Alves intenta d’exculpar-se, però el seu relat trontolla el darrer dia de judici

  • Les psicòlogues citades per la seva defensa debiliten l'atenuant de l'alcohol · Ell ha dit que les relacions van ser consentides i les acusacions han assenyalat les seves contradiccions i la revictimització de la jove

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
07.02.2024 - 22:05
Actualització: 08.02.2024 - 17:15
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Vist per a sentència. Dani Alves finalment ha declarat avui, després de tres dies de judici a l’Audiència de Barcelona que han acabat ja de nit. Emmanillat i escortat per uns quants agents, avui sí que ha fet el recorregut que fan els presos habitualment. Quan els periodistes li han demanat què n’esperava, de la sessió, simplement ha arronsat les espatlles. No ha estat fins quatre o cinc hores més tard que ha parlat, uns vint minuts de declaració entretallada en algun moment per plors, en què ha arribat a fer gests i a moure tot el cos per a reconstruir els fets. Alves ha provat d’exculpar-se recolzat en els dos punts centrals: aquell dia va beure molt i les relacions que va tenir amb la jove, diu, van ser consentides.

El darrer intent d’exculpar-se

Segons el seu relat, va beure dues ampolles de vi, a més de whisky i gintònics i, una vegada a Sutton, no va notar en cap moment que les noies estiguessin incòmodes. “Vam conversar, ens movíem, parlàvem els uns amb els altres, m’hi acostava, però amb respecte…”, ha explicat. També ha intentat de demostrar aquesta bona sintonia amb l’actitud suposadament proactiva de la víctima, que segons ell li va posar una mà a les parts íntimes. “Vam estar una estona molt a prop, ballant i gaudint. Vaig dir-li d’anar al lavabo i em va dir que sí, no vaig haver d’insistir.”

La seva versió del que va passar al lavabo és totalment contrària de la que va explicar la jove, que va assegurar haver-li demanat clarament que s’aturés. Alves ha explicat, espatarrat sobre la cadira per a intentar exemplificar com estava col·locat, que ella li va fer una fel·lació, que després va seure sobre seu i que la va apartar per a ejacular fora. Tal com han detallat els forenses, però, la ferida al genoll de la víctima és més compatible amb una agressió o amb una caiguda que no pas amb el fet d’haver-se agenollat voluntàriament.

Malgrat que el relat de la víctima és detallat, que parla de violència i vexació i, a més, que aquesta ferida va quedar acreditada, el futbolista ha negat haver-li donat bufetades, haver-la insultada i haver-la tirada a terra. Segons ell, la jove en cap moment no va dir que no ni va fer cap gest que indiqués no voler ser allà.

“No és just jutjar-la per haver ballat amb ell”

La declaració del futbolista ha estat immediatament rebatuda per la fiscal, Elisabeth Jiménez, que n’ha ressaltat unes quantes contradiccions en unes conclusions molt completes i dures. Per exemple, ha capgirat el relat que la defensa ha provat de sostenir sobre la suposada predisposició de la víctima. “Crec que moltes dones ens hem sentit en alguna ocasió incòmodes en una sala de ball, i no hem sortit corrents, ningú no pensa que allò acabarà en agressió sexual.” En definitiva, ha argumentat que era normal que ballessin, i que això no demostra res. “Encara que s’haguessin fet un petó, això no vol dir que ella després no pogués dir que no. Jutjar la víctima per haver ballat amb ell, per haver acceptat una copa, per haver acceptat anar al reservat, no és just. Que no cridés tampoc no vol dir que volgués, es va quedar congelada. Va dir que es va quedar sense aire i volia que tot s’acabés.”

Jiménez ha reiterat que el relat de la noia és creïble, i que el fet que se sentís culpable per haver entrat voluntàriament al lavabo –sense saber on entrava– és coherent amb la reacció de moltes víctimes d’agressions sexuals, com han detallat els forenses. “La víctima ha estat molt valenta. El seu relat ha estat dur, ha viscut una situació molt complicada.” També ha descartat que Alves pogués confondre els senyals de la noia: “Si ella fa força cap enrere per evitar de fer la fel·lació, és difícil que confonguis els fets.”

L’advocada de la víctima, Ester García, ha volgut afegir unes quantes coses, centrant-se especialment en la noció de consentiment. “Les declaracions de la meva representada han estat persistents. Si hagués estat un relat après, a hores d’ara no diria ‘vaig denunciar, per desgràcia’.” “Tant se val com ballessin, ella dins del lavabo va repetir que se’n volia anar. Ja no s’ha d’acreditar la resistència física de la víctima, no som en aquest debat.”

Tres atenuants

La defensa ha demanat una sentència absolutòria, però ha dit que, si és condemnat, han de ser aplicats tres atenuants: un de reparació del dany, un d’embriaguesa i un altre de vulneració de drets fonamentals. A més, l’advocada d’Alves, Inés Guardiola, ha demanat al tribunal de no cedir a “la pressió social i mediàtica”.

Malgrat que l’acusació particular i fiscalia han deixat ben clar que tant se val què fes la jove abans d’entrar al lavabo, que en tot moment ella tenia el dret de dir que no, les conclusions de la defensa han assenyalat la seva actitud en els moments previs als fets. “No tan sols ballaven cada vegada més enganxats, sinó que en un moment ella torna a buscar-lo.” També ha dit que van ballar “de manera sexual” fins que van entrar al lavabo. “És un acte explícit de qui vol consentir.”

