La independència el febrer del 2025 a tot estirar? I per què no? (II)

Faig unes propostes d'accions per a aquest any i el vinent. Com a provocació. Com a exemple. Perquè ho entome qui vulga

Vicent Partal
Vicent Partal
30.05.2022 - 21:40
Actualització: 30.05.2022 - 17:31
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El títol d’aquesta sèrie, que vaig començar ahir recolzant-me en l’espatlla de Ramon Folch, fa referència a les primeres declaracions de la nova presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que proposa de marcar-nos la fi d’aquesta legislatura, a tot estirar, per a llançar una segona ofensiva per la independència.

Hi ha gent que ha refusat la proposta de ple perquè considera que no cal tornar a posar-nos terminis i que aquest va ser un dels grans errors del període que va rematar amb el Primer d’Octubre. En discrepe obertament. Perquè crec que fixar objectius en el temps ajuda a concretar i inquieta l’enemic, dues tasques que ara mateix són imprescindibles.

D’altres han criticat que la data para molt lluny. Crec haver entès que la presidenta de l’ANC va dir que “a tot estirar” la independència hauria de ser el febrer del 2025, quan s’esgotarà el temps de l’actual govern autonòmic. Però no veig que haja dit res d’aprofitar qualsevol situació que hi puga haver d’ara fins aleshores. Siga com siga, em sembla una data prudent, perquè és evident que d’ençà de la formació de l’actual govern d’ERC-Junts hem caigut en un pou profund del qual cal temps per a eixir. I del qual només es pot eixir, com recordava l’altre dia Clara Ponsatí en la seua trobada amb subscriptors de VilaWeb, a còpia de tornar a treballar des de baix, des de les bases del moviment. I això requereix temps.

La proposta d’encarrilar un procés de reestructuració del moviment independentista que esclate el 2025 a tot estirar, doncs, em sembla sensata. Sobretot, perquè combina de manera practicable la gosadia de saber que, efectivament, ho tornarem a fer amb la prudència de saber que s’ha trencat l’etapa que havíem viscut fins ara en la qual la població confiava, més o menys, en la direcció política. I que, per tant, el segon envit ha de partir d’unes condicions diferents del primer.

En aquest sentit, hi ha un factor essencial que s’ha de posar sobre la taula. El xoc del 2017 es va estructurar a partir de la idea que es podia passar de la llei a la llei. Que Espanya era un país democràtic que no faria servir la violència i que la Unió Europea vetllaria pels nostres drets individuals. I això no ha estat així. En el cas espanyol, el període posterior del govern de Pedro Sánchez i la coalició entre socialistes i Podemos haurà servit, com a mínim, per a deixar clar que no hi ha cap possibilitat que cap actor polític espanyol es comporte d’una manera diferent, maquillatge al marge, del que va fer Mariano Rajoy. I això és important. Però la situació europea i la diferència entre avui i el 2017 ja és tot un altre tema, per bé que no és el tema central avui. N’hi ha prou de constatar que no hi ha cap possibilitat, cap ni una, d’una negociació amb Espanya ni que Espanya accepte una via democràtica per a resoldre el conflicte.

Això ja ho hem entès, i cal que també entenguem que l’autonomia no portarà mai a la independència ans al contrari. I aquesta és una gran aportació del president Quim Torra. Torra va somoure la classe política catalana quan va dir, en la seua darrera entrevista com a president, concedida a VilaWeb: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia.” Ni de la llei a la llei, doncs, ni comptar amb l’autonomia per a res. Vet ací dues raons que cal que el moviment interioritze i que demanen un cert temps per a ser païdes. Hi insistesc: m’agradaria que aquest govern caigués demà mateix, però si dura fins el febrer del 2025, que és el que ells volen, aleshores aprofitem aquest període de temps per reconstruir-nos i plantejar l’embat a l’estat en la posició més favorable possible. Com?

Torne a Ponsatí: des de baix. Des de baix. Des de la base. Aquesta és la qüestió primordial.

El poder local de l’independentisme

I aquest des de baix, a parer meu, s’ha de traduir poble a poble. La gran força de l’independentisme és la seua solidesa i arrelament local. I no parle dels ajuntaments sinó de les persones. Vages on vages del Principat, i també en bona part de la resta del país, trobes gent amb una capacitat intel·lectual i de treball enorme, amb una generositat social immensa i amb una gran credibilitat que donen la cara pel moviment.

Solen ser persones que són a l’ANC, o al Consell per la República, o al Debat Constituent, fins i tot encara en queden a Òmnium, però que les trobes sobretot en iniciatives locals de tota mena. Són gent que fa anys que pica pedra. I d’orígens ben diferents. Conec dirigents independentistes locals que havien estat batlles del PSC durant anys, per exemple. D’altres que són uns grans empresaris. N’hi ha que han treballat en el tercer sector durant dècades, mirant de rebaixar la fractura social. Que han organitzat i posat dempeus el feminisme a escala municipal. Que, simplement, són el centre de la cultura popular local. Que han defensat el territori contra l’especulació. I no en són ni un ni dos sinó milers. De Barcelona estant, i no diguem de València, es fa difícil d’observar el fenomen. Però sobre el terreny és d’una evidència incontestable.

Aquests referents morals i cívics els tornem a necessitar ara. I potser els necessitem més que mai. Ens cal que tornen a esperonar el debat en l’àmbit local, que tornen a dinamitzar la comunitat i que reprenguen la millor tradició de les setmanes prèvies al Primer d’Octubre: incitar aquella ebullició ciutadana que ens va fer guanyadors.

Aquesta és una tasca en la qual no podrem comptar amb els partits; si de cas, amb la CUP i amb aquella galàxia de propostes per ara confuses de quart partit que no arrenquen però la sola existència de les quals ja és significativa. I això no ho dic amb recança sinó amb alleujament. Perquè les contrarietats en un procés formen part de l’aprenentatge, i una altra de les coses que hem après és que el sistema de partits i la gestió que en fan “els nostres” va en contra dels interessos dels ciutadans i és un fre a l’alliberament nacional i popular.

Amb aquests vims, doncs –sabem què no funciona, sabem com no ho hem de fer, sabem qui ens dóna suport i qui no–, hem d’impulsar la nova fase del procés d’independència. I per això cal un cert temps.

Un calendari factible

Jo no sóc la persona més apropiada per a definir calendaris i maneres de fer. Ni és la meua feina ni en sé. Però posats a imaginar, i només als efectes de remoure-vos la panxa, proposaré una sèrie d’imatges que em semblen sensates.

Insistesc que a hores d’ara sabem moltes coses. Què hem fet bé i què hem fet malament. Però no ens les expliquem prou. Tenim gent que ens ho pot explicar bé i tenim la necessitat de sentir que som molts i que estem junts. Per què no començar a poc a poc, doncs. Per exemple: per què no convocar, qui siga, durant les setmanes que resten abans de l’estiu, un gran debat en cada capital de comarca amb dos o tres personatges dels molts que hi ha representatius de la dissidència per posar en comú les coses davant públics nombrosos i amb molta participació directa? Per què no fer aquests grans debats posant el mateix nom a tota la campanya i concentrant-ho en els mateixos dies? Per què no crear, d’aquesta manera, un crescendo amb actes d’aquest estil descentralitzats que ens porten a l’Onze de Setembre?

I seguesc. Per què no convocar un Onze de Setembre plantejat radicalment i obertament contra el govern i els partits i sense por de quanta gent vindrà? El 2010, la manifestació contra la sentència va ser un gran èxit, però a la manifestació de l’Onze de Setembre del mateix any i del següent, vam anar-hi poca gent. I el 2012 va esclatar tot. Dic un Onze de Setembre, però supose que ja s’entén que qualsevol ocasió d’acorralar aquest govern em sembla vàlida i útil.

I, anant més enllà, si tot això funcionés mínimament, per què no atrevir-nos a convocar una conferència nacional independentista a final d’any, per exemple, que unesca els esforços de l’ANC, del Consell per la República, del Debat Constituent, de totes les forces polítiques i sindicals rupturistes, del món de la cultura i l’economia i de totes aquestes forces locals tan importants? Per parlar, traçar i afermar els coneixements teòrics que tenim, per marcar a partir d’això un full de ruta, per reconèixer-nos els qui som, que som molts, i per donar forma a un organisme de coordinació i a uns mètodes de contestació que siguen l’emblema del nou moment. I per treure a passejar cares noves i fresques, si és possible.

Són tan sols uns exemples que pose sobre la taula per provocar. Per provocar-vos. Però que són factibles i que no són tan complicats de fer, d’aquesta manera o d’una altra, això que ho decidesca qui toque. I que a mi em serveixen per a interpretar i conciliar la distància entre l’avui i el 2025. Si tot això, o coses semblants, es fes durant el que queda del 2022 o els primers mesos del 2023, segur que tots encararíem el 2023 i el 2024 amb un context de pujada i de creixement del moviment i no amb aquesta lamentació i contrarietat en què ens movem ara. I, aleshores, la proposta de “el febrer del 2025 a tot estirar” crec que esdevindria molt realista.

Un detall final: tot això té sentit perquè sabem com es fa la independència perquè ja l’hem feta. I aquest és el tresor més preuat del 2017 sobre el qual, si no us fa res que continue aquesta sèrie i si l’actualitat no s’interposa, parlaré demà.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Lladó
Carles Lladó
30.05.2022  ·  22:04

–LA INDEPENDÈNCIA EL 2025?
El Pla D’IN, D’INndependència Nacional, legitima una “DUI d’Iniciativa Popular” per aconseguir l’alliberament nacional “en un any i un dia”, amb dignitat i sense prendre mal.
Vídeo Pla D’IN. El Pla pot ser fullejat a http://www.carlesllado.cat. Desperta ferro! Vinga!

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
30.05.2022  ·  22:11

Excel·lent fil el que heu iniciat, Vicent, no me’l vull perdre, com de costum. ¿Però ja teniu en consideració l’entrada massiva d’immigrants, que no s’atura, que a la pràctica són tots castellanoparlants, i que estan provocant una desnacionalització galopant arreu dels Països Catalans? És que si no ens afanyem, d’ací a 10 o 20 anys el “Problema catalán” ja no existirà per una simple substitució demogràfica.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
30.05.2022  ·  22:23

Es això, Vicent, i agraïsc el commatriota i company arquitecte En Carles Lladó, que em va fer la seua proposta mitjançant un correu. Paga l’alegria d’incorporar-la-hi.

En Carles depassa llargament els noranta anys d’edat.

Això ens ajuda a creure que un bon futur ens espera si anem aplegant-nos en un bon projecte i a portar-lo a cap “caiga qui caiga”.

Aquests lluitadors irredempts els ho devem.

Ells hi han treballat tota sa vida per a que nosaltres ho puguem fruir.

Josep Blesa (València)

Ana Garcia
Ana Garcia
30.05.2022  ·  22:23

Tinc dues mans, dos ulls, dues oïdes i un cap que funcionen prou bé. No tinc contactes, però sé treballar. Per on comencem?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
30.05.2022  ·  22:24

Un raonament provocador però necessari. Som-hi…!

Ramon Ausió
Ramon Ausió
30.05.2022  ·  22:25

A mi no em sembla que sigui una errada posar dates, tots els projectes n’han de tenir, si no pot esdevenir una entelèquia.
També em sembla encertada l’estructura del programa que has proposat en el curt termini, sabent que la fi és la data del 2025 per a fer la independència. Crec però, que per no deixar que s’ho endugui el vent potser caldria començar per una convocatòria feta per aquest diari amb la intenció que se n’hi vagin afegint més i també intel·lectuals reconeguts i organitzacions…

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
30.05.2022  ·  22:33

Eixe és el camí, i ho és perqué no hi ha altre.

Gerber van
Gerber van
30.05.2022  ·  22:36

M’agrada molt l-article. Molt constructiu. Proposaré a l’AT de la meva poble de fer-hi alguna cosa.

Josep Usó
Josep Usó
30.05.2022  ·  22:44

Cal continuar treballant. Tot l’enfocament de l’editorial, com també el d’ahir, s’apropa a un enfocament científic. I en ciència, es fan experiments per tal d’aconseguir demostrar una hipòtesi. Per exemple, per tal d’aconseguir la independència. Gairebé mai ixen a la primera. Sovint no acaben d’eixir bé. Però si es té una sòlida certesa en la hipotesi, cal perseverar. I com va dir una vegada el mateix Einstein, (més o menys) “si es vol aconseguir un resultat diferent, cal fer un experiment diferent”. Amb els partits polítics i l’autonomia no ha funcionat. Doncs amb unes altres ferramentes. Seguim.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.05.2022  ·  22:53

Jo només demano que recordem qui són i què han fet els polítics que voldran reciclar-se, i tornar a afegir-se al carro dels guanyadors, quan arribi el pròxim embat.
Necessitem memòria. Demano que recordem les mentides, les falsedats, les frases ambigües que han servit per prendre’ns el pèl. Demano que no els tornem a “perdonar”, no els embarquem en el projecte. No diguem mai més que “tothom es benvingut i tots som necessaris”, perquè no és veritat. I és una gran injustícia envers els que han demostrat dignitat i esquena dreta.
Memòria. Només demano que tinguem memòria.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
30.05.2022  ·  22:58

Sí! M’agrada!!

Jordi Esteban
Jordi Esteban
30.05.2022  ·  23:04

D’acord. Una pregunta, companys i companyes: al final, estem disposats a posar-hi el cos? I a donar la vida, si cal, quan caigui la ràbia espanyola sobre nosaltres? Si constestem que sí, endavant! Catalunya i la seva gent hauran guanyat, encara que no ho veiem. Si no… Tornem a ser al 27-X-2017! Guardo l’article de Clara Ponsatí, “Contra els guardians del tabú” on diu: “Quan algú renuncia a l’ideal per l’amenaça de la mort, ja està disposat a renunciar a qualsevol cosa”.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
30.05.2022  ·  23:16

Estic molt d’acord. Aquest és el camí. Cal refer l’unitat des de la base per lluitar contra l’ocupació en tots els fronts i a tot arreu. D’aquest control del territori, vindrà la independència.

Carme Andrade
Carme Andrade
30.05.2022  ·  23:18

Em sembla que aquest és el camí. De la base, partir de les persones, fer xarxa organitzativa en cada territori coordinant totes les entitats i grups diversos que existeixen al nostre país. No n’hi ha d’altra. I la Conferència, per suposat pot ser el gran moment per començar a caminar. L’11 S ha de girar-se contra aquest govern de fireta.

joan rovira
joan rovira
30.05.2022  ·  23:20

Un editorial oportú i estimulant pels militants per la independència i, en tant facin autocrítica, pels responsables polítics i mediàtics -inclosa tota la premsa-:

1. Entendre d’on venim i la (responsabilitat dels errors) que no es mencionen:
* (2010-2014) Ni l’estatut (autonòmic): greu error polític-mediàtic.
* (2014-2017) Ni de la (ley) a la llei: greu error polític-mediàtic.
* (2017-2022) Ni comptar amb (l’autonomia): greu error polític-mediàtic.

2. Continuar el Primer d’Octubre pel demos del territori alliberat (de partidisme):
*Trobar-se els militants per la independència: Debats locals?
*Calendari factible i Conferència nacional independentista, amb ANC, Consell per la República i Debat constituent? Això (haurien d’estar fent fa temps)

Però, no està malament que surti alguna proposta, atesa la nul•la coordinació entre aquestes associacions i entitats, des d’aquest mitjà.

Acceptat, amb matisos l’envit. Si m’ho permet, fa temps que li proposo que simultàniament, els mitjans, atès que dels partits no es pot esperar res com tampoc dels Col•legi de periodistes; així com, de la resta de Col•legis professionals (vinculats a l’estat colonial), tampoc. Per què no ajuda VilaWeb a descodificar en detall l’autonomia catalana? Per què no ho fan conjuntament amb les capçaleres catalanes més obertes? I, amb les de Galeusca? O, és que el periodisme no ha de reformular-se, també?

PS. Per qui tingui interès adjunto, detallant les feines imprescindibles, simultànies, a la dels ciutadans per, entre altres, els periodistes i les capçaleres informatives, descodificar el (format colonial), aquest comentari 20.02.2022 | 23:11
https://www.vilaweb.cat/noticies/a-espanya-els-testicles-prenen-el-lloc-del-cervell/

Ramon Batlle
Ramon Batlle
30.05.2022  ·  23:23

Si us plau, Vicent Partal, deixeu ja de vendre sopars de duro sobre el Consell per la República, una altra guingueta de Junts que un dia ens prometen que faran la independència quan torni Puigdemont i l’altre dia al parlament aproven decrets a favor del castellà, gent tan políticament implicada amb l’autonomia com la Aurora Madaula, Laura Borràs que tenen un peu aquí, i un peu allà.

Si han estat incapaços de defensar el català ni al parlament català ni fora d’ell com voleu que ens portin a la independència?

I encara és hora que en Puigdemont planti cara a Junts pel decret de la vergonya contra el català i no ha dit ni MU ni a Twitter sobre aquest tema. Aquí se li veu el llautó d’aquest personatge. No farà res que pugui perjudicar Junts i això es veu una hora lluny.

I per a acabar-ho de rematar, com voleu que ens porti a la independència ell i la gent que l’acompanya al Consell ? Si us plau, una mica més de realisme i no fer volar coloms perquè és un insult a la intel·ligència.

Punt final: Trobo al·lucinant que la majoria que escriu comentaris en aquest diari i en aquesta secció tinguin un sentit crític tan anorreat. S’ho empassen tot a galet sense cap mena de filtre i això ens hauria de preocupar a tothom.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
30.05.2022  ·  23:38

Proposo #HoEstemTornantaFer.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.05.2022  ·  23:49

Jo no hi posaria les entitats que ja ens han fallat. Necessitem sàvia nova, i els carnets de partit hi han d’estar prohibits. En el fons hem d’aprendre a ser anarcos, a ser creatius i a no necessitar cap líder.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.05.2022  ·  23:51

Diu l’editorial: “El 2010, la manifestació contra la sentència va ser un gran èxit, però a la manifestació de l’Onze de Setembre del mateix any i del següent, vam anar-hi poca gent. I el 2012 va esclatar tot.” Aquesta seqüència sempre l’he tingut molt clara, però el 2012 la cosa va esclatar gràcies a l’aparició d’un factor nou: l’ANC.

La situació ha canviat. El 2012 l’ANC era LA força. Quina és ara la força de l’ANC? La resposta està en el redactat mateix de l’editorial: “convocar una conferència nacional independentista a final d’any, per exemple, que unesca els esforços de l’ANC, del Consell per la República, del Debat Constituent, de totes les forces polítiques i sindicals rupturistes, …” L’ANC ja no és LA força sinó una força més, tot lo important que es vulgui, al costat de les altres forces.

I ara, què fem? Ha de passar alguna cosa semblant a l’aparició de l’ANC l’any 2012. La història ensenya que coses d’aquest estil acaben passant. Per exemple, l’aparició d’ERC i el resultat que va obtenir a les eleccions municipals celebrades poc després de la seva creació.
Aquesta possibilitat, que a mi em sembla imprescindible, també està prevista a l’editorial: “donar forma a un organisme de coordinació i a uns mètodes de contestació que siguen l’emblema del nou moment.” Encara que sigui una idea que cal entendre-la en sentit ampli.

