Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual és l’encarregada de definir el model de la nova radiotelevisió pública valenciana. Una vintena d’experts hi faran recomanacions sobre com ha de ser el model de la nova radiotelevisió. Un d’aquests experts és Raúl Carbonell, portaveu de la Federació d’Empreses Audiovisuals Valencianes, un dels sectors més afectats pel tancament de Canal 9. Demana una programació íntegra en català, defineix el paper que hi ha de tenir l’espanyol i proposa una plantilla de 600 treballadors.

—Què demaneu des de la Federació d’Empreses Audiovisuals Valencianes?
—Nosaltres demanem una televisió pública, íntegrament amb valencià, amb continguts de proximitat i que siga sostenible econòmicament. Són les quatre principals línies del model de televisió que proposem

—Veieu factible que els grups parlamentaris es posin d’acord en la qüestió lingüística?
—Ho veig difícil, però sí que hi ha un cert compromís, i més des del canvi de govern, perquè hi siga. Hi ha una conscienciació que la televisió anterior no va defensar la llengua i pense que hi podria haver acord perquè la nova televisió tinga, sinó el 100%, la major part de la programació en valencià.

—La llei 12/2015, que ha posat les bases de la recuperació del servei públic, diu que les emissions han de ser ‘en valencià, amb emissió multilingüe (en castellà i anglès) sempre que siga tècnicament possible’. Què vol dir això?
—Això vol dir que l’idioma prioritari seria el valencià, però si les noves tecnologies permeten un sistema dual o trial amb què puguem canviar d’idioma amb el comandament, que es faça. Però les pel·lícules de producció aliena doblades al castellà s’emetran en valencià o castellà? Nosaltres defensem que s’emeta tot en valencià. Que l’opció de canviar d’idioma hi siga, però que la versió principal siga la valenciana.

—Amb tot, el model de televisió que acabi proposant la comissió pot acabar deixant la porta oberta a fer una part de la programació en castellà, com passava a Canal 9.
—Aquesta és la por que tenim tots. Jo també. Per això, davant la comissió vaig dir que l’opció multilingüe del castellà i l’anglès em semblava bona idea, però que no havia d’afectar el valencià ni llevar-hi presència. Tenim molt clar que el canal ha de ser en valencià. A hores d’ara al País Valencià tenim quaranta-dos canals en obert que tots emeten en castellà. És a dir, la Generalitat ha de garantir que el seu canal emeta en valencià, perquè és l’única oferta que hi ha en llengua pròpia.

—Aporteu xifres i recomaneu un pressupost de 150 milions d’euros i 600 treballadors. 
—Bé, Rosa Vidal va dir que quan ella va ser directora general de la televisió, en el primer ERO es van deixar 580 professionals i que va continuar treballant amb uns 490 d’efectius. I segons ella, aquestes xifres són més que suficients. Per tant, la proposta que fem de 600 treballadors és factible. Sí que vull matisar que eixos 600 treballadors es destinarien a producció d’informatius, manteniment tècnic de l’emissió i la infrastructura del senyal i, després, gestió administrativa, econòmica i de recursos humans. Perquè tota la producció pròpia d’entreteniment i ficció s’ha d’externalitzar a empreses audiovisuals del País Valencià.

—Tota?
—La proposta que fem des de la federació d’empreses és que la ficció i l’entreteniment s’externalitze, perquè pensem que cal dinamitzar el sector audiovisual independent, que a hores d’ara és mort, després del tancament de la televisió. Per tant, és una manera de generar dinamització empresarial i llocs de feina, més enllà del que és la cadena.

—Quins errors no es poden tornar a cometre?
—Un dels errors més grans que creiem que es van fer en els 24 anys de la cadena, va ser externalitzar gran part de la producció en empreses madrilenyes, andaluses i catalanes. Els donaven els grans projectes d’entreteniment de la cadena i no es confiava en les empreses de l’audiovisual valencià. Per tant, cal que la nova televisió confie en els professionals del País Valencià. Un altre error de l’última etapa va ser l’externalització per blocs. Es va fer una externalització del 100% de la producció per blocs horaris. I els tres blocs que eixien a concurs se’ls va endur un conglomerat d’empreses encapçalat per Vértice 360, una empresa de Madrid. Aleshores, externalitzar per blocs tota la programació i donar-la a un grup mediàtic madrileny no té sentit. Això va ser la mort total del sector audiovisual valencià. Per això defensarem que no es torne a fer una adjudicació en bloc. Que s’adjudique programa a programa i temporada a temporada.

—La pluralitat era gairebé nul·la. Un dels aspectes principals de la comissió és establir quins òrgans han de regular la independència del la TV. Què proposeu?
—Nosaltres no hem entrat en profunditat en aquest camp, perquè com a empresaris, no és un tema que ens afecti directament. Però sí que proposem l’existència d’un Consell Valencià de la Comunicació que vetlle pels drets de l’audiència i pel control de tot l’audiovisual; un consell d’administració format per professionals, no per polítics, i representants de la societat civil; un director general amb un mandat per a sis anys, perquè no coincidesca amb els canvis de govern i que a més, seria nomenat a proposta del consell audiovisual; i que hi haja també un bon consell de redacció amb representants de tots els departaments de la cadena.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.