Clara Prats, Martí Català i Pere-Joan Cardona (fotografia: Institut de Recerca Germans Trias i Pujol)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El dia 17 de març van dir que hi hauria 1.830 casos d’infectats a Catalunya, i l’endemà la Generalitat en va anunciar 1.866. El dia 23, dilluns, que n’hi hauria 5.977, i n’hi va haver 5.925. Sembla un joc macabre, però darrere aquestes prediccions hi un treball científic ingent que ajuda a veure a quina velocitat s’escampa el coronavirus 2019 i què passarà els dies vinents. Al capdavant d’aquest projecte hi ha un grup de científics catalans. Les dades –es poden consultar en aquesta web– s’actualitzen i s’envien diàriament a l’oficina d’estratègia de la UE per ajudar a prendre decisions, i també a investigadors de l’European Centre for Disease Prevention and Control i a l’Imperial College London.

Els encarregats de fer aquest estudi diari són Clara Prats, Sergio Alonso i Daniel López Codina, del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC; i Martí Català i Pere Joan Cardona, del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Asseguren que encerten un 90% de les prediccions que fan amb un dia d’anticipació, i entre un 80% i un 85% de les de dos o tres dies abans. Amb els seus càlculs prediuen diàriament el nombre de contagis a Catalunya, a la resta de l’estat espanyol i a tots els països de la UE. ‘Per una banda, observem en quin punt de creixement es troba l’epidèmia i a quina velocitat s’escampa, fet que ens serveix per a veure com augmentaran els casos els dies vinents’, explica Clara Prats, que atén VilaWeb telefònicament.

La clau de les seves prediccions, molt exactes i que difereixen de la realitat per pocs casos, està en el model de Gompertz, una fórmula empírica emprada en molts camps. Es fonamenta únicament en el nombre de casos confirmats cada dia i valors demogràfics contrastats. En canvi, no s’hi inclouen els casos asimptomàtics, el temps d’incubació ni el percentatge de diagnòstics, valors que sí que es tenen en compte en uns altres models de predicció. ‘Totes aquestes dades encara no es coneixen bé i no són valors prou segurs per a fer prediccions numèriques precises. L’opció que vàrem prendre és de no fer-les servir i treballar únicament a partir de les dades de casos confirmats.’

El dia 19 hi va haver 568 nous casos confirmats a Catalunya, 933 el dia 20, 501 el dia 21, 1.221 el dia 22. La realitat és que el nombre de casos positius continua pujant i així continuarà a curt termini. ‘De les baixades d’un dia no te’n pots fiar: poden ser perquè és cap de setmana o perquè les dades s’han passat una hora més tard. Fins que no tinguis una baixada sostinguda de tres o quatre dies com la que hi ha ara a Itàlia, no pots parlar de tendència’, explica Prats. Tanmateix, dóna una dada per a l’esperança: la famosa velocitat reproductiva.

En molts articles s’abreuja amb la sigla R0, però Prats ens explica que s’hauria de dir R. ‘R0 és la reproducció que tens al principi d’una epidèmia i que s’anomena velocitat reproductiva bàsica. Quan avança, passa a anomenar-se R, velocitat reproductiva efectiva, que va canviant cada dia i reflecteix la situació d’infecció.’ Ras i curt, aquest valor calcula el nombre d’infeccions que pot originar una persona contagiada amb coronavirus. En el cas de Catalunya, durant molts dies aquest índex havia estat entre 4 i 12. És a dir, que cada persona contagiada, encomanava la malaltia a una mitjana de quatre a dotze persones més. ‘A Catalunya cada dia s’afegeixen més casos confirmats, però podem veure que fa tres dies que la R ha baixat fins a 2. Hi ha un petit símptoma de millora, lleu, però que és un petit pas necessari’, explica Prats.

Així doncs, les mesures de confinament funcionen? ‘Sí, però no prou. Que la gent s’estigui a casa i faci aquest esforç és positiu i s’hi va notant una millora, però amb aquesta millora no n’hi ha prou‘, explica Prats. A la Comunitat de Madrid, on l’epidèmia va començar abans, tenen el contagi més controlat i fa una setmana que es mouen entre 1,5 i 2. L’objectiu, arreu, és rebaixar la R per sota d’1, perquè llavors voldrà dir que el contagi entre persones no creix.

Sobre el pic de la malaltia, el punt culminant de contagis de l’epidèmia a partir del qual començarà el descens, aquest grup de treball no vol especular. Sobretot perquè hi ha una circumstància afegida que cap fórmula no pot calcular, i és que finalment el Departament de Salut disposarà de tests ràpids. Això vol dir que aquests dies el nombre de casos creixerà perquè s’aniran detectant infectats que abans passaven desapercebuts. ‘Serà una pujada que farà casos que ja existien i no estafen comptabilitzats’, avisa Prats. Caldrà esperar uns quants dies, que la xifra s’estabilitzi, abans de prendre conclusions catastròfiques. ‘Això ja va passar a la Xina. Com més tests es fan, més puja la cuantificación de contagis i durant quatre o cinc dies les prediccions no són fiables.’ Quan passi això, doncs, no voldrà dir que estiguem pitjor, sinó que el sistema és més fiable: detecta els infectats i, per tant, es redueixen les possibilitats de transmissió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.