El 26 d’Octubre va esclatar una bomba mediàtica arreu del món amb la declaració de la Organització Mundial de la Salut (OMS), recollida en titulars que, a grans trets, afirmava que el consum de carn és potencialment cancerigen. Després van venir els matisos, però l’alarma s’ha estès força en una societat ja preocupada pels hàbits alimentaris i la seva relació amb la prevenció de malalties. En aquest context, segueix sent vàlida la dieta mediterrània?

L’alarma social

El comunicat de premsa de la IARC (Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer, per les seves sigles en anglès) deixa clar que el consum de carn vermella es considera “probablement carcinògen pels humans”, basat en “evidència limitada”, mentre que el de carn processada es cataloga com a “carcinògen pels humans”, basat en “evidència suficient”. Els experts en nutrició coincideixen en què la notícia que s’ha fet arribar a la població no explica el rerefons de l’estudi de la OMS. Albert Monferrer, Veterinari i Director d’una empresa d’enginyeria alimentària, opina que l’alarma és injustificada: “Es tracta d’una frase extreta de context”.

L’alimentació, una eina per controlar el càncer

A banda de la resta de factors que poden causar càncer, la dieta és clau a l’hora d’afrontar-lo. Antoni Castells, Cap de l’Institut de Malalties Digestives i Metabòliques (ICMDM) de l’Hospital Clínic de Barcelona, ho té clar: “Una alimentació correcta pot ajudar a controlar millor la malaltia un cop diagnosticada”.  No només és útil quan ja s’ha detectat el càncer, sinó que també pot ajudar a evitar-lo. “Els vegetals i la fruita són protectors. Tens menys risc de tenir càncer de còlon amb una dieta rica en aquests aliments”, assegura l’oncòleg.

El paradigma de la dieta mediterrània

Els experts aconsellen no eliminar el consum de carn vermella i processada, però sí limitar-lo de forma considerable. Montserrat Esteve, Professora Agregada de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, destaca la importància d’una alimentació variada: “S’ha de menjar una mica de tot, perquè això fa que els components cancerígens de la carn quedin diluïts i perdin potencial”. De fet, el lloc d’aquests productes a la dieta mediterrània és bastant moderat. Tal i com indica Mariel Colmán, Llicenciada en Nutrició, “aquests aliments es troben quasi al vèrtex de la tradicional piràmide de la dieta mediterrània, de forma que el consum hauria de ser, aproximadament, de dues racions de carn vermella i una de carn processada a la setmana”.

Segons l’estudi Predimed (Prevenció amb Dieta Mediterrània), aquest patró alimentari és un dels més saludables i ha demostrat ser beneficiós en la prevenció de malalties cardiovasculars, de diabetis, de síndrome metabòlic i fins i tot de problemes neurodegeneratius com l’Alzheimer. Per tant, no es tracta d’eliminar els productes càrnics de l’alimentació, sinó de saber combinar-los. Ricard Parés, Director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (PORCAT), no és partidari de la distinció entre productes: “No s’ha de parlar d’aliments bons o dolents, sinó de dietes equilibrades”. De fet, una alimentació sense presència de la carn és igualment perillosa. Monferrer parla d’aquest risc en referència als vegetals: “Fins i tot les bledes o els espinacs, que semblen tan sans, tenen molts nitrats, que també poden ser cancerígens”.

El perill real

Al marge del boom informatiu, existeix un risc real en la ingesta d’aquests productes. Segons Castells, “hi ha una correlació entre els llocs en què es menja més carn vermella i processada amb un major risc de càncer de còlon”. Però els perills no s’acaben amb la carn. José Antonio Fernández, Professor Titular de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, destaca que l’alimentació no és l’única causa de malalties: “Viure a Barcelona provoca més morts que no pas el consum de carn”. En aquest sentit, l’efecte de la notícia contribueix en conscienciar la ciutadania sobre els múltiples factors que poden conduir al càncer, com la contaminació.

Així doncs, la dieta mediterrània continua sent una via per prevenir malalties, però és tan sols un element més dins dels factors que influeixen en l’aparició del càncer. A mode de prevenció és una ajuda, però no un remei.

El tabac i la carn, al mateix nivell

Un dels temes més polèmics és que la IARC inclou la carn processada en el grup 1 (aliments carcinògens pels humans), al mateix nivell que el tabac. Però la classificació no es fa en funció de la perillositat, sinó quant a evidència científica. De fet, segons la Investigació sobre el Càncer (Cancer Research) del Regne Unit, el tabac causa el 86% dels càncers de pulmó i el 18% de tots els altres. En canvi, les carns vermelles i processades provoquen el 21% dels càncers de còlon i el 3% de la resta. El nivell de perillositat, per tant, no és el mateix.

La renúncia al plaer

Per a molts, reduir el consum d’aquests productes significa renunciar a un dels plaers més importants. Segons Laura Isabel Arranz, Professora Associada de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, “és molt difícil desprendre’s d’hàbits alimentaris tan interioritzats”. Però no tothom pot combinar de la mateixa manera la informació amb el plaer. Miquel Porta, Investigador i Catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca casos diferents: “Hi ha molts sectors socials que pateixen per menjar mínimament bé i tenen obesitat a causa de la mala alimentació, però també hi ha àmplies majories que compaginen raonablement l’informar-se i l’actuar”.

Informació i conscienciació

L’impacte de l’informe de la IARC no hauria estat el mateix si existís més consciència sobre temes d’alimentació i salut. “Quan no tens informació, no pots tenir criteri ni tampoc pots ser conscient de res”, afirma Arranz. Majoritàriament, la societat ignora quina és la influència real de la dieta per evitar malalties. Els experts coincideixen en què s’hauria d’impulsar més mecanismes per la conscienciació. Tanmateix, Parés adverteix que no s’ha d’arribar a extrems: “El que hem d’evitar, precisament, és que la gent s’obsessioni”. Per tant, la societat s’ha preocupat i ha apreciat la importància de la dieta en la prevenció de malalties. Ara falta que, a més, sigui conscient que és tan sols un factor més entre els perills.

Per a una major informació serien necessaris canvis polítics. Porta apunta que “els estudis mostren molta desconfiança dels ciutadans envers les autoritats de salut pública, que sovint semblen sotmeses als poders econòmics, ramaders o industrials”. La clau, aleshores, és l’impuls de mesures per potenciar la divulgació del coneixement. Segons el catedràtic, “les autoritats de salut pública no han d’emetre missatges banals i paternalistes. Han d’acabar d’explicar el que la IARC no té per què explicar”.  La por i el desconcert enfront notícies d’aquest tipus disminuirà si la ciutadania té les eines necessàries per interpretar-les.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.