La cibernació

  • Navegar ja fa uns quants anys que té un nou significat

Roger Cassany
03.01.2018 - 22:00
Actualització: 04.01.2018 - 02:41
VilaWeb

De cartes als Reis, se n’han fetes moltes, i més ara. Però com que de monàrquic en sóc poc o gens, no els demano mai gran cosa, de fa anys. Això sí, compte, de reis, n’hi ha de tota mena. De fet, n’hi ha uns que fan coses, més o menys útils, com dur regals; alguns altres bàsicament cobren dels nostres impostos per prendre el sol i per tocar(-se) els ous.

Si alguna cosa demanaria als Reis (als d’Orient, és clar) és, de moment, una cosa que, intueixo i espero, no és del tot una il·lusió: vull una cibernació. Com? Una cibernació, per a arrencar un nou camí, que prou falta ens fa. És a dir, com que demanar-los un estat convencional i normal és massa (no sé si massa feina, si és que és un empatx d’ambició o un camí massa llarg), entretant els demano humilment una cibernació. Que què és una cibernació? No patiu, el nom és francament irrellevant.

Un exemple polèmic, per començar: realment ens cal un exèrcit ara mateix? Jo sóc dels qui pensen que, ara que ja tenim pràcticament totes les cartes sobre la taula, no és una bona idea. De fet, em sembla quelcom antic; i la naftalina no hauria de ser ni la nostra feromona ni el nostre estil. Constatar-ne la impossibilitat és, en realitat, un senyal dels temps i una oportunitat. Crec sincerament que les guerres importants ja no es guanyen ni amb tancs ni amb bombes; crec que es guanyaran amb un bon exèrcit de hackers, de programadors i d’experts atrevits i desinhibits en física quàntica i en els racons més recòndits de la ciència i de les xarxes.

Per tant, una cosa tecnològicament tan senzilla com una investidura telemàtica del (nou) president seria senzillament genial. Quin problema hi ha d’haver, sigui qui sigui el president? Encara més, seria un gust quasi eròtic i un avís històric que aquesta investidura fos cibernètica. Els Llarenas i Garzons de torn, en sengles trones i cadires de fusta, que hi diguin el que vulguin (amb el seu anglès universal i impecable, no ho oblidem). El famós sentit comú de què parlen alguns (com M. Rajoy) és, em fa l’efecte, del segle passat. Navegar ja fa uns quants anys que té un nou significat. I encara: voleu dir que no podem governar-nos sense taules, ni despatxos, ni càterings, i sense que això ens privi de continuar anant al teatre, a l’aeroport i a les festes majors? Quin problema hi hauria de tenir un president i fins i tot una part dels consellers a Brussel·les o, més ben dit, al ciberespai (mentre el reputat, repetit i paradoxal sentit comú no els permeti de ser aquí)?

Cert, hi ha coses que s’han de fer a casa, al llit, a la cuina, als carrers i les places, al camp, a les muntanyes, als tallers i als bars… Fem-les, no les abandonem, que, a més, resulta que les fem prou bé! Però les cues a Correus, al banc, a la Dirección General de Tráfico, als departaments i ministeris, les trucades infinites a Endesa, a les companyies telefòniques, a l’ajuntament… calen? No tenim, sincerament, tecnologia i capacitat per a estalviar-nos tot això i més? Despullem-nos de tanta brutícia i fem-ho fàcil. Ara és l’hora. Encara més: no podem pagar impostos a un banc cibernètic? No podem confegir una hisenda justa que no sigui ni de Barcelona, ni de Granollers ni de més enllà? No és noble i sensat de pensar-hi? Mirem Estònia, petit estat afortunat, i també petita cibernació exemplar. Fet això, ja en parlarem, de despatxos, que segurament alguns sí que ens faran falta.

Però que la cosa napoleònica, la paperassa funcionarial i la borbonalla espanyoles no ens ofusquin, que certament no som ni més forts ni som més, però segur que si ens ho proposem podem ser més àgils, més discrets, més virtuals i més eficaços. No cal canviar el xip: cal activar-lo.

Qui hi hagi de rumiar, que ho faci, però que s’afanyi, que de trens (virtuals i amb vies) ja n’han passats uns quants, i els Reis, aquests sí, els bons i de veritat, només vénen una vegada l’any…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any