A Joan Ramon Barrera li agrada mirar lluny. Potser és per això que ja ha viatjat quatre vegades a l’Himàlaia per a escalar-hi muntanyes i potser també és per això que considera que a Barcelona li cal una mirada llarga, a quinze o vint anys vista. Una mirada que a vegades troba a faltar. És nascut a Lleida (1971) i es va criar a Vallfogona de Balaguer en una família que es dedicava a l’agricultura. D’ençà que va anar a estudiar a Barcelona (enginyeria de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya) ja s’hi va quedar. Ha treballat a grans multinacionals com Capgemini i Colt Telecom i de fa quatre anys forma part de NAE, una consultoria tecnològica barcelonina, ‘amb cinc-cents treballadors, però on totes les decisions es prenen a Barcelona’. Alhora, és vice-president del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), una fundació que fa de lobby de les empreses tecnològiques del país i que malda per crear les millors condicions perquè puguin prosperar, a més de lluitar contra l’anomenada escletxa digital (és a dir, vetllar perquè la digitalització no acabi excloent res ni ningú).

‘Cada dia hi ha noves empreses tecnològiques, d’aquí i de fora, que s’instal·len a Barcelona [actualment n’hi ha 2.800], perquè és una ciutat que ara mateix té totes les característiques perquè això passi; però compte, el repte no és que avui vinguin com més empreses millor, el repte és saber cuidar aquest ecosistema per fer-lo sostenible al llarg del temps; i en això, l’administració hi té una gran responsabilitat’. I avisa: ‘Al sector privat ja hi pensem, en la ciutat del futur, en la ciutat global, participativa i hiperconnectada, però també hi han de pensar les administracions, que han de fer de motor vertebrador d’aquest sector tecnològic efervescent, sigui dirigint bé la compra pública per a fomentar la innovació, sigui definint estratègies de futur.’

Però la tecnologia avança molt de pressa. Tant, que sovint la política i les lleis arriben tard. ‘Hi ha àmbits de la societat que no avancen a la velocitat que nosaltres demanem: encara avui, per fer un sol tràmit bàsic amb l’administració a vegades cal anar físicament a tres finestretes diferents, mentre que la tecnologia fa temps que permet de fer-ho de manera molt més senzilla.’ I això ens ajudaria a tots: ciutadans, administració i empreses. Això sí, ‘cal que sigui una digitalització inclusiva, no exclusiva, perquè mentre ho fem hem de capacitar les persones i no deixar ningú desatès.’

Pare de dos fills, Barrera és optimista; però alhora, com a bon alpinista, prudent. I, com a bon enginyer, és analític i té clar que cal identificar els problemes i trobar-hi solució. Per això les demandes no acaben aquí: ‘Actualment, tenim un problema de talent: la ciutat atrau moltes empreses tecnològiques, però el nostre teixit no és capaç de proveir perfils que donin resposta a les noves activitats que s’hi desenvolupen.’ Per què? ‘D’una banda, les universitats encara treballen amb plans d’estudis de fa deu o quinze anys i és hora de repensar l’ensenyament en clau més transversal, potenciant nous perfils, que facin valdre aptituds socials més que no pas estrictament tècniques, com es fa en altres països; i, de l’altra, la tecnologia és encara avui vista com una cosa complexa i llunyana, quan en canvi hauria de ser vista com una eina que ha de servir per a millorar la vida de les persones.’ Tot plegat fa que les empreses instal·lades a Barcelona molt sovint acabin contractant professionals de fora perquè aquí no troben els que necessiten. I de seguida apareix el símil futbolístic: ‘Que vingui Messi és indiscutible, perquè ens enriqueix, però en la tecnologia també necessitem formar Xavi i mostrar-lo com a referent, per potenciar talent i vocacions aquí. Perquè de talent, aquí n’hi ha molt, però no es dedica a la tecnologia.’

De fet, el CTecno és membre de la Barcelona Digital Talent, una iniciativa (de la qual també formen part l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, Foment del Treball, Mobile Wolrd Capital, Barcelona Global, BarcelonaA Tech City i 22@Netwok) dedicada precisament a posar remei a aquesta problemàtica, connectant la demanda del sector amb els centres de formació i promovent Barcelona com a capital del talent digital.

Tanmateix, com explica Barrena, si bé cal talent local, sobretot calen més perfils femenins en l’àmbit de la tecnologia. Aquest és un gran repte per a Barcelona i per a tots, explica. I alhora pot ser part de la solució: ‘El 80% de llocs de direcció de les empreses tecnològiques són ocupats per homes i això ho hem de canviar.’ Tornant al futbol, ‘ara el futbol femení omple estadis, però cal tenir present que fa un any, i dos, aquests equips femenins que ara seguim ja existien i no els omplien pas, els estadis; l’única cosa que ha canviat és que ara els hem fet visibles; amb la tecnologia cal fer igual, hem de mostrar exemples femenins d’èxit, que n’hi ha, i molts, perquè el sector sigui atractiu per a les dones.’

En aquest punt, però, el remei és segurament més profund, perquè a més fer visibles referents femenins, cal per sobre de tot trencar els estigmes del passat, tant els que pesen sobre la tecnologia com, ara més que mai, els que encara pesen sobre les dones. I això també vol dir mirar lluny. Tots plegats, polítics inclosos.

Capítols anteriors de la sèrie Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb