Javier Aguayo, un jutge intrús que hauria de provocar la nul·litat de la sentència del català

Front comú judicial d’entitats per la llengua que denuncien que el jutge no hauria d’haver deliberat en la sentència del TSJC sobre el 25%

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
31.05.2022 - 12:18
Actualització: 31.05.2022 - 13:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Just el dia abans de fer-se pública la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25% a totes les escoles de Catalunya, hi va haver un canvi de la normativa del tribunal. Gràcies a aquest canvi, el president de la sala contenciosa administrativa, Javier Aguayo Mejía, va poder presidir el tribunal que va deliberar i va dictar la sentència. Això ha alertat entitats en defensa de la llengua, que han comprovat que tant aquella nova normativa com la que hi havia vigent fins aleshores permetien que els presidents de sala poguessin presidir les seccions “per a la deliberació, votació i resolució” en els casos que tinguessin “una especial transcendència econòmica, social o mediàtica”. És a dir, que la capacitat de decidir si forma part d’una deliberació recau personalment en el president de la sala.

Això contravé el principi del jutge predeterminat per llei, un dret fonamental recollit a la constitució espanyola i al Conveni Europeu dels Drets Humans. Per això ara s’ha constituït un front judicial que ha presentat un incident de nul·litat de la sentència. El front és integrat per diverses entitats en defensa de la llengua, com ara la Plataforma per la Llengua, Òmnium, la Intersindical, la USTEC, l’ANC i el SEPC, amb la col·laboració del Consell per la República.

Javier Aguayo no formava part de la secció cinquena del TSJC, que era la que deliberava sobre la demanda del govern espanyol contra la Generalitat per imposar més castellà a l’escola. Però aquesta normativa interna li ho permetia. Es van alterar les normes de repartiment dels casos entre els jutges, una qüestió fonamental per a respectar el dret fonamental al jutge predeterminat. Segons aquestes normes, un jutge no pot triar mai quin cas coneixerà; les normes de repartiment han de respectar el caràcter aleatori, i el fet que Aguayo prengués part d’aquesta deliberació vulnerava les normes.

Els responsables de les entitats que han comparegut avui al Col·legi de Periodistes per presentar aquesta estratègia de front comú judicial han lamentat que la Generalitat no hagi compartit cap mena d’informació sobre l’estratègia que duu a terme, com ara si ja sabia que la presència del jutge Aguayo era una irregularitat que hauria de portar a la nul·litat de la sentència, o bé si ha presentat també un incident de nul·litat. Perquè la Generalitat és l’única part personada, com a part demandada, i teòricament hauria hagut de saber si hi havia hagut cap canvi en la composició de la sala que havia de decidir sobre la demanda.

Aquestes entitats van demanar de personar-se en la causa judicial del 25%, tan bon punt van comprovar que l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe hi era admesa. Encara no n’han tingut cap mena de resposta, però han decidit de presentar igualment aquest incident de nul·litat. En el cas que cap d’aquestes entitats no sigui admesa, el recurs no tindria recorregut al TSJC, i aleshores haurien de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. O bé al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes