La Durangoko Azoka, la fira del llibre i el disc de Durango (Biscaia), arriba enguany a la cinquantena edició convertida en la principal cita anual de la cultura basca en el sentit més ampli. Jon Irazabal n’és probablement el millor coneixedor, atès que l’ha dirigida tres llargues dècades, del 1980 al 2011, amb un objectiu entre cella i cella: consolidar-la, ampliar-la i, sobretot, professionalitzar-la. Hi hem parlat perquè ens expliqués què ha representat, és i serà per ell la Durangoko Azoka.

—Què és per vós la Durangoko Azoka?
—Si no el principal, és un dels principals esdeveniments o aparadors de la cultura basca. Durant els dies de la fira, la cultura basca es vesteix de llarg.

Què la fa especial i tot un referent?
—En primer lloc, la cultura és una gran botiga i tota botiga necessita el seu aparador on mostrar la feina callada que durant tot l’any fan els escriptors, els creadors, els músics, etc. En aquest sentit, cal un espai on mostrar tot això a la ciutadania en general. Un lloc d’encontre és necessari en totes les cultures: la fira aporta aquest lloc d’encontre, aquest espai on es venen i es compren els llibres, discs, etc., i on també et retrobes amb els amics. En realitat, ‘la cita del desembre’, com l’anomenem, és un lloc d’encontre més enllà de la seva faceta estrictament comercial o simplement de fira. És un esdeveniment necessari, doncs, com són necessaris esdeveniments d’índole semblant en totes les cultures del món.

Quin és l’objectiu principal: consagrar-hi autors o descobrir-ne de nous?
—Totes dues coses. Per una banda, s’hi consagren i fan el seu bany de massa els grans noms de la literatura i la música basques, però per una altra també és el trampolí per a donar-se a conèixer dels primerencs, amb les seves primeres obres. Seguríssim que enguany algú s’hi presentarà amb un llibre que després tindrà molta repercussió. Recordo per exemple quan fa vint o trenta anys Bernardo Atxaga i Joseba Sarrionandia eren uns desconeguts i avui són les grans plomes d’aquest poble. En aquest sentit, Durango és un lloc visitat pels consagrats, però també hi vénen les noves firmes, els nous creadors.

Seria, doncs, aparador i trampolí alhora?
—A Durango com a mínim una setmana tots els mitjans de comunicació bascs s’involucren amb la cultura i els periodistes i hi descobreixen noves firmes i noves obres de gent no consagrada. En aquest sentit és el trampolí de molts, el lloc on es donen a conèixer i sonen per primera vegada noms que comencen, i això els ajuda en la carrera que tenen per davant.

Parlem molt d’escriptors i de músics, però de fet la fira s’ha anat obrint a moltes disciplines més amb els anys.
—Sí, Durango és la plaça de la cultura basca, l’àgora del llibre i el disc, i es vol aprofitar el pes que té per a fer conèixer la tasca de creadors de moltes altres disciplines. Tenim diferents esdeveniments i espais dins la fira en què tant el teatre com el cinema i les noves tecnologies tenen la seva plaça particular, on poder-hi veure les noves creacions i les noves línies de treball dels creadors.

I també ha servit sovint de lloc de reunió de les principals associacions culturals del país…
—Sí, abans sobretot les associacions culturals d’Euskal Herria aprofitaven els dies de l’esdeveniment per fer assemblees i reunions generals: es passejaven per la fira i també es reunien. Fins i tot l’Associació d’Escriptors Bascs i l’Associació d’Editors es van formar a Durango: aprofitant la fira, hi van fer les seves assembles fundacionals. La Durangoko Azoka no és una cosa personal de Gerediaga, sinó que és concebuda com una plaça oberta a tothom i en aquest sentit moltes associacions i grups culturals l’aprofiten per fer-hi les seves reunions particulars.

Enguany es compleixen cinquanta anys de la fira. Creieu que ha estat un bon reflex de mig segle de cultura basca?
—Efectivament, a l’Azoka es pot veure l’evolució de la cultura i del món social i polític basc. Es veu l’evolució de la cultura en la mateixa fira, n’és un mirall o aparador. Una evolució, val a dir, que crec que es nota sobretot en l’idioma. Els anys 1960 la major part de les obres publicades eren de folklore i d’història escrites en castellà, i en aquests moments la repercussió que té l’èuscar a la fira és brutal. Majoritàriament és una fira en èuscar. Sí que s’observa una evolució molt forta en aquest aspecte, resultat de tots aquests anys d’educació en èuscar, que abans no era possible.

De les cinc dècades de fira, tres l’heu dirigida vós amb l’objectiu principal de professionalitzar-la.
–Crec que és perfectament compatible una professionalització de la fira, per a respondre als desafiaments que et reclama la societat, sense perdre el gran capital que és la militància, la militància cultural, que en cap cas no és sinònim de manca de qualitat. Quan tens gent disposada a ajudar-te, això fa millorar indubtablement la fira. I és el que intentem: que la gent hi participi i se’n senti part, no simplement un subjecte de consum; volem que qui estigui disposat a donar-nos un cop de mà, tingui la possibilitat d’ajudar-nos. Veiem possible la compaginació de la militància i la professionalitat: encarrilar les ganes de col·laborar de la gent perquè sigui una font de riquesa per a la fira.

Es pot concloure, doncs, que ha arrelat a Durango.
—Només pensa que durant aquests dies Durango és la capital d’Euskadi. Crec que se’n senten orgullosos, al poble, i que és un esdeveniment que fa que el nom de Durango, cada any, sigui a la portada de tots els diaris durant alguns dies. Sí, crec que la gent de Durango té orgull que la paraula ‘azoka’ s’hi associï.

I a vós, què us en fa sentir més orgullós?
—Això mateix, l’arrelament social que té. No és una fira artificial o sorgida d’una institució o d’un grup econòmic. És una fira sorgida d’una associació cultural no lucrativa i l’arrelament aconseguit en cinquanta anys fa que el poble la senti una part seva.

Enguany, amb el cinquantenari, és fàcil de mirar cap al passat. Però com veieu la Durangoko Azoka de cara al futur?
—En la línia de més professionalització i millora de la qualitat. Físicament, la fira ja no pot créixer gaire més. Crec que a partir d’ara s’han de consolidar els petits detalls i l’oferta que rep la gent. Cal millorar la qualitat de la fira; és l’objectiu principal.

Informació relacionada:

Durangoko Azoka: cinquanta anys acompanyant la llengua i la cultura basques

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb