El 10 de febrer del 2020 estarà gravat a foc en la memòria de Ferran Herranz i José Tito. Aquell dia el film sud-coreà Paràsits va convertir-se en la primera pel·lícula de parla no anglesa que s’emportava l’Oscar a millor film. A milers de quilòmetres, aquests dos cinèfils empedreïts es felicitaven mútuament per WhatsApp, intentant de contenir l’emoció i no despertar els seus fills que ja estaven dormint a aquelles hores de la matinada. D’alguna manera havien fet una aposta, però no de les que ens pensem. Un any abans la seva distribuïdora cinematogràfica, La Aventura, ubicada a Barcelona, havia comprat els drets de Paràsits a tot l’estat espanyol. L’endemà dels Oscar tots els cinemes volien exhibir-la. Els havia tocat la ‘loteria’.

Un mes després encara no han acabat de pair l’èxit. Es traslladen d’oficina, tot i que asseguren que és un canvi que ja tenien previst. Herranz explica que quan es va estrenar a l’estat espanyol, el 25 d’octubre, només el van exhibir poc més d’una seixantena de cinemes. Durant les festes de Nadal la xifra va caure fins a la trentena, però llavors van arribar les nominacions: ‘Vàrem ampliar a les cent cinquanta sales i vàrem començar a créixer en recaptació.’ Després de la gala dels Oscar, la setmana passada era encara en 360 cinemes i és el que ara mateix té més còpies a tot l’estat espanyol.

Per què, finalment, en diem ‘Paràsits’?

Per entendre com treballa una distribuïdora cinematogràfica com La Aventura hem de pensar en un editor de llibres. S’encarrega de comprar els drets d’una obra, en aquest cas un film, i és qui han de promoure’l al país i maldar perquè s’exhibeixi en tants cinemes com sigui possible o bé en plataformes digitals o televisions, si s’escau.

Aquí radica el mèrit de La Aventura, perquè aquesta distribuïdora barcelonina no va comprar els drets de Paràsits quan havia estat nominada als Oscar i ja era un negoci assegurat ni quan va guanyar la Palma d’Or a Canes, el maig del 2019. Els va adquirir durant la Berlinale de l’any passat i sense haver-ne vist ni un sol fotograma, tal com recorda Herranz: ‘Ens van enviar el guió uns dies abans del festival. Feia temps que estàvem informats d’un nou projecte de Bong Joon-Ho. Ens havien dit que seria absolutament local i amb actors coreans, després d’haver fet dos films amb repartiment internacional [Snowpiercer, distribuïda també per La Aventura, i Okja, per Netflix, força ben rebuda per la crítica.]’ Però el nou projecte no aparentava ser cap èxit: dura dues hores i quart, és enregistrada en coreà, amb actors coreans… ‘És clar, era una aposta estranya, per això suposo que les distribuïdores més grans van voler esperar a veure-la abans de treure la cartera’, diu Herranz. La pregunta que es fa tothom és quants diners va pagar aquesta distribuïdora barcelonina per obtenir els drets de Paràsits, però no ho revelen perquè l’acord de confidencialitat els ho impedeix.

Bong Joon-Ho ja tenia un cert cartell en el món cinematogràfic, però la fita que havia d’assolir amb Paràstis no l’esperava ningú, tampoc aquests dos socis barcelonins. Hores abans del lliurament de l’estatueta de millor film la batalla semblava ser servida entre 1917 i el film sud-coreà, però les cases d’apostes donaven guanyador el de Sam Mendes. ‘Quan Bong va guanyar millor direcció, em vaig dir: ai, ai!. No m’ho vaig creure fins que no ho va anunciar Jane Fonda. Em vaig emocionar molt perquè s’ho mereix, i després per nosaltres, perquè automàticament vàrem tenir una tranquil·litat econòmica per un bon temps.’

El catàleg de La Aventura: molt cinema coreà i d’autor

L’elecció de La Aventura no és del tot casual. Si algú entra al catàleg, hi detectarà una alta presència de títols de cinema sud-coreà que aquesta darrera dècada ha exhibit un gran talent gràcies a directors com ara Park Chan-WookHong Sang-Soo o l’aclamadíssim Kim Ki-duk. Herranz confessa que, per mantenir-se econòmicament, han de portar títols que tinguin expectatives comercials: és el preu que han de ‘pagar’ per promocionar el cinema d’autor que sempre els ha apassionat. ‘Films que al final, en alguns casos, aspiren a fer entre 2.000 espectadors i 10.000 a tot l’estat. Però alhora, el procés de portar-les, estrenar-les, passejar-les per festivals, és molt enriquidor. I com a distribuïdors ens aporta molt. Si estiguéssim tot el dia treballant films només per fer caixa, no aniríem a treballar amb l’actitud amb què hi anem ara.’

Tant Ferran Herranz com José Tito acaben de tornar de la Berlinale, on han adquirit títols com ara Delete History, una comèdia francesa que va guanyar l’Ós de plata especial. I com que la màquina no s’atura, si el coronavirus no ho impedeix, el 10 d’abril estrenaran als cinemes Bacurau, un film brasiler que va guanyar premi del jurat en el darrer festival de Canes. Aquestes són dues mostres del fet que La Aventura continuarà amb la mateixa filosofia de fins ara, però conscients que tornar a repetir ‘un cop de sort’ com el de Paràsits, serà gairebé impossible. O no.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.