Santiago Rodrigo
Santiago Rodrigo
30.05.2022  ·  23:53

M’agraden aquestes propostes! Crec que a nivell personal ens poden ajundar a tornar a fer el colectiu que necessitem per arribar a l’independencia (partits si us plau absteniu-vos)

Jaume Riu
Jaume Riu
30.05.2022  ·  23:59

LA PARADOXA DEL CONFLICTE
Des del temps de Franco, ens han dit sempre que a Catalunya veiem inconvenients i conflictes allà on no n’hi ha.
No entenen que des de la base, i sense el lidetatge dels partits politics que governen, siguem tan persistents.
Fa molts anys que hi penso i encara no estic segur si fan el posat de que no passa res perquè se senten superiors, que estan per sobre del bé i del mal o, a l’inrevés, si neguen la realitat (ho van fer el 9-N i després l’1-O) senzillament perquè no es veuen en cor de fer front a un problema real que és de vida o mort pel regne d’Espanya, i cada dia tenen més por de perdre.
De fa anys, quan escric o dic el que penso he trobat reaccions més o menys irades de socialistes amics, de comuns amics i, sobretot, de republicans amics. En gairebé cada cas em fa l’efecte que fins i tot es creuen que ens inventem el saqueig econòmic, no veuen que sigui tan greu la repressió judicial, o el genocidi cultural, o la pèrdua de drets fonamentals per l’espionatge que s’ha fer sempre perquè ens ho mereixem…
Tots aquests veuen que seure a negociar es el bon camí d’arribar a pactar “per les bones” i, és clar, el conflicte que presentem de forma majoritària, persistent, transversal, internacionalitzada i pacífica, sense ni tan sols el recolzament dels partits polítics que governen, els sembla una paradoxa inexplicable.
Aquesta postura de no voler reconèixer la força descomunal de l’independentisme que bull a Catalunya, és la debilitat del regne d’Espanya.
Per això, en aquest moment històric és molt oportú posar-hi terminis a la independència, perquè sabem com es fa, perquè ja l’hem feta, com diu Partal.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
31.05.2022  ·  00:04

Dia 2. Continuo llegint la sèrie amb atenció. Serà la resposta a allò que busquem?. Tinc dubtes sobre la conformació, l’ordre i la disciplina de les forces que s’apleguin. Forces vol dir vots. A veure demà.

Lluí Mor
Lluí Mor
31.05.2022  ·  00:23

Son de la llarga!! Ens tenen ben presa la mida, Cospedal: “Los catalanes son unos covardicas”.
Aquestes ansies de resurguir, només son les bombolles com quan un barco s’enfonsa en la foscor de les aigues calmades.
El senyor Partal, tot i que de bona fe, fa com els sacerdots dels antics imperis abans de sucumbir, enveient la seva debacle i anorreament de tot el que havia estat, toque el piano i ens fa sommiar que no tot està perdut, que vindran uns altres temps, una gent millor, que ens en podem anar tranquils, la nostra terra quedarà en bones mans, en mans dels fills dels qui ens van conquerir, ens van imposar les seves lleis i la seva llengua perquè nosaltres no vam saber defensar les nostres.

José de
José de
31.05.2022  ·  00:33

No me extrañaría fuese así Señor Editor.
Más tarde o más temprano, pienso, será así. Y quizás yo no lo ver.
No me espanta no verlo. Pero si llego a verlo, si hay algo que me espanta.
Hay una fuerza interna, recalco no externa, que mantiene unidas (digo las cosas porque es femenino) pero lo aplico a las personas; se llama cohesión. Temo una independencia sin unidad interna entre ellas. Si no ha existido cuando más se necesitaba.
Si llega la independencia el mayor mérito lo tiene el Estado Español por ignorar y no reconocer “su problema” con Catalunya y solucionarlo de forma civilizada.
Mañana, si me llega, leeré toda la Editorial. Hoy estoy cansado.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
31.05.2022  ·  00:36

Això servirà si més no per passar de 4.000 represaliats a 8.000

Jordi Buïl
Jordi Buïl
31.05.2022  ·  00:36

Per a mi, la pedra de toc de tot plegat és la mentida més grossa de tota la classe política, de tota la classe mediàtica, de tota la classe professional i intel·lectual, i de tota la classe dels moviments cívics.

Aquesta mentida és: “No sabem quanta gent va votar al referèndum de l’1 d’Octubre, només sabem quants vots vam poder escrutar, que en total representaven un 43% del cens, és a dir, menys del 50%. Perquè no podem saber quantes paperetes es van endur les forces de l’ordre espanyoles.”

Aquesta afirmació és una mentida podrida, perquè hi havia un ordinador central que anava comptant els vots que entraven a les urnes.

Fins a aquest moment, és fàcilment observable que tothom qui té un xic, per poc que sigui, de poder, està conxorxat a acceptar acríticament aquesta mentida.

La Clara Ponsatí, per posar-ne un exemple ben escandalosament vistent, al recent debat a Vilaweb es va negar —de manera tallant— a respondre quants van ser els catalans que realment van votar al Referèndum.

Senyors: sobre la mentida no es construeix res. Res de bo, s’entén. Sobre la mentida no es construeix res de bo.

Comencem, sisplau, per aclarir aquest punt, que és l’arrel per a arribar a entendre el que realment ha passat i passa.

Que sense entendre-ho, ens tornaran —i ens tornarem— a enganyar.

Josep Gualló
Josep Gualló
31.05.2022  ·  01:14

VICENT, AMB AQUEST EDITORIAL M’HAS DONAT UNA GRAN ALEGRIA

Durant tot l’editorial fies la futura independència a l’Independentisme Rupturista i ni una sola vegada parles de la teva paradoxa del Independentisme Reformista.

Ningú s’escapa de cometre algun error. Però si un dia ho reconeix, això no denota feblesa si no grandesa moral.

Has citat al MHP Quim Torra quan en una entrevista a VilaWeb va dir unes paraules que tu per fer que cridin més l’atenció, has escrit en vermell: “He arribat a la conclusio que un dels obstacles per assolir la independencia és l’autonomia.”

Amb aquestes paraules, que tu dones per bones, desmunta el teu invent del “Insependentisme Reformista” i posa en evidencia que has insistit en voler fer creure als lectors que no era una paradoxa.

Saps que ets una de les persones que el que escriuen influeix mol en el pensament colectiu. En el teu editorial que m’agrada molt, només hi trobo a faltar un reconeixement explicit i una disculpa.

El reconeixement explicit de que ens has volgut vendre una paradoxa flagrant per una veritat.

I la disculpa perquè aquesta paradoxa que molts han comprat, ha ajudat en gran manera a que avui tinguem el desastre de govern que tenim a la Generalitat i ara ens traspasses al poble que hem pecat de creduls la responsabilitat de posar les coses al seu lloc.

En els editorials que falten per comletar el conjunt, ens pots ajudar ha
fer que el pensament colectiu esborri aquesta màcula que tu has introduït.

Il·lu González
Il·lu González
31.05.2022  ·  01:47

El poble català està sol: els seus interessos no els defensen ni les institucions catalanes ni els partits “independentistes”. Ans al contrari. Sort en tenim de ments preclares (Ponsatí, Folch, Partal…) i del manteniment de la lluita i l’esperit de l’1-O. Resistir i persitir!

Núria Coma
Núria Coma
31.05.2022  ·  07:32

Gràcies Vicent!
Escoltem-lo, pensem, aportem tots el nostre gra de sorra.
Si Joan Maria Camprodon.

# HoEstemToentantaFer ( nosaltres)
# AneualaMerda ( polítics)

Oriol Ribera
Oriol Ribera
31.05.2022  ·  07:55

Hi ha un estudi de la Universitat de Harward que diu que el 2025 Catalunya pot ser independent

Jordi Ferrer
Jordi Ferrer
31.05.2022  ·  08:06

Efectivament ja vam ser independents, ho vam ser el dia 1 d’octubre defensant els col.legis, el 3 d’octubre, en les grans manifestacions contra les agressions, policials, durant les marxes per la llibertat, la batalla d’Urquinaona, l’ocupació de l’aeroport, del tgv o de l’autopista. Ho vam ser també el dia de la via Catalana i tants d’altres com el referèndum d’Arenys. En tots ells vàrem ser independents per diverses raons: eren actes de poder popular fets sense esperar a veure que farà l’estat, eren actes de sobirania que desbordaben “las instituciones autonómicas”. Eren també actes de sobirania real perquè controlavem completament el territori, en aquell moment erem “de facto” independents. Aquests darrers anys hem après (potser encara no hem interioritzat del tot) dues coses: sabem i podem ser independents, ja ho hem estat. I hem après com NO es pot fer la independència: Mai serem independents esperant una reacció de l’estat, una suposada negociació o un cessió. Ni Europa, ni ningú ens ajudarà, res d’això NO pasarà. Hem après que mai serem independents mentre alguns tinguin por de perdre el minso poder autonòmic que tenen. I que MAI serem independents si esperem que els partits de l’establishment ens portin a la independència. Hem après, però potser encara no interioritzat del tot (perquè estem encara massa pendents d’ells) que no hem de fer-los cas, que els partits autoanomenats independentistes són màquines dissenyades per mantenir-se el màxim de temps possible a qualsevol preu, a qualsevol petit poder, i que no hi renunciaran. Hem après que només es mouran quan, nosaltres anem passant. Finalment hem après que TOTS els nostres avanços seran contestats per l’estat amb repressió. La independència té i tindrà costos, la repressió, la guerra bruta, les agressions, en són alguns, quan ho acabem d’interioritzar col.lectivament estarem preparats pel següent pas, que esperem sigui el definitiu cap a l’alliberament nacional. I alguns, que espero que siguem molts, podrem continuar el combat per l’alliberament social, i per recuperar també la resta del territori català que restarà encara en mans dels estats espanyol i francès.

Esther Miquel
Esther Miquel
31.05.2022  ·  08:13

Esperançador.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.05.2022  ·  09:14

ELS DE BAIX ESTEM DISPOSATS?

És clar que hi ha un bon grapat de ciutadans-es que són referents morals i cívics, però ens cal més tropa i això depèn de com fem créixer la consciència que podem guanyar si ens hi posem tots.

Un calendari és important, necessari, però cal capgirar les ments que ens ha situat la repressió i la claudicació de la classe política, perquè per l’embat que vindrà, hem de fer un salt qualitatiu en el nostre poder coercitiu per ser ofensius…

Hem de ser conscients de la motxilla en que portem les nostres percepcions que condicionen la nostra visió de la realitat. Buidar la càrrega d’interessos diversos i fer de la reflexió l’eina per prendre decisions encertades ens porta a la necessària incertesa.

Tirar endavant decisions no controlades, sense xarxa en un escenari fora de lloc, és assumir riscos davant d’un present descoratjador. Sense una mentalitat ofensiva, sense generar escenaris de victòria, la derrota està quasi assegurada.

Aquesta rebel·lió és l’inici d’una nova consciència ètica. De la indignació a l’esperança. L’esperança real, la del sabor amarg del dolor del combat.

Deia Albert Camus: “la vertadera generositat envers el futur consisteix a donar-ho tot en el present”.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
31.05.2022  ·  09:19

El primer que toca ara és solidaritzar-nos amb els milers de represaliats i represaliades. S’han arriscat molt
i ja veieu el cas que els hi fan la majoria dels polítics.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.05.2022  ·  09:28

Dieu que l’esclavatge de Catalunya ve de l’autonomia i us equivoqueu.

Seguirem a la roda d’hamster eterna mentre no hi hagi una destrucció de la constitució franquista del 78.

La desobediència a la constitució és el camí que ens portarà a ser lliures.

Tot el demés és repetir inútilment que “Som a un pam de la independència”.

Dolors Feliu no pot anar parlant de les seves il·lusions sense concretar “EL COM” pensa fer una independència tot i la vigencia de la constitució feta a mida per mantenir-nos súbdits de España/Castilla.

El doctor Ramon Folch parla amb saviesa però l’aplicació que en fa l’editorial crec que no és correcta ni científica.
A la batalla de les Àrdenas els aliats sabien clarament com guanyar els alemanys. Els partits de Catalunya no tenen idea de com guanyar ni de la causa del sofriment de tres-cents anys de genocidi constitucional.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
31.05.2022  ·  09:38

La independència el febrer del 2025 a tot estirar? I per què no? M’hi apunto Sr.Partal. Vull formar part d’aquest “crescendo” del creixement del moviment que menciona i no de la lamentació i contrarietat en què ens movem ara. I, , la de “el febrer del 2025 a tot estirar” crec que el nostre somni esdevindria molt realista. Som-hi !

Carles Ortiz
Carles Ortiz
31.05.2022  ·  09:52

El que no podem fer és dir que tal dia a tal hora farem la independència, perquè això no inquieta l’enemic, si o que l’avisa i el possa en esta d’alerta i comença a preparar-se.

Lluís Serramitjana
Lluís Serramitjana
31.05.2022  ·  10:00

D’acord en tot, escepte en que es pot comptar amb la CUP.
Sempre van a la seva i en contre de tot i quan sel’s ha necessitat sempre han fallat.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
31.05.2022  ·  10:13

Posar data és bona idea jo crec en la força del carrer. Som-hi per seguir treballant i tirar endavant el nostre somni, independència

Berta Carulla
Berta Carulla
31.05.2022  ·  10:25

Al sr. Ramon Batlle jo li respondria que precisament en Vicent Partal el que diu és que els partits no ens serveixen, al contrari. Si l’Aurora Madaula i la Laura Borràs formen part de Junts, ni l’Aurora Madaula, doncs, ni la Laura Borràs, ens serveixen.

Però el Consell per la República és un instrument fora de l’abast de l’estat espanyol, i és a les nostres mans prendre’l i utilitzar-lo. Si el menysteniu i desprestigieu no us queixeu després que és a les mans de no sé qui perquè si ho és la responsabilitat és vostre per a no fer-lo vostre i lluitar-lo.

El problema d’aquest país és que ..cada cap, un barret. Si l’11-S posem per cas hi hagués una revolta i sorgís un líder que aglutinés ja sortiríeu quatre dient que així no, que aquest no, que bla bla bla sabotejant la possibilitat de culminar-la. Després en seríeu deu i després cinquanta perquè cal comptar que els agents de l’estat espanyol estan a la guait sempre, com els servidors de Mordor, per a crear zitzània i dividir-nos. Però aquesta zitzània no tindria cap efecte si no us trobés a tants sabent millor que ningú el que cal fer, i com, qui va de veres i qui no, i menystenint tota iniciativa. O sigui sense voler o volent sent els millors agents de Mordor. I consti que jo penso semblant a com diu el senyor Batlle, però cal ser propositius i si no almenys no frustrar abans d’hora les iniciatives alienes. Aquí la clau és Perseverar.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
31.05.2022  ·  10:27

Començo pel detall final: com pots dir, Partal, que ja hem fet la independència i que sabem com fer-la?. Primer, la independència no es fa, s’assoleix, com no es fa el cim de l’Everest –que té 47 milions d’anys-, sinó que s’assoleix. Si dic que no som independents, algú en té algun dubte?, si algú té dubtes –amb perdó- ja és qüestió del psicòleg. No vam controlar el territori, no es va publicar al DOG, no es va demanar cap reconeixement internacional, ningú ens va reconèixer, vam seguir pagant els impostos el regne d’Espanya i els nostres líders, o van fugir, o van entrar a la presó. Dir, des d’aquest Editorial que “sabem com es fa la independència perquè ja l’hem feta”, o fa riure, o fa pena, o tot a la vegada. Dir-ho des d’aquest diari –que és un autèntic baluard del moviment independentista- ens desprestigia i ens arracona a ulls dels que tenen el focus més ben orientat. Aprecio molt la finor i l’alçada intel·lectual del Director de VilaWeb, em sento totalment identificat amb l’editorial d’aquest diari i no crec, de cap manera, que Vicent Partal desitgi més que jo la independència del nostre poble. Les afirmacions d’aquesta naturalesa ens allunyen molt de la realitat i no ajuden. Dit això i entrant al fons de l’Editorial, estic molt d’acord amb la idea d’una conferència nacional independentista que aplegui el més rellevant del món cultural, econòmic, sindical, i moviments cívics representatius de tota mena, començant per l’ANC, CxR, etc. Més o menys, aquesta proposta, ja la vaig apuntar al meu comentari a l’Editorial del 11/04/2022. Jo pensava en unes jornades on es pogués debatre i elaborar un algoritme que, saltant totes les parets que ens ha construït l’estat, poguéssim arribar a la independència. El com. I pensava que VilaWeb, essent com és un baluard, era el lloc idoni per la determinació, per la seva independència i pel seu prestigi.

Joan López
Joan López
31.05.2022  ·  10:45

ara si, vilaweb com diari de capçelera engrescan a la gent, ara si tornen-mi però ara som mes sabis, ara ja sabem amb quie es pot contar i amb qui no. Endavant vilaweb, endavant tots, per la meva part, tinc conoguts, que els animarè a fer-se socis de vilaweb, i sius plau parlen clar i net, de qui es qui sigui el que sigui.

visca catalunya lliure !!*!!

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
31.05.2022  ·  11:04

(Soc Daniel Bonaventura)

Té més projecte en Partal que les Tres Maries processistes.

En Partal té pensament, que diria en Costa-Pau, a diferència dels tres partits, que no tenen pensament. S’han subordinat al regne d’Espanya.

I, per guanyar algun protagonisme, s’entesten a reformar-lo, com si d’un vell canterano es tractés. Són reformistes.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
31.05.2022  ·  11:10

Manquen discursos valents i sincers, que diguin que implantant un nou estat (potser) tinguem al principi problemes econòmics, de tresoreria, de seguretat, que pot perillar la integritat física de la gent al carrer, per atacs de la policia, o inclús l’exèrcit, que poden haver vagues, o aturades en serveis públics, reaccions internes a la contra; però si tot i així, estem disposats a la independència, i tenim el suport democràtic majoritari, que els líders que, admirable i generosament estiguin, vagin fins al final sense por!

Albert Miret
Albert Miret
31.05.2022  ·  11:12

L’estat espanyol està perdent força i unitat cada dia, per tant estic d’acord que seria un bon moment per començar. Els fracassos espanyols, com sempre són extraordinaris en número i en qualitat. El Pegasus els ha petat a la cara i els ha transformat en la vergonya del món, i encara els falta la traca final. La desconfiança política i econòmica de la UE, que fa quatre anys era inexistent, ara ja és flagrant i reconeguda per tots els estats. No sé com s’ho farà la presidenta de la UE per a demanar que els Estats Europeus arrenquin dels sous dels seus treballadors més diners per a donar-los a la corrupció madrilenya. Estem en un altre moment de fracàs de l’estat espanyol, com sempre, i cal aprofitar-lo, per això espero amb moltes ganes la continuació del teu editorial d’avui.

Montserrat Vilarmau
Montserrat Vilarmau
31.05.2022  ·  11:16

Gràcies, Vicent, per mostrar-nos camins! No voldria que les teves paraules es refredessin abans de fer recorregut. Tornem allà on érem, lluitem, guanyem, ni que sigui poc a poc. Divulgaré el teu missatge

Cèsar Bonnín
Cèsar Bonnín
31.05.2022  ·  11:31

Tot això sona a “hopium”. Els partits polítics ho tenen tot controlat. El primer que ens cal són accions concretes per controlar els partits polítics. Us recomano el canal de YouTube “NetInformació” del periodista Carles Valbuena i en particular el seu últim vídeo n. 27 sobre un “Tsunami de Tornada”. És un exemple d’acció concreta i útil.

Carles Benito
Carles Benito
31.05.2022  ·  11:40

Pens que de “lluitadors per la independència” n’hi ha a òmnium i a tots els partits, no sols simpatitzants, fins i tot afiliats decebuts… I, en aquest sentit crec convenient de començar a gestar el quart partit com més prest millor.

No sé, Sr Partal, si teniu previst de tractar el tema en successius articles… però no aconseguesc d’entendre el petit percentatge del vot independentista en inscrits al CxR i sovint m’he preguntat com és possible que a cada cantonada de tots els carrers dels Països Catalans no hi haja una guingueta on s’impulsi i faciliti la inscripció.

I, per acabar, deixau-me somniar (no sé fins a quin punt el meu somni és legalment possible – però les revolucions creen legalitzats) :
imagin una d’aquestes mega-manifestacions que som capaços de fer a Brussel·les o a Estrasburg per reclamar la legitimitat de Puigdemont i demanar-li que dins del Parlament Europeu aixequi la suspensió de la DUI.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
31.05.2022  ·  12:09

Sort en tenim del pendent ferroviari..

Pere Armadàs
Pere Armadàs
31.05.2022  ·  12:13

Jo proposo treballar desde la individualitat.
Per exemple reforçant el que nosaltres tenim i rebutjant el que ve de fora i vol imposar-se o ha està imposat.
Per exemple el servei d’energia.
Contractem l’electricitat en companyies del territori.
Jo ho acabo de fer.
M’he donat de baixa de la companyia imperant que està dominada per l’oligopoli central.

Enric Queraltó
Enric Queraltó
31.05.2022  ·  12:37

De ben segur que ni Junts ni ERC volen que això passi, ANC i Omnium ho dubto molt i el Consell va a la seva. Aixì doncs qui ho tirarà endevant això?

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
31.05.2022  ·  12:38

Un dels handicaps vers el 2017 és que en aquell moment teníem un MHP de la Generalitat que estava per la labor (tot i que internament tenia talps que van posar pals a lrs rodes) .
Ara tenim a en Pere Aragonès que, seguint ordres del Gran Botifler Oriol Junqueras, veurà d’aigualir tot o, fins i tot, posar a la Generalitat en contra.
Tenim també uns mossos més espanyolistes que mai, comandats per Joan Ignasi Elena.

Això ho esmento perquè, com han dit altres subscriptors, tinguem clar amb qui no comptar o, si comptem, sense refiar-se.

Vull insistir en el grsn valor que va tenir el MHP Carles Puigdemont tirant del carro, il·lusionant. I ho faig contra aquells que hsn fet comentaris despectius minusvalorant això. Són comentaris destructius i que tenen la funció de frenar qualsevol iniciativa per a que acceptem allò de “dialogar amb espanya que diu en Junqueras.

Sí, cal lideratges nous honestos, no arribistes, la Clara Ponsati en pot ser un.
Lideratges que serveixin per a unir tots els independentistes, de dreta a esquerra, en un objectiu comú únic, la independència, que arribarà si el moviment és transversal. Això últim va adreçat als cupaires que amb el seu infantilisme ideològic no han fet més que posar els bous davant el carro.
Primer cal assolir la independència, després ja decidirem democràticament quina mene de país volem ser.

teresa nebot
teresa nebot
31.05.2022  ·  12:55

Le felicito y me alegro de que aun haya personas que como yo crean que la independencia es necesaria para mejorar nosotros y Europa. Veo a mi alrededor mucho desencanto ,y gente que cree que YA no existimos. Que cuando oye que soy independentista entran en furor descontrolado.
Seguimos creyendo en lo mismo . No nos han vencido.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
31.05.2022  ·  13:03

Que em dispensen els lectors de la meua fixació repetida. Fa temps que vinc dient-preguntant, qui, com i quan se le posa el cascavell al gat. Hui, Vicent, has fet propostes concretes en eixa direcció. De tot, el més important que destacaria, és la importància cabdal de conscienciar i engrescar la gent poble a poble. La llavor, per a que germine, hi ha que escampar-la. Crec que no som conscients del molt que anem aconseguint i canviant.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
31.05.2022  ·  13:55

Vicent, per fi. Porto esperant anys aquest article !!!
VilaWeb és una plataforma ideal de comunicació amb més de 20 mil subscriptors i moltíssims més lectors. No en tenim gaires d’organitzacions tan grans i amb un alt potencial de participació i eficiència.
Estic segur que molts dels subscriptors i/o lectors també som part del CxR, de l’ANC o hem participat en interessants iniciatives com el Debat Constituent. Però d’aquests 3 exemples (comparables en magnitud) o be semblen hibernats (CxR) o bé marquen tendència sense obrir-se gaire a la participació (ANC) o bé son molt participatius però bastament ignorats (Debat Constituent).
Tanmateix, VilaWeb és un canal de Comunicació molt important, actiu i respectat, VW és també un forum de debat (+20mil participants potencials), defineix molt bé el pensament i l’anhel Indepe,… i és INDEPENDENT (i n’ha de ser-ho sempre !!!).
Organitzem-nos ja !!! i fem-ho fent servir VilaWeb, si us plau !!!
Amb tots aquests jugadors i d’altres que vindran.
No oblidem els CDR, que amb una reformulació mínima haurien de tenir un paper molt important i amb més protecció envers l’enemic.
Necessitem, sobre tot, actors INDEPENDENTS per fer la Independència.
Vicent, espero amb desfici l’article de demà.

Xavier Marcet
Xavier Marcet
31.05.2022  ·  14:00

Vicent, dius: “Aquesta és una tasca en la qual no podrem comptar amb els partits; si de cas, amb la CUP i amb aquella galàxia de propostes per ara confuses de quart partit que no arrenquen, però la sola existència de les quals ja és significativa.” No estic gens segur que tota la tasca es pugui fer sensa els partits i menys encara amb la CUP, que han demostrat a bastament que no són fiables en qualsevol tema plantejat (paperes, empats i altres fineses per l’estil). Tampoc crec en la creació per generació espontània d’un quart partit, que només servirà per dividir més l’independentisme. Penso que caldrà molta imaginació i paciència per fer quelcom de profit en aquesta feixuga tasca, tenint davant un Estat podrit que tan sols s’aixeca cada dia pensant com pot fotre els catalans.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
31.05.2022  ·  14:10

Les entitats i organitzacions satèl·lit tenen com a objectiu principal controlar i canalitzar el vot independentista cap als partits.
Per desgràcia, aquests volen guanyar eleccions i poca cosa més.
A part d’això, algun discurs queixant-se o mirant de negociar alguna cosa amb Espanya. Està vist i comprovat que així no anem enlloc.

Però encara hi ha gent que no n’ha tingut prou i que confia que els partits canviïn (congrés de Junts…) o en Europa.
És còmode pensar que la culpa la té només l’altre partit i esperar que passin coses.

Anar contra els partits i tot el que representen i sortir d’una vegada del seu control emocional, això sí que és una proposta trencadora.
A veure com s’articula.

Felicitacions!

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
31.05.2022  ·  14:32

AQUEST NO QUE DEMANA A VW

Jordi Martí31.05.2022 | 10:51
Aquest qüestionari busca crear divisió dins dels centres i entre tots els centres educatius i, així, enfonsar-nos més.
Centres educatius: Si tots emplenu de NO el qüestionari, quedaran blocats, espantats i sense possible reacció!!!!
Només cal unir-se. Posseu-vos d’acord per protegir la llengua. És una acció fàcil per començar a recosntruir l’ofensiva per la independència!

Aquest NO no pot esperar al 2025 es per avui. Com tants d’altres NO.

Joana Rubio
Joana Rubio
31.05.2022  ·  15:00

Primer: crec que la discreció és important si volem portar a terme la independència. Assegurem-nos que no tenim falsos independentistes prenent nota del full de ruta per impedir que ho aconseguim.

Segon: suposo que parles d’aixecar la DUI, no d’un nou referèndum.

Tercer: necessitarem un govern que aixequi la DUI. Ara per ara us imagineu quins partits lideraran el govern que tiri endavant allò que els actuals van ser incapaços de fer?

Quart: com bé diu en Vicenç Partal, ara sabem els errors comesos el 2017. Cal estudiar plans alternatius i respostes a les reaccions de l’estat espanyol. No farem com al 2017 i tornarem a casa sense més, oi?

Jesus manuel Núñez
Jesus manuel Núñez
31.05.2022  ·  16:33

Completament d’acord amb vostè Sr. Partal, aveure si entre tots som capaços de fer una bona empenta endavant, qu ja està bé de tant derrotisme.
Moltes gràcies i desitjant de llegir la propera.
Salut

Roser Caminals
Roser Caminals
31.05.2022  ·  17:26

Aquesta vegada tenim els ulls oberts i sabem que el camí l’hem de fer nosaltres, amb algun polític que s’hi sumarà, però sense els partits. Amb les encepegades que es vulgui, hem creuat la línia de no retorn. Catalunya s’ha de fer ingovernable.
Una acció que afegiria al calendari és un boicot sincronitzat del castellà a les escoles. És per l’únic carril que l’estat espanyol ens pot avançar si no el deturem a temps.
Apa, fills natius i adoptius de Catalunya. No som els primers i no serem els últims.

Jordi Torres
Jordi Torres
31.05.2022  ·  18:39

Excel·lent proposta Vicent, ja va sent hora de passar el dol i donar per acabat aquest últim embat, el polític, que ha esdevingut estèril per culpa dels partits. La teva proposta de construcció de fora l’autonomia estant em sembla molt interessant, tot i que la veig a mig o llarg termini. Estic impacient per llegir la teva editorial de demà, a veure com perfiles aquesta proposta.

D’altra banda avui he topat amb aquest vídeo d’en Carles Valbuena, també molt interessant, que explica una proposta per prendre el control de l’autonomia des de dins:
https://piped.kavin.rocks/watch?v=F2ZSa95fY7U

Totes les aportacions són bones, és el moment de les idees, després ja ens discutirem, triarem les més factibles i ens organitzarem per tornar-hi, però aquest cop serem plenament conscients que la via autonomista tradicional és inútil.

Salut!

Antoni Serrano
Antoni Serrano
31.05.2022  ·  19:42

No tinc res per afegir. Aquest és el camí. Seguim!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
31.05.2022  ·  20:07
Daniel Mir
Daniel Mir
31.05.2022  ·  22:17

El tsunami de tornada aboga per a inflar els partits traidors omplintlos de militants per a enderrocar les cúpules botifleres. D’això s’en diu apagar un foc amb gasolina

Jaume Bonet
Jaume Bonet
31.05.2022  ·  22:30

https://twitter.com/jaumemoll/status/1529425928887185408?s=20&t=OZ7iGCcpKOFCd5fkbuvyUg Recopilació d’accions genocides contra la nació catalana.

Joan Royo
Joan Royo
31.05.2022  ·  22:45

Combregue amb l’apartat que les mobilitzacions s’han de fer contra el govern autonomista, de forma radical i sostinguda. Sobre l’any 2025 discrepe. Sempre he dit que vull la independència per a mi, no accepte el mantra “per als nostres fills i néts”. Som molts que ens pentinem cabells blancs i portem l’esquena carregada de lluites.

Paola Polacco
Paola Polacco
01.06.2022  ·  00:39

La tasca que el President Puigdemont i els altres Consellers a Bèlgica han emprès, cridant l’atenció del cas català a Europa cada dia quan ningú no ho volia sentir i guanyant batalles importants davant d’una gran resistència per part del Parlament Europeu, té un mèrit enorme. Mantenir-se al capdavant de Junts durant tant de temps va ser, però, un greu error que va afeblir el ConsellxLaRepùblica, com també ho va ser el seu suport a Jordi Sànchez, que va ser part d’algunes decisions desastroses com a membre important de l’equip en aquest desastrous govern de coalició. Clara Ponsatí va tenir el sentit de veure-ho fa temps i el president Puigdemont hauria de tenir el coratge d’admetre el seu error. Encara l’admiro per l’home que és i l’energia del seu compromís peró crec que va perdre la confiança d’alguns a causa d’això i que podria recuperar-la.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
01.06.2022  ·  01:45

Vicent, la teva idea que expresses que el moviment cal que comenci a les bases hi estic d’acord. Jo entenc les bases com la gent del poble, no la que emana de la gent que forma les bases dels partits, perquè aquestes bases que, vulguis o no, són autonomistes, no serveixen per empènyer cap moviment de independència i mancats com són de conviccions secessionistes. És realment encoratjador comprovar que entre els companys comentaristes que m’han precedit hi ha una bona mostra de patriotisme i la voluntat d’empènyer el país a la llibertat tant anhelada. Però, sense voler tirar aigua al vi, he de manifestar que té un caràcter molt teòric i que, per arribar a fets pragmàtics és molt necessari fer veure a aquestes bases que Catalunya independent seria una nació on la gent gaudiria de molts i millors objectius, per acabar fent un país molt millor que l’actualitat. Convèncer aquestes bases-hi ha gent que dubta, que vacil·la- és una tasca ingent que cal fer. En definitiva, trobo massa optimista que el 2025 sigui la data ideal per obtenir quelcom d’interessant. Tant de bo m’equivoqui.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €