Jordi Sebastià

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Jordi Sebastià és el portaveu de Compromís al Parlament Europeu. El dirigent valencianista va criticar amb duresa el vot favorable del País Valencià als acords sobre els límits de dèficits al Consell de Política Fiscal i Financera i va acusar el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, d’actuar com a ‘delegat del PSOE’ i de no defensar els interessos dels valencians. Arran d’això, aquests últims dies ha esclatat la tensió entre el PSPV i Compromís en el si del Consell i la possibilitat d’un avançament electoral ha pres força.

Parlem amb Sebastià sobre el moment polític actual i la lluita per l’hegemonia de l’esquerra valenciana entre dos partits –tres, comptant-hi Podem– que s’hauran de tornar a entendre si volen evitar el retorn del PP a la Generalitat el maig vinent.

La crisi del Botànic és aïllada o ha esclatat perquè ja hi havia més tensions?
—No en diria crisi, sinó tensió. Crec que es resoldrà aviat. No hi ha una situació que faça veure un trencament o una excusa que motive unes eleccions avançades. Dic que es resoldrà, perquè no és la primera volta que passa que al PSPV li costa molt de governar en coalició. No hi estava acostumat i recupera formes de govern anteriors, tot sol. En molts casos continua fent com si governara tot sol. Això no és així i porta problemes, els falta assumir la política del diàleg, el mestissatge i el govern compartit. Ja hi havia hagut tensions que demostren això que dic. Per exemple, amb el nomenament de la nova consellera de Sanitat quan Carmen Montón va incorporar-se a l’executiu de Pedro Sánchez. Dins el pacte del Botànic s’havia establert que el PSPV havia de designar la consellera de Sanitat, però ho fa comunicant al públic abans que al soci de govern. Són detalls xicotets que demostren això que us deia.

Vau ser molt crítics amb el vot favorable del País Valencià als límits de dèficit.
—És una qüestió de més profunditat. Ací hi ha posicions polítiques respecte de la manera actuar amb el govern espanyol, un aspecte d’estratègia. El finançament del País Valencià és prioritari, no podem governar bé sense recursos. Però, és clar, quina estratègia ha de seguir el PSPV ara que el seu mateix partit governa a Madrid?

Si hagués continuat el govern Rajoy, i amb les mateixes condicions del dèficit, el PSPV s’hauria abstingut?
—Sí, sens dubte. N’estic convençut. El canvi de posició és perquè el PSOE governa a Madrid. El PSPV ha mostrat una cara menys reivindicativa.

Per aquest motiu vau acusar el conseller Vicent Soler d’actuar com a delegat del PSOE i de no defensar els interessos dels valencians?
—Exactament. Abans de parlar dels límits de dèficit, hem de parlar del finançament. No és real que diguen que no tocava parlar d’això. A més, eixos 850 milions vaporosos i inestables que arriben… al final és més deute, i el País Valencià té un deute terrorífic. Tot el que implica augmentar el deute no és viable. És una cosa que hem de tenir clara. No anem contra de la capacitat d’endeutar-se, això ha de servir per a poder respondre a les necessitats dels ciutadans. Endeutar-nos sense que faça falta no ens pareix una bona fórmula, és injusta i l’hem denunciada mil voltes. Hem de mantenir-nos en la reivindicació del finançament just. El vot del conseller Soler és resultat del canvi de color a Madrid. Aquests 850 milions no són cap premi.

Descarteu totalment l’avançament de les eleccions?
—No puc descartar-ho totalment perquè és una prerrogativa del president i no se sap mai. Però no veig cap indicador que ho faça creïble. Hi ha hagut molts rumors i especulacions en mitjans de comunicació simpatitzants amb el PSPV, que han comentat que tàcticament les enquestes estatals donen més bons resultats al partit socialista. Unes eleccions podrien ser contraproduents si es forçaren, es podria perdre. Per a mi, com a valencianista, unes eleccions que no coincidiren amb la gran majoria de les autonomies de l’estat serien una cosa important.

Com valoreu la proposta de Podem de convocar la comissió de seguiment del pacte del Botànic abans del debat de política general?
—Podem està una mica en fora de joc aquests últims mesos i entenc aquesta proposta com una manera de reivindicar el paper de posar ordre entre els socis de govern. És totalment legítim i no trobe malament que ho facen, però també hi ha un part d’estratègia. De cara a l’any vinent hi haurà molts moviments amb més intencions electorals que no reals. Podem va tenir el paper de permetre expulsar el PP, però sense governar. Ara no pot vendre la seua no-gestió amb vista a les eleccions. Demanant eixe pacte i mostrant-se com la part que vol pau es reivindica com a mediador.

Esteu d’acord amb el president de les Corts, que vol que es llimin les diferències abans del debat?
—Sí, això és interessant. Morera va ser ací a Brussel·les fa uns dies i el vaig presentar en un acte com un conciliador implacable. Quan es tracta de posar la gent d’acord i de posar les bases d’un diàleg, Morera no s’alça de la taula fins que no ho aconsegueix. Fa molt eixe paper dins de Compromís i va fer-lo en el pacte del Botànic. I abans de les eleccions, cal trobar el nivell acceptable de crítica entre Compromís i el PSPV. Hem de ser realistes. No és creïble que cap dels dos partits tinguem majoria absoluta i tot apunta que s’haurà de repetir el pacte del Botànic. Per tant, ha d’haver-hi crítiques, però s’ha de mantenir el fil de la connexió per a poder justificar el pacte.

Us volia demanar sobre això. A mesura que s’acostin les eleccions, serà difícil de compaginar el govern amb la pre-campanya i la campanya electoral?
—És el moment de la diplomàcia. Absolutament. Saber criticar l’altre, però alhora mantenir una línia de connexió suficient. No passar determinades línies. Dependrà molt de les persones. Per la part que ens pertoca, crec que els dirigents de Compromís saben fer-ho i que s’hi aplicaran. És una qüestió de responsabilitat total. Res no ho fa pensar, però si l’any vinent la dreta torna a governar el País Valencià, seria una catàstrofe per a tots. Per als votants de la dreta també, les polítiques dels últims anys ens han empobrit.

En la lluita per l’hegemonia de l’esquerra valenciana, Compromís pot superar el PSPV?
—Sóc optimista. Espere que sí. Compromís ha fet una feina molt sòlida durant molts anys. Fins i tot abans d’existir, la gent del Bloc, d’Iniciativa, dels Verds… han consolidat col·lectius locals. Som una opció política real, que es pot tocar. No mediàtica ni una creació fantasmal com altres. Hi ha una solidesa que s’ha construït durant molts anys. Això, unit a la presència mediàtica dels dirigents com Mónica Oltra, Joan Baldoví… i el fet de tenir batllies i una gestió molt atacada per la dreta i alhora valorada positivament fan pensar que sí, que és possible.

Hi ha cap possibilitat de pacte entre Compromís i Podem per a concórrer a les eleccions, tal com va passar amb les eleccions generals espanyoles?
—No. Cap ni una en eixos moments. No n’he estat mai partidari, però crec que en eixe moment no conec ningú de Compromís que vulga anar amb Podem. Tots hem arribat a la conclusió que tant ells com nosaltres perdríem vots amb una coalició. Compromís ha de fer valdre la reivindicació dels interessos dels valencians i la seua gestió en el Botànic. Ha significat moments durs, sobretot per al conseller Vicent Marzà, que ha estat atacat des de la dreta cavernícola. Alhora, moltíssima gent reconeix que s’ha fet una feina fabulosa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.