José Luis Ábalos, a la corda fluixa

Pedro Sánchez ja va deixar caure José Luis Ábalos (Torrent, 1959) una volta, i ara podria ser la segona. El cercle s’estreny entorn del diputat socialista valencià després de les revelacions de presumpta corrupció de Koldo García, la seua mà dreta quan era ministre d’Espanya. Aquestes darreres hores, Ábalos s’ha dedicat a recollir les poalades d’aigua que amenacen de negar la seua carrera política per segona vegada en menys de tres anys. En el congrés espanyol va negar que estiguera al cas dels negocis del seu escuder i es va fer el sorprès quan li van preguntar pel cas. Les declaracions de suport tant dels socialistes espanyols com dels valencians han estat, fins ara, més que tèbies, i els silencis, significatius. Cap mà en el foc per l’ex-ministre.

Parcialment rehabilitat i amb expectatives de millorar

Pedro Sánchez va destituir José Luis Ábalos com a ministre de Foment el juliol del 2021. Va ser una acció sorpresa, perquè Sánchez deu gran part de la seua resurrecció política a les arts i a la mà esquerra de qui va ser l’artífex de la remuntada en les primàries del 2017 després d’haver estat defenestrat com a secretari general del PSOE. Quan arribà al govern, Pedro Sánchez li ho va recompensar amb el ministeri i la secretaria d’organització del partit. Això era molt de poder. Tant, que José Luis Ábalos, sempre extravertit, a vegades era excessiu en les formes en les seues intervencions públiques.

En el moment de la destitució, Pedro Sánchez no va voler donar gaires explicacions. Va dir que entrava dins la normalitat d’un govern que en cada moment necessita les persones adequades. Ara aquell silenci ha tornat com un bumerang al dirigent dels socialistes. I ho ha fet en un moment d’extrema feblesa, després dels pobres resultats de les eleccions a la Junta de Galícia. Així és com Sánchez ha hagut d’esmolar l’argumentari per a eixir del pas d’una pregunta que venia del passat. Dimecres, quan li van demanar si les presumptes irregularitats en la compra de màscares durant els dies més crus de la pandèmia de la covid eren en l’origen de la destitució, el president espanyol va respondre que no, perquè si ho haguera sabut, hauria amagat un delicte. A partir d’ací, el silenci dels socialistes i la pressió de l’oposició. Tant a Madrid com a València.

Només el portaveu adjunt a les Corts Valencianes, José Chulvi, va traure de la butxaca les frases fetes habituals en aquestes ocasions: màxim respecte a l’acció de la justícia i màxima contundència del partit quan hi ha casos de corrupció. Després va remarcar que Ábalos no era investigat i que la presumpta corrupció no va passar al País Valencià. Res més.

També als passadissos de les Corts, un portaveu de Compromís va declarar que l’entorn de José Luis Ábalos era tòxic. Aquesta afirmació es pot traslladar a Ábalos mateix. Ábalos ara és un actiu molt tòxic a les files del socialisme valencià. De fet, el Partit Popular, com ha fet el partit a Madrid, ho ha vist claríssim, i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ja ha demanat explicacions a Diana Morant sobre la implicació d’Ábalos en les presumptes irregularitats comeses pel seu ajudant.

Tot just fa un parell de setmanes que Morant va ser elegida secretària general dels socialistes valencians, i falta un mes exacte per al congrés extraordinari del PSPV que ha de traçar les noves línies programàtiques i ideològiques del partit. Abans, però, haurà de resoldre el tema Ábalos. I ho haurà de fer ella, sense el suport del seu predecessor, Ximo Puig, que ja és ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París.

Després de la caiguda en desgràcia l’any 2021, Ábalos, que sempre ha encapçalat una de les famílies del socialisme valencià, l’abalisme, va mantenir l’escó a Madrid. I el 23 de juliol va concórrer a les eleccions espanyoles com a número dos per València. La número u va ser, precisament, Diana Morant. Amb tot, una volta Ximo Puig va anunciar que deixava la secretaria general del PSPV, José Luis Ábalos i el seu entorn van donar suport explícit a Alejandro Soler com a aspirant a succeir Puig.

La inclusió d’Ábalos en les llistes al congrés va ser interpretada com una mena de rehabilitació política i un gest del secretari general del PSOE. No debades, moltes setmanes després de la destitució, Ábalos va dir en una entrevista que, d’ençà que havia deixat el govern espanyol, Sánchez i ell no havien tornat a parlar. En canvi, durant la passada campanya electoral, va dir que era evident que, si formava part de la llista per València, era amb l’anuència de Sánchez. Actualment, és president de la Comissió d’Interior al congrés. Això li va donar confiança, i aquestes darreres setmanes ha deixat anar entre els seus que tenia ganes d’encapçalar la llista dels socialistes espanyols a les eleccions europees. Sembla clar que l’esclat del cas Koldo li ha barrat el pas.

Les eleccions al Parlament Europeu són la nova fita que el Partit Socialista, en franca davallada, haurà d’afrontar davant un Partit Popular exultant. Això fa que el PSOE considere del tot indigesta la toxicitat d’Ábalos per molt que s’afanyen a dir que la investigació és molt preliminar encara.

Què farà el PSPV?

Tot i que l’escàndol del cas Koldo és matèria de comentari a l’estat, són els socialistes valencians els qui l’han de gestionar. Amb tot, és possible que Morant, que treballa per consolidar el seu perfil de nova cap del partit i que mesura les aparicions i intervencions, no estiga sola davant aquest primer perill que ha d’entomar quan estrena lideratge. La complicitat entre Sánchez i Morant és prou coneguda. De fet, va ser Ábalos qui els va presentar. Ara ningú dubta a les files socialistes que, si l’ex-ministre ha de ser una nosa per a la gestió del partit, Sánchez li demanarà que deixe l’escó.

De moment, la pressió que el PP exerceix sobre el grup socialista és incessant. L’estratègia és anar repetint la pregunta bumerang a Pedro Sánchez. O millor encara, afirmar-ho, i dir que el president espanyol coneixia les corrupteles de l’entorn d’Ábalos i les va tapar. Si el líder dels socialistes no actua amb rapidesa, un dels mantres que repeteixen d’ençà que van arribar al poder després de la moció de censura contra Mariano Rajoy, que és la tolerància zero i la mà de ferro davant qualsevol sospita, se n’anirà per l’aigüera.

El cas de Delcy Rodríguez

La carrera política de José Luis Ábalos és molt llarga, tant, que va militar en el Partit Comunista entre el 1978 i el 1981. Amb tot, és dins el PSPV on ha anat encadenant càrrecs. Va ser regidor del PSPV a l’Ajuntament de València durant els anys més durs de Rita Barberà. En aquell context, se li atribueix una frase que sembla que ha marcat la seua vida: “No em rendesc mai encara, que em peguen molt fort.”

Quan Sánchez el va destituir del càrrec de ministre de Foment i Agenda Urbana, es va recordar un dels afers més polèmics i foscos que havia protagonitzat. Es tracta de la reunió secreta que va mantenir el 19 de gener de 2020 a l’aeroport de Barajas amb Delcy Rodríguez, que era la vice-presidenta de Veneçuela. La Unió Europea havia prohibit a Rodríguez xafar sòl europeu perquè, i és textual, participava en un govern que soscava la democràtica i l’estat de dret a Veneçuela. Abans de reconèixer la reunió, Ábalos ho va negar i després va donar versions contradictòries sobre què havia passat a Barajas.

També va ser idea seua la catastròfica planificació i gestió de la moció de censura contra el PP a la Regió de Múrcia el mes de març del 2021. Uns mesos més tard, el polze de Sánchez va assenyalar el terra.