraud Meier com a Klytämnestra, la soprano Adrianne Pieczonka en el rol de Chrysothemis, el tenor Thomas Randle en el rol d’Aegisth, una de les llegendes de l’òpera alemanya, el baix-baríton de 92 anys Franz Mazura com a preceptor d’Orest i la incorporació del baix-baríton Alan Held en el paper d’Orest. Un repartiment i una posada en escena que han entusiasmat la crítica d’Aix-en-Provence, Nova York i Berlin.

Elektra és el resultat de la col·laboració entre el poeta Hugo von Hofmannsthal i el compositor Richard Strauss, que varen convertir la tragèdia de Sòfocles en una intensa obra de contrastos musicals. La trama ens situa a Micenes (Grècia) en un temps indefinit. Elektra i Chrysothemis són les filles de la reina Klytämnestra, que ha mort el seu marit amb la complicitat d’Aegisth, el seu amant. Les filles planegen venjar-se’n, però abans de poder fer-ho arriba el tercer fill, Orest, que tots creien mort. Quan aquest s’assabenta dels fets, assassina la mare i l’amant. Elektra, després d’una intensa dansa triomfal, cau morta.

Elektra és un repte per a tot director, al qual Josep Pons s’enfronta després del seu gran treball a la Tetralogia. A la intensitat i la densitat de capes de la partitura s’hi suma l’enorme dificultat tècnica que suposa per als músics. La partitura d’Elektra requereix d’una gran orquestra, amb tres seccions de violins, tres seccions de violes – en dos moments de l’òpera la primera secció de violes canvia d’instrument i es converteix en la quarta secció de violins  – i dues seccions de violoncels. En total, 87 músics al fossat sota la batuta del mestre Pons. En aquesta òpera el paper de l’orquestra és molt més que un acompanyament musical donada la seva importància i la seva naturalesa expressiva.

Elektra es va estrenar per primer cop el 25 de gener de 1909 a l’Òpera de Dresden, però no va ser fins 40 anys més tard que arribaria al Gran Teatre del Liceu, el 15 de febrer de 1949. La darrera representació a Barcelona va ser el 3 de març de 2008 i s’ha pogut veure tan sols 36 vegades al Gran Teatre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any