16.02.2022 - 11:12
|
Actualització: 16.02.2022 - 12:12
La magistrada del jutjat penal número 1 de Barcelona ha dictat una ordre de crida i cerca de l’acusat de difondre públicament imatges i dades personals de la víctima de la Manada de Pamplona. L’home no s’ha presentat al judici per un delicte contra la integritat moral i un de revelació de secrets per publicar en un fòrum d’internet el nom, cognoms, DNI, data de naixement, lloc de residència, universitat i una foto de la jove que va ser violada durant els Sanfermines del juliol del 2017.
La fiscalia, i les acusacions particular i popular li demanen entre dos anys i mig i tres de presó, 6.000 euros de multa i 5.000 d’indemnització a la víctima, mentre que el seu advocat, que demanava l’absolució, ha renunciat a la defensa.
La jutge ha decidit cap a les 10.00 del matí de suspendre el judici i ha ordenat, d’acord amb la petició de la fiscalia i les altres acusacions, la detenció i ingrés a la presó del processat per garantir la seva compareixença el dia en el qual es fixi de nou el judici, en una data encara per concretar.
Es tracta d’un veí d’Horta-Guinardó, d’uns 40 anys, exmilitar i amb antecedents. Durant la fase d’instrucció, l’acusat va dir que només va penjar en un fòrum una captura de pantalla feta d’una altra pàgina web pública.
La fiscalia diu en el seu escrit que l’acusat va publicar les imatges i dades de la víctima de la violació múltiple en una pàgina web denominada ‘Foroparalelo.com’, amb la intenció de burlar-se’n i causar inquietud moral a la jove. Segons l’escrit d’acusació, les imatges difoses van ser obtingudes per una persona desconeguda de l’enregistrament que els violadors van fer amb els seus telèfons mòbils mentre agredien sexualment a la víctima, sense el seu coneixement ni autorització.
La difusió de dades i imatges de la violació dels Sanfermines va derivar d’una fallada de seguretat en la divulgació de la sentència de la Manada a la premsa l’abril del 2018, atès que, encara que es va difondre amb les dades de la víctima esborrades, incloïa en els marges un codi de seguretat que permetia accedir a l’original complet a la pàgina web del govern foral. Encara que aquest codi va ser posteriorment desactivat, les dades personals i imatges de la víctima van acabar circulant per les xarxes socials.
