Milers de persones han abandonat les seves llars al llarg de la frontera que separa el Kurdistan Occidental de l’estat turc, després dels bombardaments indiscriminats de l’exèrcit de Turquia. En imatges publicades a les xarxes socials es pot veure com columnes de vehicles abandonen la capital, Qamixli, així com altres ciutats frontereres com Tell Abyad o Ras al-Ayn. Erdogan fins i tot ha ordenat bombardar Kobani, on l’exèrcit nord-americà encara té algunes unitats estacionades. El Comitè Internacional de Rescat ha avisat que l’anomenada operació Font de Pau pot provocar més de 300.000 refugiats.

L’ofensiva turca va començar ahir a primera hora de la tarda després que Erdogan anunciés a Twitter que no permetria que el nord de Síria es converteixi ‘en un corredor del terror’ en mans de forces kurdes i l’autoanomenat Estat Islàmic. Segons dades el ministeri de defensa turc, s’han bombardat 181 localitzacions i ha matat a 108 membres de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), les forces armades del Kurdistan Occidental. Agències d’informació kurdes parlen de vuit civils assassinats i desenes de ferits.

Poc abans de la mitjanit, blindats de l’exèrcit turc van travessar la frontera i van ocupar les primeres posicions dins del Kurdistan Occidental prop de Tell Abyad. Sobre el terreny, les tropes compten amb el suport de milícies àrabs i turcmanes integrades en l’anomenat Exèrcit Nacional Sirià.

Aquest matí, l’ofensiva per terra i aire s’ha reprès amb més intensitat. Caces i artilleria de l’exèrcit turc estan bombardant diverses posicions de les SDF. Per terra, els soldats han començat a desmantellar el mur fronterer que Erdogan va construir per contenir l’arribada de refugiats de la guerra de Síria. D’aquesta manera, esperen agilitzar la mobilitat de les tropes, que fins ara han ocupat la rodalia de Ras al-Ayn i Tell Abyad.

El mapa mostra les posicions turques –en negra— a Tell Abyad.

Al migdia, el president turc ha amenaçat a la Unió Europea que si critica l’operació Font de Pau obrirà les seves fronteres perquè 3,6 milions de refugiats puguin continuar el seu camí cap a la UE. El març del 2016, Brussel·les va acceptar pagar 6.000 milions d’euros a Ankara a canvi d’aturar la sortida de refugiats.

L’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, ha demanat el cessament de l’acció militar turca i no vincular-la a les ajudes a refugiats perquè seria un error: ‘Cometríem un error si ara qüestionéssim les ajudes a les agències internacionals que ajuda als desplaçats i el vinculéssim als moviments militars.’

La també vicepresidenta de la Comissió Europea (CE) ha defensat que les ajudes van destinades als refugiats sirians a través d’aquestes agències i d’ONGs: ‘La UE no finança les autoritats turques, sinó les agències internacionals per a ajudar als refugiats sirians.’

D’altra banda, França i Alemanya han estat especialment crítics amb l’ocupació del Kurdistan Occidental.

Una zona segura

A l’agost, Turquia i els EUA van acordar d’establir una ‘zona segura’ al llarg de la frontera siriana, on Ankara vol reubicar els refugiats sirians que actualment acull en el seu territori. Tanmateix, diversos experts diuen que la intenció real del president turc és alterar la demografia de la zona perquè els kurds esdevinguin una minoria en el seu propi territori.

Tal com mostre aquest gràfic de l’agència pública turca.

Per tal de complir l’acord entre Trump i Erdogan, i arran de les reiterades amenaces d’atac, les SDF van desmantellar totes les instal·lacions militars dins la ‘zona segura’. Una mostra de bona voluntat que al final només ha servit per a debilitar la seva capacitat defensiva davant de l’ocupació. Sense el suport aeri de la coalició contra l’Estat Islàmic, els kurds es troben desemparats davant dels atacs dels caces turcs. Cal destacar que l’exèrcit turc és el més gran de l’OTAN després del nord-americà. L’únic pronunciament de l’aliança atlàntica ha estat demanar ‘contenció’ al seu soci.

D’altra banda, Donald Trump, que va anunciar dilluns la retirada de les tropes dels EUA, s’ha desentès de la invasió i ha afirmat que va deixar clar a Erdogan que ‘era una mala idea’. De totes maneres, s’ha negat en revertir la seva decisió de marxar de Síria i abandonar els kurds, el principal aliat en la lluita contra l’Estat Islàmic. ‘No vull més guerres interminables. Turquia té obligació moderar-se, protegir civils i retenir presoners d’ISIS’, ha dit.

Tercera fase de l’ocupació

L’operació Font de Pau no és la primera d’Erdogan contra els kurds a Síria. El 2016, va activar l’anomenada operació d’Escut de l’Eufrates amb la intenció d’evitar que les SDF travessessin el riu per tal d’ajuntar els tres cantons que conformen el Kurdistan Occidental: Afrin (a l’oest de l’Eufrates), Kobani i Jazira. Per això, les tropes turques van passar la frontera i van ocupar la franja territorial que separa l’Eufrates i Afrin.

Dos anys després, l’objectiu va ser directament Afrin. Sota el nom d’operació Branca d’Olivera, l’exèrcit turc va llançar una ofensiva contra el cantó kurd després de l’anunci dels EUA i Rússia que no reaccionarien a l’atac. L’operació va durar uns seixanta dies i va deixar més de 150.000 refugiats. D’ençà de l’ocupació, Amnistia Internacional ha acusat Turquia de cometre detencions arbitràries, desaparicions forçoses, confiscació de propietats i saqueigs.

Trump perd suport entre les seves files

La decisió de retirar les tropes de Síria comença a esquerdar les files del Partit Republicà. El Senador Lindsey Graham, un gran aliat de Trump, ha anunciat que donarà suport a la moció del senador demòcrata Chris Van Hollen, que vol imposar sancions a Turquia per la seva ofensiva contra el Kurdistan Occidental.

Les sancions volen posar en el punt de mira els béns del president Recep Tayyip Erdogan i de diversos alts càrrecs del govern turc, que també podrien patir restriccions en matèria de vises per poder accedir als Estats Units. A més, els EUA poden prendre represàlies econòmiques contra qualsevol estat, empresa o individu que faci negocis armamentístics o doni suport en matèria energètica a Turquia.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb