Joan Baldoví: “Sóc en un dels millors moments polítics de la meua vida i ho puc posar al servei de Compromís”

Entrevista al diputat de Compromís al congrés espanyol, que es presenta a les primàries per a encapçalar la llista a les Corts Valencianes · Baldoví diu que va prendre la decisió a l'estiu i que ho va comunicar a tots els partits de Compromís

VilaWeb
Fotografia: Prats i Camps
Esperança Camps Barber
30.09.2022 - 21:40
Actualització: 30.09.2022 - 21:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Joan Baldoví (Sueca, la Ribera Baixa, 1958) va anunciar dijous des de Madrid que optarà a les primàries de Compromís per a encapçalar la llista de les eleccions a les Corts Valencianes la primavera vinent. El seu nom va començar a sonar amb força quan Mónica Oltra, que va ser cap de llista als comicis del 2015 i els 2019, va tenir els problemes judicials que la van dur a dimitir el mes de juny. El comunicat de Baldoví, Baldo, com l’anomenen familiarment els seus companys de Més Compromís, l’antic Bloc, va ser rebut amb diversitat d’opinions dins la coalició. A la seua formació van aplaudir-lo i pràcticament van donar per fet que l’ex-batlle de Sueca seria el candidat, però a Iniciativa del Poble Valencià li van retraure que aquell no era el moment de fer l’anunci.

D’una banda, consideraven massa recent el pas de Mónica Oltra pel jutjat d’instrucció, i d’una altra, que Baldoví s’havia avançat perquè encara no se sap quina decisió prendrà l’actual vice-presidenta, Aitana Mas. Ahir mateix, Mas va dir que no descartava de presentar-se a les primàries.

En aquesta entrevista, Joan Baldoví, que fa onze anys que és diputat al congrés espanyol, diu que es troba en plena forma i que, si finalment surt elegit, podrà aplicar tots els aprenentatges acumulats a la política valenciana.

Fa onze anys que sou diputat a Madrid. Com es veu el País Valencià des d’allà?
—Amb una notable millora d’ençà que governa una majoria progressista. Quan vaig anar a Madrid, el 2011, alguns encara feien l’acudit aquell de “valencià, amagueu les carteres!”, per tota l’allau de corrupció que teníem. Ara veig el País Valencià com un territori respectat i, fins i tot, envejat gràcies a les polítiques progressistes que s’hi han anat fent. A més, se’l veu un territori estable. Hem estat capaços d’aprovar set pressuposts seguits dins el termini i en la forma escaient, cosa que no ha passat en altres comunitats. Per tant, i ho dic amb orgull, és un referent a l’estat.

Parleu d’un govern progressista a la Generalitat. Si sou candidat i es pot tornar a constituir un govern del Botànic, serà més sobiranista i valencianista que no ho és ara?
—Serà un govern que serà molt més reivindicatiu a l’hora de resoldre les qüestions que tenim pendents a Madrid. El finançament i l’execució de les inversions són dues assignatures pendents amb les quals hem de ser més durs i més reivindicatius. Per tant, ser valencianista és ser útil a la teua gent. I si la meua gent té un millor finançament, i si la meua gent veu com s’executen les inversions que s’han de fer, aquesta és la millor manera de ser valencianista.

I el sobiranisme on quedarà?
—La millor manera de ser sobirà al País Valencià és aconseguir, ara com ara, un finançament just. Eixa és la millor manera de tenir més sobirania fiscal, que és la que et permet de ser realment més autònom respecte de les decisions de l’estat. Per tant, nosaltres aspirem a tenir els recursos necessaris per a poder executar les polítiques progressistes que volem executar.

Quan el poble valencià entenga la importància de tenir opcions valencianes a Madrid, podrem ser més exigents

Malgrat que Compromís ha donat suport a la majoria d’iniciatives legislatives del govern espanyol, el govern espanyol, personalitzat amb la ministra Montero, no ha complert la promesa de millorar el sistema de finançament. És la vostra frustració?
—Una frustració, no. Una assignatura pendent. En el congrés sí que hem fet alguna cosa, i l’altre dia m’ho reconeixia la mateixa ministra Calviño quan em deia que quan arriba a València, tot el món li parla de finançament. Això hauria estat impossible si Compromís no hagués estat a Madrid. Nosaltres hem situat l’agenda del finançament com una peça fonamental de l’agenda política. Però a l’hora d’arribar a acords, evidentment, el finançament no s’ha acordat. Ara, us dic una cosa molt important: la Generalitat ha pogut fer el pressupost expansiu cada any, i s’ha pagat. Avui hi ha cinc mil professors i mestres més a les escoles i als instituts. Avui hi ha moltíssima més gent que rep ajuts a la dependència. S’ha avançat en el finançament de la dependència per part de l’estat. Avui, el transport metropolità de València té trenta-vuit milions i quan jo vaig entrar en tenia cinc. Avui no existeix el deute de la Marina. És a dir, s’han anat aconseguint fites i s’han pogut fer els pressuposts. Evidentment, queda eixa assignatura pendent que nosaltres continuarem reivindicant. Si no pot ser un nou model de finançament, sí que volem un fons d’anivellament perquè les comunitats autònomes que estem per davall de la mitjana ens puguem anivellar amb la resta.

Després de dos Botànics, un tercer Botànic, amb Joan Baldoví, com seria?
—[Riu] No ho sé. Crec que ha de ser un Botànic que aprofundesca en les polítiques redistributives i en les polítiques socials. S’ha fet una faena immensa, titànica, en les conselleries de caràcter més social, les que porta Compromís, com ara Educació i Serveis Socials. S’ha fet la xarxa llibres, s’han construït instituts, s’han augmentat les beques, els xiquets de dos anys tenen l’ensenyament gratuït, i en polítiques socials som un referent. A l’estat, som els que més hem avançat en polítiques socials. Hem d’insistir en eixes polítiques socials per a la gent que ho passa pitjor. I ser molt més exigents amb el govern de Madrid. Eixes serien dues fites que Joan Baldoví es plantejaria a l’hora de formar part d’un hipotètic tercer Botànic. Un tercer Botànic pel qual em deixaré la pell.

Dieu que cal ser més exigents amb el govern de Madrid. Algunes veus, fins i tot del vostre partit, critiquen que, malgrat els incompliments constants, continueu donant el vostre vot perquè el govern espanyol aprove les lleis al congrés.
—Jo els diria a tots eixos que si tinguera tretze diputats com Esquerra Republicana, probablement podria collar molt més. I, així i tot, crec que amb un diputat me la jugue amb alguns partits que tenen més escons que jo. Probablement, quan el poble valencià entenga la importància de tenir opcions valencianes podrem ser més exigents. Però davant un pressupost que inclou avenços socials per a la majoria, que aporta més recursos per a la meua terra, jo tinc l’oportunitat de dir, “no, no, jo vull el doble”, o tinc l’oportunitat de dir, “bé, això és el que podem traure i m’estime més un pardal en la mà que cent volant”. Jo sóc una persona molt pragmàtica i ho he de ser pel bé dels valencians. Probablement, seria més satisfactori tenir altres postures, però sempre sóc partidari que és millor fer un pas endavant, tenir uns milions per al transport metropolità de València, que quedar-me amb la convicció que en calien més. Un pas endavant és millor que cent passos que no has fet.

Això és la política del peix al cove de Convergència.
—I la d’Esquerra. Al final, els pressuposts i els decrets i tot s’aproven també amb els vots d’Esquerra. O siga, que hi ha una majoria de progrés i l’alternativa és la ultradreta i la dreta extrema, que segurament ho farien pitjor. Jo he viscut quatre anys de govern de Rajoy i sé què ha estat un govern de la dreta per al País Valencià. I com que ho sé, sóc pragmàtic, trac per a la meua terra el que puc. I amb un diputat me la jugaria amb altres formacions per veure què han pogut rascar ells dels pressuposts generals de l’estat.

Imagine que el malestar d'Iniciativa va ser pel moment en què vam fer l'anunci, però estic segur que ho resoldrem

Si el Botànic torna a sumar i es compleix el mateix patró que fins ara, veuríem el president Puig i el vice-president Baldoví. Com és la relació personal, la química, amb Ximo Puig?
—[Riu] O el president Baldoví i el vice-president Puig. Els partits s’han de jugar i fins que no s’acaben, estan en joc. La meua relació amb Ximo Puig és molt cordial. És una relació forjada abans que fora president. Ell va ser batlle de Morella i jo, de Sueca, quan el PP governava. La legislatura 2007-2011, quan el PP pràcticament ho governava tot, i vam construir amb el batlle de Gandia, José Manuel Orengo, la xarxa de municipis Ramon Llull, perquè la nostra Generalitat no entrava a l’Institut Ramon Llull. Aquella experiència, que va sumar molts més alcaldes, va ser molt positiva i va forjar una relació cordial de la qual estic molt satisfet. I jo sóc una persona que sempre fa amistat fins amb el dimoni si pot ser. Ximo Puig i jo mantenim eixa relació cordial i estic segur que continuarem tenint-la.

President Baldoví, vice-president Puig. Teniu a Compromís enquestes que recomanaven la vostra candidatura a la Generalitat per a atraure més votants tenint en compte, per exemple, la vostra popularitat a Madrid?
—Madrid és un aparador, si el saps aprofitar, que et dóna a conèixer. És indubtable que una cara coneguda sempre ajuda. Una cara coneguda i un treball fet. Jo no sóc només una cara, sóc una cara i un treball fet al llarg d’aquests onze anys. L’experiència, tot allò que he après, pot ajudar. També pot ajudar, i això sempre ho reivindique, el meu pas per la política municipal. Les persones que hem passat per la política municipal tenim més facilitat per a arribar a acords i per a mitigar les diferències que puguem tenir amb altres persones. Si finalment sóc triat candidat, posaré tota la meua experiència i tot el meu saber fer i tota la cara que he anat fent-me al servei d’un projecte que es diu Compromís, que indubtablement ha canviat el país els últims anys.

Per això heu triat Madrid per a comunicar que voleu ser el candidat de Compromís a la Generalitat?
—No. He triat Madrid per una raó fonamental. Quan vaig anar a Madrid, no es parlava mai del País Valencià. Ningú se’n recordava mai, dels problemes que teníem els valencians. Els primers anys em deien “el valenciano”, ja sabien que si jo arribava allí parlaria indefectiblement dels problemes que tenim els valencians. I crec que és bo que a Madrid sàpiguen quins són els problemes que tenim els valencians, i per això i no per cap altra cosa, era important que també a Madrid saberen que una persona que a Madrid ha treballat molt pels problemes dels valencians es presenta també a les eleccions del País Valencià.

Quan prenguéreu la decisió de presentar-vos?
—Probablement, aquest estiu. Ja hi havia gent que m’ho deia. Ja hi havia companys que deien que estaria bé que tornara a València… La meua dona també m’ho deia. I crec que onze anys, cinc legislatures, és tota una etapa. Les etapes comencen i acaben. Era un bon moment de tancar aquesta.

Quan maduràveu aquesta possibilitat, amb quines persones en vàreu parlar?
—Abans de res, amb el meu partit, i amb els altres partits de la coalició. És a dir, és una decisió que la sabia Mónica Oltra i em va desitjar sort. Ho vaig comunicar a Joan Ribó i em va dir el mateix. Aitana Mas i Alberto Ibáñez també n’estaven assabentats. Amb Àgueda Micó i, finalment, amb la meua dona. Crec que quan un polític està bé amb la família, segurament pot fer una política millor.

Quan vàreu fer l’anunci, dijous, va haver-hi un cert malestar. No sé si per l’anunci o pel moment elegit i la manera de fer-lo. A què ho atribuïu?
—Jo m’imagine que va ser pel moment. Podem discrepar del moment en què s’ha de fer, però en una setmana que segurament ja s’anuncien els candidats del PSOE i del PP, era un bon moment per a anunciar-ho. Així ho vam creure en la nostra organització, i així ho hem fet. Estic segur que les discrepàncies que puguem tenir les resoldrem sense cap problema.

La meua decisió de presentar-me no va en contra de ningú

La vice-presidenta Aitana Mas va dir que no era el moment i que, com que les primàries són al febrer, encara faltava molt de temps. Heu anunciat la vostra candidatura per avançar-vos i evitar que ella es presente?
—No, en absolut! Al contrari. Aquest és un partit democràtic on es pot presentar tot el món a tots els càrrecs. Jo sempre seré respectuós amb les decisions que prenga Aitana Mas. La meua decisió no va en contra de ningú. Tots els actius que tinga Compromís els hem de posar al servei del projecte, perquè, al final, les persones no són importants. El que és important sempre és el projecte que representem i la capacitat d’influir en les polítiques. Hi insistesc, la meua presentació no va en contra de ningú. Ho dic amb el cor en la mà.

El reglament de primàries de Compromís inclou la clàusula que permetria a una personalitat rellevant del partit incorporar-se a les llistes en qualsevol moment. Què passarà si guanyeu les primàries i uns dies després Mónica Oltra és exonerada de tots els càrrecs i vol tornar a ser candidata?
—Es reuniria la direcció de Compromís, valoraria totes les opcions i decidiria què és el més rellevant per al projecte. I això ho hem de tenir clar tots. Estem al servei del projecte. Per tant, el que decidira la direcció de Compromís és allò que nosaltres faríem.

Si sou el candidat a les Corts, faríeu un tiquet de veterans en comparació a la imatge de joventut i dinamisme que malda per traslladar Compromís.
—Tenim un bon planter de joves magnífics tant a les Corts com als ajuntaments. Joves diputats, joves alcaldes, regidors… Tots són cridats a tenir un gran paper en el futur. I quant a l’experiència, no és que Ximo Puig siga un jovenet. Fa tants anys com Ribó o com jo que és en política. La cosa fonamental és tenir il·lusió. Si hi ha il·lusió, hi ha camí. Quan es perd la il·lusió, quan es perd l’empenta, quan ja no tens eixa frescor, te n’has d’anar. I això no depèn dels anys, i ho dic ara que en tinc uns quants. Això depèn de l’actitud que tens a la vida. Crec que ara sóc en un dels millors moments polítics de la meua vida, he après molt, he escoltat molt. He intentat aprendre dels millors, i crec que tot això ho puc donar al servei d’una causa en què crec, que és Compromís, i que és l’únic instrument polític que tenim els valencians que és capaç d’influir en la vida de cinc milions de persones.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes