La fira del llibre Liberisliber, de Besalú, penja d’un fil. Els organitzadors, que ahir varen fer públic un dur comunicat contra les administracions públiques, posen en qüestió la continuïtat d’un dels certàmens literaris amb més èxit i més arrelats del país. Per la seva banda, les institucions recorden que la fira rep masses diners públics i conviden els organitzadors a continuar presentant-se a les subvencions existents.

En el comunicat de la fira, els organitzadors diuen: “Fa anys que reclamen a les administracions públiques (Conselleria de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona i Ajuntament de Besalú) de trobar una fórmula perquè puguem treballar en unes mínimes condicions, cosa que bàsicament vol dir treballar amb temps suficient. Però aquestes administracions –les que han contestat– consideren que no, que la fira i el festival no s’ho valen.” I continuen: “Creiem que la política cultural d’aquest país pateix d’un primer mal ben conegut per tots i que ningú nega: l’infrafinançament. Però també pateix d’un altre mal del qual no es parla tant i que encara és més greu: què es fa amb el que es té. Al nostre parer hi ha cinc constants molt negatives que no han parat de repetir-se –com a mínim– durant la darrera dècada: 1) la tendència a escoltar sobretot uns –diguem-ne “oligopoli cultural”– per sobre dels altres; 2) la incapacitat o manca de voluntat de sortir de les inèrcies adquirides durant anys i la consegüent manca d’ambició i imaginació; 3) el menyspreu palmari cap al territori; 4) la fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los i 5) la ignorància o manca de sensibilitat –per part d’alguns dels màxims responsables de la cultura d’aquest país– de tot allò que ateny el fet cultural més enllà de lectures purament economicistes. Per tot això, cal una sacsejada i cal que es produeixi ja. La situació era molt crítica i la pandèmia actual únicament l’ha portat al límit.”

Liberislisber demana un conveni plurianual

Miquel Àngel Codes Luna, director de la fira, explica que no hi ha res inamovible i que si hi ha una reacció de l’administració, encara hi ha temps per a salvar la fira i el festival, sobretot perquè s’ha fet molta feina fins ara i perquè hi ha hagut una reacció molt bona dels expositors que els demanen que no pleguin. Demanen “un conveni o una fórmula que permeti d’enfocar el creixement de la fira i treballar amb tranquil·litat”, i la principal queixa que tenen és que molt sovint arriba el mes d’agost i no saben amb quins diners poden comptar per a fer les activitats i programar-les “perquè la quantitat cada any és variable i depèn del criteri de cada administració i de cada línia de subvenció concreta”. “Si ells ens exigeixen resultats, nosaltres volem treballar en condicions, perquè tenim el sa costum de pagar a tothom, cobrir les despeses de desplaçaments i dietes, i no pot ser que el pressupost sigui variable cada any. Muntem una quarantena d’activitats i tenim 65 editorials i això no ho fa gairebé ningú. En metres lineals d’exposició ocupem tant espai com la Setmana del Llibre en Català.”

El pressupost de Liberisliber de l’any passat va rondar els 45.000 euros. S’ha de tenir en compte que va ser l’any de la covid i que la part de festival va veure reduïdes algunes activitats però la majoria es varen mantenir. Altres anys el pressupost ha estat superior. “El problema és que no hi ha uniformitat entre les administracions, hi ha canvi de criteri cada any en les convocatòries i les exigències de cada subvenció són molt complicades i fan que mai sàpigues amb què comptes i quan ho cobraràs.” Segons que explica Codes Luna, Liberisliber rep aportacions de la Institució de les Lletres Catalanes, de l’Ajuntament de Besalú, de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), del Ministeri de Cultura espanyol, d’alguns patrocinadors privats tant en diners com en espècies i de les inscripcions dels firaires (aquestes arriben, aproximadament, als 11.000 euros).

Un conveni impossible

Per la seva banda, fonts del Departament de Cultura expliquen a VilaWeb que en cap cas es pot subscriure un conveni plurianual amb Liberisliber, perquè hi ha obertes dues convocatòries d’ajuts en règim de concurrència pública i que, si ho fessin, cometrien una il·legalitat. Només hi ha acords directes amb esdeveniments culturals que superen els 350.000 euros de pressupost per a evitar, precisament, que tota la partida de subvencions les acaparin ells mateixos.

Què vol dir, això? Doncs que Liberisliber s’ha de presentar a les convocatòries públiques de la Generalitat si vol obtenir recursos per a sobreviure. N’hi ha dues d’establertes. La de l’ICEC per a la fira i la de la ILC per al festival. Enguany, la convocatòria de la Institució ha fet canvis importants en els seus barems i ha decidit que la part que més computa en el pressupost és la que retribueix els autors i la que menys, la que es dedica a emoluments de direcció, dietes i lloguer d’espais, Aquesta és una reivindicació que fa molt de temps que fan els escriptors, que en molts casos participen en les fires sense rebre contrapartides econòmiques o que en reben de molt allunyades d’allò que seria preceptiu amb l’argument que es promociona la seva obra, fet que no és el cas a Besalú, que en aquest cas semrpe ha estat modèl·lica pagant els seus ponents.

Els diners aportats per Cultura des del 2017 fins ara

I quina ha estat l’evolució de les subvencions de Liberisliber fins al moment? Quant a les partides aportades per l’ICEC, el 2017 varen ser de 21.600 euros; el 2018, de 14.400; el 2019, de 12.700; i el 2020, de 15.400. Les partides aportades per la Institució de les Lletres varen ser de 23.300, 10.000, 11.000 i 12.500, respectivament (tot i que els de la partida del 2020 es varen desistir). A aquestes partides s’han d’afegir els diners del ministeri, l’Ajuntament de Besalú i, el 2018, un total de 20.000 euros extres provinents dels fons de Caixes a petició del Departament de Cultura. L’administració considera en tot moment que la fira està ultrafinançada pel sector públic i demana que facin un pla en què les aportacions públiques siguin cada vegada menors. També expliquen que el règim de concurrència pública competitiva fa que no es pugui saber mai exactament quants diners rebran, atès que els recursos es distribueixen segons les peticions rebudes aquell any. Tot i això, Liberisliber sempre es troba a la categoria A en els repartiments i aquests darrers tres anys sempre ha estat una de les tres fires que més diners ha rebut de totes les presentades.

Les desavinences entre Liberisliber i l’administració vénen de lluny. La fira sempre ha demanat més recursos i aquest conveni plurianual, i l’administració sempre els hi ha negat. El punt màxim, segons explica Miquel Àngel Codes, va ser quan el conseller era Ferran Mascarell, que va dir que no donaria més diners però que passaria per la fira i, així, amb la seva sola presència ja hi hauria suport. La fira va demanar que no hi anés i destinés els diners que costava la visita a potenciar altres activitats.

La relació amb l’Ajuntament de Besalú també ha passat per moments més bons que no pas ara. Va ser la primera administració que es va implicar amb la fira, però aquests darrers anys hi ha hagut alguna tibantor, malgrat que els visitants a la fira deixen més de 30.000 euros indirectament al poble amb despesa en restauració i altres compres.

Quina cultura volem?, demana Liberisliber

Miquel Àngel Codes explica: “L’administració creu que l’aportació pública és massa elevada i que això no hauria de ser així, quan no és escrit enlloc que la cultura hagi de tendir a l’autosuficiència econòmica. Si creuen que hem d’anar a aquest tipus de cultura, que ho diguin i tindrem la cultura que tindrem, però nosaltres pensem que aquestes activitats han de tenir una protecció especial. Si no ho creuen, que ho diguin. Per això fem aquesta denúncia i aquest crit d’alerta sobre quina cultura volem.” A més a més, Codes explica que és un certamen d’èxit i desestacionalitzat que atreu molts amants dels llibres.

La majoria dels expositors consultats també coincideixen que aquesta fira del llibre és la que funciona més bé des del punt de vista de les vendes després de la Setmana del Llibre en Català.

Aquests darrers anys han desaparegut diferents festivals com les Viles del Llibre de Montblanc, Cervera i la Pobla de Segur, entre més.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.