La fissura es fa més visible a la Moncloa

Són importants les declaracions d’ahir de l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, que evidencien una fissura oberta en la cúpula del govern espanyol sobre la qüestió catalana.’

La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens porta a un xoc de trens, a un conflicte, que és el que cal evitar.’ La frase, de Margallo mateix, és ben significativa. No es presta a cap equívoc. Per aquest camí, diu el qui fins la setmana passada era ministre d’Afers Estrangers, no van bé.

Margallo està ressentit perquè ja no és ministre i aquest malestar personal pot ajudar a exagerar les diferències entre ell i els altres membres del govern espanyol sobre Catalunya. Però aquest matís no pot emmascarar la discrepància de fons, especialment venint d’un ministre que ha hagut de barallar-se amb molts estats per Catalunya i que sap perfectament això que sabem tots: que la posició catalana és discutida, però l’espanyola no l’entén ningú.

Més significatiu i tot és que, amb aquestes declaracions, Margallo s’afegeix a un conjunt de veus que comença a ser cridaner, gent que en la cúpula mateix del poder espanyol discrepa obertament sobre l’estratègia de repressió pura i pelada de Mariano Rajoy.

El professor Josep Costa ha analitzat a Twitter els vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional que dissenteixen de la capacitat repressiva que els ha atorgat el govern espanyol. I aquesta gent diu coses molt gruixudes.La vice-presidenta del tribunal, Adela Asúa, afirma que acceptant la via repressiva el Constitucional ‘ha abdicat la seua feina essencial […] per culpa de determinades urgències de l’estat’, i es declara sorpresa perquè es ‘descarte absolutament el caràcter punitiu de la mesura de suspensió de funcions’.

Un altre magistrat del tribunal, Juan Antonio Xiol, diu que la normativa forçada pel PP ‘inhabilita’ el Constitucional per a resoldre conflictes –una afirmació certament greu.

I encara hi ha un tercer vot particular que sosté que amb aquestes mesures el PP vol evitar que el Constitucional puga discutir sobre si la suspensió de funcions a la presidenta del Parlament de Catalunya és compatible ‘amb el dret fonamental d’exercici d’un càrrec públic i amb la inviolabilitat parlamentària’.

Els plans de Mariano Rajoy, doncs, comencen a topar amb disconformitats cada volta més poc clandestines, que palesen que es va obrint una fissura important en la cúpula de l’estat. Que la sentència del Constitucional sobre l’estatut de Catalunya va ser un colp d’estat, ja hi ha juristes importants, com ara Javier Royo, que ho afirmen sense embuts i ho demostren. La reforma de la llei del Tribunal Constitucional segueix el mateix esquema de destrucció partidista de l’estat democràtic. Ara la notícia ja no és que nosaltres resistim i resistim més units cada dia, com es va veure diumenge. La notícia és que a Madrid els qui no ho veuen gens clar comencen a parlar i a manifestar-se. I això és una notícia excel·lent, perquè afebleix molt Rajoy i les seues intencions.