La defensa també ha exposat amb detall que considera que les empremtes trobades al lavabo demostren que la víctima estava en una postura que no es correspon amb el seu relat. També ha defensat els sentiments de vergonya i culpabilitat de la jove com a elements que reforcen la versió d’Alves. Que es va sentir avergonyida d’haver tingut aquelles relacions forma part de la tesi de la defensa, malgrat que els pèrits han reiterat que són sentiments habituals en víctimes d’agressions sexuals.

L’atenuant de l’alcohol, desmuntat?

Ni els pèrits citats per la defensa d’Alves no han reforçat del tot el seu relat. Avui també era el torn de les pericials i la defensa pretenia que diversos doctors de part, citats per ells, reforcessin la versió del futbolista, però algunes parts del relat han trontollat. La defensa ha citat dues psicòlogues que han parlat del seu estat psiquiàtric. Primer, malgrat que han admès que no hi ha un perfil concret d’agressor sexual, han esmentat una colla de detalls sobre Alves que el pintaven com un agressor improbable: “No hem trobat cap factor que pugui ser compatible amb la tendència a la impulsivitat o l’agressivitat. És poc probable que una persona amb aquestes característiques tingui tendència a l’agressió.”

Però la part més important ha arribat quan han parlat de la qüestió de l’alcohol, que demanen com a atenuant en cas de condemna. Tot allò que deien semblava reforçar la defensa: “L’alcohol que va prendre hauria pogut afectar la seva capacitat per a desinhibir-se i l’afectació a escala cognitiva. Es pot veure al vídeo, perquè es relacionava amb persones que no coneixia i perquè a més sembla que caigui.” Però el relat ha quedat debilitat quan l’advocada de la denunciant ha arrencat una declaració determinant. Hàbilment, ha preguntat si Alves sabia què feia, malgrat anar begut. “Podia distingir el bé del mal perquè no tenia una distorsió de la realitat. Sabia què succeïa”, han contestat.

Altres proves que havien de reforçar l’argument que anava embriac tampoc no s’han mostrat gaire concloents. Per exemple, les psicòlogues han parlat del tiquet que fa un mes els va passar l’advocada d’Alves que demostra que al restaurant on va dinar amb els seus acompanyants van beure cinc ampolles de vi. Ara bé, aquest tiquet no assenyala quantes en va beure ell.

Discussions entre els experts

La defensa d’Alves també ha provat de reforçar el seu relat amb alguns altres pèrits. Una psiquiatra de part ha mirat de desmuntar els informes forenses fets a la víctima i ha dit que no s’havia acreditat bé que tingués estrès post-traumàtic i que allò que tenia era ansietat, causada, en bona part, per la pressió mediàtica. Metges de l’Hospital Clínic i de l’Institut de Medicina Legal ho han qüestionat i han dit que l’existència de l’estrès post-traumàtic en la víctima és provada.

També s’ha discutit durant una bona estona sobre l’estat físic de la víctima. El metge forense cridat per la defensa d’Alves ha posat en dubte que hagués estat agredida. “L’absència total i absoluta d’una tumefacció a nivell de vulva o llavis menors, una exploració tan normalitzada, fa pensar que el coit no va ser tan traumàtic”, ha dit. “No concorda la versió de la noia amb el que detalla l’informe mèdic.” Tanmateix, la resta de forenses ho han qüestionat, i han dit que moltes víctimes d’agressions sexuals no presenten lesions vaginals. “Que no hi hagués cap lesió no vol dir que fos una relació consentida.” Sobre la ferida de la víctima al genoll, un dels metges ha dit que és més probable que sigui producte d’una agressió o una caiguda que no pas del fet d’estar de genolls, tot i que era “complex” assegurar-ho.

Una culpabilitat “associada a la condició de víctima”

Els doctors que van atendre la denunciant han aclarit alguns mites. Per exemple, han explicat que és normal que les víctimes tinguin buits de memòria. “No tenia clar si havia acabat fent una fel·lació o no”, han dit, i han detallat que aquestes llacunes són habituals. També han explicat que és normal paralitzar-se i no reaccionar, perquè és un mecanisme de defensa, com també la sensació de culpabilitat, que “acostuma a anar associada a la condició de víctima”.

La fiscalia també ha preguntat sobre si la lubricació és possible en una agressió sexual, un argument que havia fet servir la defensa d’Alves. Un dels doctors ha contestat que sí, que no es pot fer sempre una correlació entre lubricació i relacions consentides.

La defensa demana una pena alternativament a l’absolució

La fiscalia i l’acusació particular han elevat a definitives les penes de nou anys de presó i dotze, respectivament. La defensa d’Alves n’ha demanat l’absolució i, alternativament, la pena d’un any de presó i una indemnització de 50.000 euros. També ha demanat la llibertat del seu client amb retirada de passaport, cosa que la fiscalia i l’acusació particular han refusat.

Amb tot, cal veure quina forma acabarà prenent una de les cartes amb què més ha jugat la defensa: un atenuant per embriaguesa que podria reduir-li la pena, però que sembla com més va més feble. Resta veure què considerarà el tribunal, si la sentència serà absolutòria o condemnatòria, però, quant a l’alcohol, les psicòlogues citades per Alves semblen haver deixat ben clar que sabia molt bé què feia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any