La confluència d’esquerres s’estanca a Andalusia i Endavant Andalusia supera Podem i IU

  • Endavant Andalusia multiplica per quatre la representació al parlament i esdevé la referència a l’esquerra del PSOE · Podem no obté cap escó

VilaWeb
El candidat de Por Andalucía a la presidència de la Junta, Antonio Maíllo, a l’arribada a la seu regional a Sevilla per seguir l’escrutini de les eleccions, el 17 de maig de 2026. Fotografia: Rocío Ruz / Europa Press
18.05.2026 - 00:56
Actualització: 18.05.2026 - 07:41

La representació de la confluència d’esquerres a Andalusia –formada per IU, Sumar i Podem en la coalició Per Andalusia– va tenir un revés notable a les eleccions d’ahir. Malgrat mantenir els cinc diputats, la candidatura ha estat superada per Endavant Andalusia, que ha multiplicat per quatre la seva representació i s’ha consolidat com a principal força a l’esquerra del PSOE.

Dins Per Andalusia, Podem n’és el gran damnificat. Cap membre de la formació no ha obtingut escó, i torna a restar fora d’un parlament autonòmic. Això agreuja la crisi de la formació, ja invisible institucionalment en nombroses comunitats autònomes.

La suma d’Endavant Andalusia i Per Andalusia passa de 7 diputats a 13, allunyada encara dels 20 escons de l’esquerra alternativa l’any 1994 o 2015, o dels 17 de la candidatura conjunta del 2018. Tot amb tot, la millora ve sobretot pel creixement d’Endavant Andalusia, que ha mobilitzat nous sectors i no tant pel transvasament de vot de la confluència estatal.

La jornada d’ahir accentua el retrocés de la representació de les formacions progressistes espanyoles als parlaments autonòmics. En contraposició, les candidatures d’arrel sobiranista, confederal o territorial, com Endavant a Andalusia, la Chunta a l’Aragó, EH Bildu al País Basc o Més per Mallorca a les Illes, creixen i esdevenen referència. Mentrestant, a territoris com el País Valencià o Galícia, la presència parlamentària de la confluència espanyola és nul·la, i el pes recau en Compromís i el BNG.

Antonio Maíllo, coordinador federal d’IU i cap de llista, ha vist, doncs, com la seva proposta s’ensorra. El seu propòsit era millorar els resultats del 2022 i fins i tot duplicar la representació de Per Andalusia. Ni el seu arrelament com a figura coneguda ni el discurs d’esquerra útil disposada a governar amb el PSOE no han convençut. El PSOE, lluny de recuperar-se, encara cedeix dos escons més, sense que la confluència espanyola n’hagi sortit reforçada.

A l’estat espanyol, la desfeta enterboleix la repetició d’una aliança que aplega IU, Sumar, Comuns i Más Madrid, que confiava en Andalusia com a motor per a reconfigurar l’espai i arribar a les generals amb força renovada. Sense una nova marca electoral definida ni lideratge clar, es constata el desgast, especialment de Maíllo. Segons que han indicat fonts del sector, la presència en el govern estatal no es tradueix en rèdits electorals, i les enquestes indiquen una davallada de la representació de l’esquerra en pròximes eleccions espanyoles.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor