Joan Ribó: ‘Perquè una ciutat siga bonica, no cal fer piràmides en el sentit egipci de la paraula’

El balcó de l’Ajuntament de València continua obert a tots els ciutadans que hi vulguen pujar, observar la ciutat i fer-s’hi fotografies. El batlle de la ciutat, Joan Ribó, continua anant a la feina amb bicicleta. Són dos gests que va fer al principi de la legislatura i que han esdevingut marca de la casa. El símbol de l’obertura de portes i finestres perquè córrega l’aire després de vint-i-quatre anys de mandat de Rita Barberà. Entrevistem Ribó l’endemà del dia que s’han presentat els resultats d’un primer baròmetre sobre la satisfacció dels valencians respectes de la gestió municipal. Diu que allò que hi llegeix no està malament: ‘Els ciutadans noten que treballem per millorar la ciutat.’ Reconeix que encara s’ha de fer molta més feina per a convertir València en la ciutat que somnia. La intenció de vot que mostra el sondatge també és favorable als grups d’esquerra, que augmenten la distància amb PP i Ciutadans. Aquesta enquesta, amb una mostra de més de dos mil entrevistats, es repetirà trimestralment. L’equip de govern s’ha compromès a posar les dades a disposició de tothom.

A l’entrevista, el batlle de València explica que està prou satisfet de l’entesa entre els partits que formen la majoria del Pacte de la Nau i de les relacions entre ajuntament i govern de la Generalitat. Diu que ja es van notant les actuacions que es fan per revertir la destrossa que Rita Barberà va perpetrar al Cabanyal. El preocupa especialment la mobilitat i la manera de fer compatible una ciutat de la mida de València amb un entorn amable per als ciutadans. Somnia, diu, una ciutat que deixe de créixer a costa de l’horta i que s’hi entronque amb murades verdes.

— Havíem previst de fer aquesta entrevista la setmana passada, però la vàrem ajornar perquè vàreu convocar un gabinet de crisi per a avaluar l’impacte del pressupost de l’estat espanyol sobre la ciutat de València. Vàreu fer unes declaracions molt dures.
—Dona, és que n’hi ha per a emprenyar-se. És que no s’hi val. Ja no parle del finançament autonòmic, que això correspon a qui correspon, però sí que em cal parlar de les inversions a la ciutat de València. Era molt escandalós i palesava que estava per sota del percentatge de població, però molt per sota. I enguany ens tornem a trobar amb la mateixa: unes inversions molt més baixes, a més, amb el descarament de comparar-ho no amb les inversions del pressupost de l’any passat sinó amb l’execució. De manera que ho comparen amb la meitat. Precisament així,a més,  hem pogut comprovar que s’inverteix poc. El pressupost és molt baix, però a més, la inversió no arriba ni a la meitat. És escandalosament baix.

—En vista de les dades del baròmetre, quins són els deures més immediats que us poseu?
—Els valencians i les valencianes valoren positivament el nostre treball. Hem fet el baròmetre no per dir que tot és molt bonic, sinó per veure quines coses considera la gent que s’han de valorar. Hem fet una enquesta àmplia també per tindre uns valors estatísticament significatius en cada districte per després saber discriminar la problemàtica, perquè no és igual en cada zona. Uns valoren més una cosa, uns altres en necessiten més una altra, etcètera. A partir d’eixe infobaròmetre, volem poder aplicar polítiques que corregisquen i aborden els problemes fonamentals que ens diu la gent.

—Sou a mitjan legislatura. Què en queda de la ‘Valencia bonita’ de Rita Barberà?
—Jo crec que en queda que València és molt més bonica. Crec que la primera cosa que s’ha de dir és que perquè una ciutat siga bonica no cal fer piràmides, en el sentit egipci de la paraula. Volem fer, i crec que ho anem aconseguint, que siga una ciutat amable per a totes les persones, una ciutat amb una mobilitat més sostenible, una ciutat on siga un goig viure i crec que aquest infobaròmetre ens diu això. Que la gent està contenta de viure-hi, i a més ho diu amb una amplitud molt gran. En queda una ciutat amb molts jardins, amb moltes flors, moltes coses boniques, però sobretot una ciutat on siga agradable de viure, on t’interesse viure i on també els turistes s’hi senten bé. Crec que en queda això. A mi sempre m’agrada dir que es fa amb coses petites, no amb grans obres, que després generen grans deutes que encara paguem, com la fórmula 1, sinó moltes accions concretes als barris.

—Parleu de mobilitat. Aquests dies, hi ha hagut la polèmica de l’aparcament en el carril bus. També s’ha parlat de l’anella ciclista. En l’ambient sura un cert descontentament.
—Hi ha una profunda discrepància entre allò que diu aquest infobaròmetre i allò que apareix als mitjans de comunicació. La gent vol clarament i decididament el carril bici i el transport públic, el bus, etcètera. Però a vegades fa la sensació, segons els mitjans, i sobretot en les opinions de l’oposició, que ací l’única cosa que importa és el cotxe. Però a la gent l’importen més formes de transport alternatiu. Quan preguntem, per exemple, sobre la bicicleta, hi ha una manifestació de satisfacció, que les coses van millorant. Per tant, crec que anem pel bon camí. A vegades hi ha determinats sectors que poden fer molt de soroll i hi tenen dret, però potser l’opinió majoritària de la població no es correspon amb aquests sectors que tenen capacitat d’incidència en els mitjans.

—Com tracteu la convivència dels veïns de València amb l’augment de turistes durant tots els mesos de l’any?
—Ens comença a preocupar. El turisme és molt bo. És la primera indústria de la ciutat. Això ho veiem clar, però a la vegada ha de ser un turisme que no desborde la vida quotidiana perquè pot dur problemes a la gent que viu normalment a la ciutat. Crec que hem de compatibilitzar-ho. Comencem a prendre mesures en aquest sentit. Com ara a Russafa, posar-hi un límit al nombre d’establiments d’oci o de restauració. El soroll ens preocupa. Què volem fer? Afavorir uns turismes concrets. Turisme de congressos, turisme cultural, turisme ambiental. També el turisme de platja i el turisme de visita de la ciutat. Volem diversificar al màxim tant en temes com en espais. Que no es concentre només en les grans zones, com són la zona antiga o la zona més nova.

—Com resoleu la qüestió dels lloguers turístics d’habitatges urbans?
—La qüestió dels apartaments turístics no la podem resoldre directament nosaltres perquè no en tenim competències ni capacitat. Hi treballem amb la Conselleria de Turisme. Han sorgit fenòmens tecnològics nous per internet i no hi ha una legislació estatal per a controlar-ho. Si nosaltres ens proposem determinades iniciatives, moltes vegades ve el jutge i et diu: això no ho has fet adequadament. Li ha passat a Ada Colau. Vull ressaltar que cal una legislació i si és competència municipal, la desenvolupem. Però en aquest moment qui dóna les llicències no som nosaltres. És la Generalitat. Aquests portals d’internet són molt recents i es desenvolupen molt de pressa, tant en l’aspecte turístic com en alguns altres de mobilitat. També hem de fer un esforç perquè no siguen negres des del punt de vista fiscal. No tenim clar, des del punt de vista legal, que puguem fer coses que voldríem fer i que ens demanen els veïns. No m’agrada prendre mesures que després em facen venir els tribunals darrere.

—València té vocació de capital d’àrea metropolitana?
—Tenim vocació d’àrea metropolitana i l’hem aplicada en un aspecte molt concret que és de la mobilitat. Necessitem una autoritat metropolitana que desenvolupe amb la Generalitat, amb tots els municipis. Amb competències, a la manera de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és un bon exemple. Per a una persona que es mou per una àrea metropolitana, les fronteres municipals són una solemne ximpleria. Un xic que va a la universitat des de Mislata i ha de passar una frontera municipal i ha de canviar, per exemple, de bicicleta, perquè no es van posar d’acord els d’abans, és una ximpleria. I així moltíssimes altres coses. En qüestions de circulació, de mobilitat, territorials, d’aigua, de fem. Crec que hi hauria d’haver una autoritat metropolitana, amb presència. No solament empreses, com tenim a València, sinó una autoritat. Entre més coses, les empreses són molt difícils de gestionar adequadament, i a València hem tingut experiències molt fosques amb això; en la depuradora, de corrupció clara sobre aquest tema. És molt complex. Ho hem d’organitzar entre tots els municipis. València vol continuar avançant, però no podem fer-ho de manera unilateral.

—Quin és el futur del barri del Cabanyal?
—Durant vint anys hi ha hagut un procés de destrucció sistemàtica. De compra de cases per a enderrocar-les. Per a obrir el barri en canal perquè hi passara una gran avinguda que és Blasco Ibáñez. Què hem fet? La primera cosa, aturar el pla. La segona, activar mecanismes per a facilitar la rehabilitació d’habitatges. Vam arribar a un acord amb la Generalitat per a treballar en la mateixa direcció. Se’ns han concedit trenta milions del projecte europeu l’EDUSI. És un pla complet, on hi ha des d’aspectes urbanístics fins a aspectes socials. Perquè al Cabanyal hi ha un problema social que va ser aprofitat, no sé si intencionadament o de facto: ocupació de cases, persones amb manca de recursos… Hi calia una intervenció social. En aquests moments, al Cabanyal ja hi ha gent que compra cases i que en rehabilita. D’ací a poc temps serà un dels barris bonics de València.

—Hi ha el risc que es convertesca en una bombolla, com ara Russafa?
—No. No volem una bombolla perquè quan es fa el procés de gentrificació es fa intencionadament sempre. Nosaltres tenim clar que el Cabanyal no ha de ser ni un barri gueto ni un barri gentrificat. Treballem mesures per exemple de cooperativa d’habitatges per a potenciar que hi vaja a viure gent d’un estatus social determinat. No volem fer marxar la gent ni fer cases d’alt standing com havien pensat els governants anteriors. Volem dignificar totes les cases. Volem un barri normal. Que millore, que la gent puga rehabilitar les cases mantenint el teixit. Cooperatives, residències obertes per a estudiants, una cosa molt biodiversa, amb moltes estructures diferents.

—En quina situació es troben els terrenys de la fórmula 1?
—Aquests terrenys tenen un llast de més de 40 milions d’euros de deute. Un bon dia, l’alcaldessa anterior va signar que els pagaria l’ajuntament. I tenim un problema seriós. Hem de veure com es resol. S’haurà de mirar com soterrar les vies del tren, què es fa amb part del circuit de la fórmula 1 que envaeix els terrenys del riu… És complicat. És un dels problemes urbanístics complexos de la ciutat. No es podrà resoldre immediatament. Hi ha dificultats ferroviàries i econòmiques.

—Ens trobarem amb alguna altra sorpresa relacionada amb corrupció del govern de Rita Barberà?
—Nosaltres no hem buscat mai res als calaixos. Però passa que els calaixos els hem d’obrir perquè hem de treballar. I a vegades hem trobat alguna cosa. Jo no us puc assegurar que no trobem més coses. No ho sabem. Sí és que els fiscals busquen, demanen informació, no ho sé. M’agradaria que ja no trobaren més coses perquè tot això no fa sinó degradar la imatge de València. M’agradaria que no, però no sóc capaç d’assegurar-ho.

—València tindrà un carrer Guillem Agulló?
—Sí, sí, sí. No sé si serà un carrer per on passen cotxes o un carrer per on passegen persones. Hi ha una proposta feta en ferm a la Comissió Guillem Agulló per a un passeig. Per la zona de Vivers. No tenim data. Hi anem treballant.

—Per tota la ciutat encara hi ha plaques franquistes, fins i tot aquell complex de finques amb noms de falangistes. Penseu canviar-ho aviat?
—Anem traient coses. Fins l’any passat encara em deien: hi ha col·legis amb l’aguilotxa. Ja les hem tretes. El barri amb noms falangistes… Anem acabant els informes provinents de la universitat per a canviar-ho. Volem fer-ho bé. Volem fer-ho amb tots els informes. S’ha comès algun error, per exemple a l’Ajuntament de Madrid, que va obligar a tirar arrere determinades coses. I a Alacant. Volem fer-ho bé. Jo crec que no trigarem molt. Amb cura, perquè quan ho fem, ho fem sense pegues. Però volem que això desaparega.

—Com són les relacions entre els partits del Pacte de la Nau?
—Molt bones. València és l’única gran ciutat d’Espanya on hi ha un acord de coalició de govern majoritari que fins ara ha funcionat molt bé. Jo a final d’any deia que cap altra gran ciutat espanyola no tenia el pressupost aprovat com teníem nosaltres el 22 de desembre. Com en qualsevol coalició, no estem d’acord en tot. Però per això hi som, per a parlar-ne. Jo estic content de la decisió que vam prendre de fer un govern de coalició majoritari i també del funcionament. És una bona manera de governar. La gent valora que es puga arribar a acords dins les posicions d’esquerra progressistes i nacionalistes.

—Sereu candidat a la reelecció?
—Home… Això depèn. Jo en tinc la voluntat, però nosaltres a Compromís tenim un procés que s’ha de respectar, que és el de les primàries. Puc dir que en principi pense presentar-me a les primàries, però la vida és la vida i no ho saps mai. I si la gent de Compromís, els militants de Compromís ho consideren, tirarem endavant.

—En les legislatures passades, tot i estar en mans del mateix partit, les relacions entre l’Ajuntament de València i Govern de la Generalitat eren molt dolentes. Com són ara?
—Sí, sí, és que eren molt dolentes i ho hem pogut comprovar en molts detalls. Ara són molt bones. Amb qui més em relacione és amb el president i la vice-presidenta, i són òptimes. Amb els consellers de Compromís és obvi, però jo tinc moltíssima relació per exemple amb el conseller d’Economia, amb la consellera d’Obres Públiques…. Les relacions són molt fluides. Jo respecte la seua faena i ells respecten les de l’ajuntament. Jo no vull influir en la seua faena, crec que ells ho fan bé. I això ajuda molt a fer-ho funcionar adequadament. València no vol ser un regne de taifes, però les decisions les hem de prendre nosaltres. La col·laboració és estupenda en tots els àmbits.

—Com ha de ser la plaça de l’Ajuntament?
—Ai Déu meu… Això és complicat. Tinc clar que no ha de ser una rotonda com és ara. No pot tenir no sé quantes línies d’autobús que entren ací i fan la volta. Algunes de les línies hauran de quedar-se fora. Com ha de ser? Parlem-ne. Jo no sé prou urbanisme per a poder dir com ha de ser. Segurament hauríem de fer una consulta molt àmplia. Sóc partidari que en aquelles coses que afecten molta gent, participe molta gent en la presa de decisions. També tinc clar que la plaça de l’Ajuntament és l’última peça d’un puzle de tres grans places. La plaça de la Reina i la de Bruges. Primer s’han d’arreglar aquestes dues per a poder abordar aquesta. També veig clar que ha de ser una plaça on el diumenge, almenys, siga un lloc de concentració com és. Un dia pel valencià, un dia per l’horta, per música… Ha de ser la plaça d’una ciutat, que és molt més que una rotonda.

—Com és la València que somnieu?
—De la mida que té ara. Jo crec que està bé, aquesta mida. Una ciutat que m’agradaria emmurallar-la una altra vegada. Emmurallar-la de verd, amb zones verdes, amb carrils bici, de manera que fos una transició cap a l’horta. València és una ciutat que va nàixer en l’horta i que ha de prendre consciència que és dins l’horta. L’emmurallaria perquè la gent no isca cap a fora. Abans s’emmurallava per evitar que la gent hi entrara. València ha de ser una ciutat que tinga en compte molt més els seus barris. Que els barris tinguen una gran autonomia de vida. Que tinguen grans serveis, comerços, centres sanitaris… Que tinga un transport públic potent, i on els xiquets puguen jugar en alguns carrers i les persones majors, també. Diuen que la qualitat de vida de les ciutats depèn dels xiquets i dels majors. Una ciutat amb un nivell cultural molt més gran del que tenim. I una ciutat on els carrers siguen un centre de vida. Ja ho comencen a ser. Una ciutat on la gent siga feliç. La felicitat quotidiana.